La Generalitat prepara nous acomiadaments i trasllats forçosos

La Generalitat ha presentat aquest matí als sindicats, en la taula de la Funció Pública, un pla de reordenació del sector públic que preveu que els departaments puguin modificar les condicions laborables, tasques i horaris tant dels funcionaris com els laborals en funció de les necessitats de l'Administració. La mesura afecta a unes 45.000 persones: els tècnics i administratius, i exclou a mestres i sanitaris. També preveu trasllats geogràfics forçosos. “És el mateix que fa la reforma laboral per a les empreses privades, aplicat al sector públic”, han clamat els sindicats presents en la taula per boca de la representant de CCOO, Montse Ros. El Departament de Governació té previst portar el pla a la reunió de l'executiu dimarts que ve i es dóna de temps fins a octubre per realitzar un diagnòstic de la situació global i començar a aplicar les mesures.

El pla, que porta per títol "Pla d'Ocupació per la racionalització de l'organització i optimització del personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014", també concreta la reducció del 15% jornada i salari que a partir de l'1 d'abril aplicarà als interins. Els afectats seran 6.800 interins, una mesura de la qual s'exclou a bombers, agents rurals, auxiliars tècnics i especialistes serveis penitenciaris, veterinaris. L'aplicació es demora a les àrees d'atenció a la infància i dels centres de justícia juvenil. El major col·lectiu afectat són els 3.500 administratius i subalterns que treballen a les escoles. La resta, està molt repartit pels departaments, han explicat.

Molt calents ja des de l'últim anunci de retallada salarial dimarts passat (del 2% que se sumarà al 5% aplicat a les pagues extres d'estiu i Nadal), els sindicats han qualificat el pla d'inacceptable. “En global, les mesures que s'han discutit en el si de la taula i fora, i els acords de Govern català persegueixen exactament els mateixos objectius que la reforma laboral: devalua salari i condicions de treball i invalida la negociació col·lectiva”, ha dit la representant de CCOO, Montse Ros.

Luis Gómez, d'Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ha assegurat que aquestes mesures “incompleixen l'Estatut de Funció Pública” i ha qualificat de “vergonya” que el Govern els exigeixi que siguin conscients de la situació actual: “ells que van amb cotxe oficial, o són uns inconscients o uns delinqüents que ens roben”, ha dit.

Encara es preparen més retallades i mesures antipopulars

A l'espera del que decidirà el nou ministre d'Educació, José Ignacio Wert, el govern català ja ha fet una proposta a la secretària general d'Universitats estatal, María Amparo Camarero, perquè permeti que les autonomies apugin els preus universitaris del proper curs fins a un màxim del 25% del cost de la plaça.

Actualment, els universitaris paguen, amb la matrícula, entre un 12% i un 15% del cost de la plaça, en funció del grau, de manera que l'increment fins al 25% del cost podria suposar en alguns casos la duplicació del preu actual, que en general oscil·la entre els 900 i els 1.200 euros per curs i estudiant.

La proposta del govern català vol traslladar als graus el sistema que ja s'utilitza per als màsters, per als quals, actualment, la normativa permet un preu màxim equivalent al 30% del cost.

S'implanta el copagament sanitari a Catalunya, entre altres mesures antipopulars

El copagament sanitari ja és una realitat a Catalunya. El Govern de CiU ha tret endavant la 'Llei d'Acompanyament dels Pressupostos' que inclou la creació de dues noves taxes, una turística i una altra farmacèutica. La segona, que gravarà amb un euro les receptes mèdiques constitueix un copagament sanitari de facto. La mesura s'ha aprovat gràcies a l'abstenció del Partit Popular de Catalunya.

A la sortida del Parlament, els diputats s'han trobat amb una protesta ciutadana que ha llançat ous tant als polítics com a la policia.

La norma s'ha sotmès a votació en la Càmera amb un mes de retard, el que ha necessitat el Consell de Garanties Estatutàries per avalar la seva idoneïtat després que diversos grups sol·licitessin el seu dictamen.

La Llei de Mesures recull les dues taxes més polèmiques de la negociació pressupostària de 2012: un nou impost sobre les pernoctacions turístiques, que començarà a aplicar-se l'1 de novembre, i el pagament d'un euro per recepta mèdica, que es cobrarà des de l'1 de juny, i del que quedaran eximits els malalts crònics amb menys recursos i els beneficiaris d'una pensió no contributiva.

Altres conseqüències que tindrà l'aprovació de la llei -que ha obtingut 61 vots a favor, 52 en contra i 17 abstencions- seran un increment del cànon per captació d'aigua, una retallada del 15% en la jornada laboral dels empleats interins de la Generalitat, així com l'aprovació d'una taxa per accedir a la justícia.

El consell de govern de la UAB aprova les retallades en una reunió blindada

Els alts càrrecs de direcció, degans i representants empresarials del consell social de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit aquest matí una majoria suficient per aprovar les retallades i acomiadaments imposats des de la Secretaria d'Universitats del govern de la Generalitat de Catalunya. Han estat 33 vots favorables, 4 en contra i 4 abstencions, sense comptar les 12 representants que no han assistit a la votació. La reunió del consell de govern s'havia suspès en dues ocasions les últimes setmanes –quan es pretenia celebrar a les dependències del rectorat de la UAB–, ja que el gruix de la comunitat educativa que s'hi oposava va ocupar les sales on s'havia de celebrar les votacions. La reunió d'aquest matí s'ha fet en un lloc poc habitual, la seu de la Secretaria d'Universitats de la Generalitat, institució presidida pel democristià Antoni Castellà i ubicada al número 33 de la Via Laietana de Barcelona. Estudiantat, professorat, PAS i PDI han protestat des de primeres hores del matí davant les tres portes d'accés a l'edifici, però la rectora Ana Ripoll i la seva comitiva hi han accedit molt d'hora per recomanació dels mossos d'esquadra, que han establert un perímetre de control amb una cinquantena d'agents antiavalots. A partir de dos quarts de deu del matí s'hi han concentrat més d'un centenar de persones, que han tallat al llarg d'una hora el trànsit a dos carrils de la Via Laietana. 

'Aquest és el model de democràcia que defensen'

Diversos representants de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública s'han pronunciat aquest matí contra les mesures del govern universitari, les formes de fer-se la votació i el desplegament policial per a impedir l'efectivitat de les protestes. Xavier Domènech, en aquest sentit, ha explicat que la rectora Ripoll està del tot deslegitimada per a presidir cap consell de govern, ja que va ser reprovada pel claustre en la presentació del seu informe de gestió de 2011, i a més, una part del seu equip de govern va dimitir, 'aquest és el model de democràcia que defensen', ha puntualitzat. Ermengol Gassiot ha afegit, "es vergonyós i antidemocràtic veure com s'aproven les retallades i els acomiadaments imposats pel govern de CiU, a cops de porra i sense escoltar la comunicat universitària". Precisament al llarg del matí s'ha viscut un episodi ilustratiu d'aquestes aseveracions. Oriol Corral, un dels representants de l'estudiantat al consell de govern ha patit les empentes de policies encaputxats i sense número de placa que li impedien l'accés a la reunió. Després d'un estira i arronsa amb els agents ha aconseguit entrar a la sala per a poder votar contra les mesures de l'actual direcció universitària. Un cop aprovada la retallada pressupostària, que significarà l'acomiadament directe d'unes 300 persones, la concentració s'ha dissolt.

Els CJC/JCPC a la UAB ha redactat una nota al respecte, afirmant "ara més que mai ens cal recordar... és aquest el model d'excel·lència de la nostra universitat?, és això la democràcia, l'autonomia universitària, les flors i violes que prometien amb Bolonya? No ho és, això és el capitalisme, que s'ajuda també del desmantellament de la Universitat Pública per sortir a flot de la crisi sistèmica que ells mateixos han provocat."

Els ERO es tripliquen a Catalunya després de l'entrada en vigor de la reforma laboral

Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) s'han disparat a Catalunya arran de l'aprovació de la reforma laboral, segons un estudi que ha presentat aquest dilluns el secretari de Política Sindical de la UGT, Camil Ros. Concretament, el nombre d'EROs presentats a Catalunya s'ha triplicat des de l'entrada en vigor del text, mentre que el nombre d'afectats també s'ha multiplicat per tres. D'aquesta manera, entre el 13 i el 29 de febrer de 2012, la Generalitat ha comptabilitzat la presentació de 327 ERO que han afectat 6.903 treballadors, davant dels 141 que es van registrar en l'administració catalana entre l'1 i el 13 i que vinculaven 2.051 persones. 

A més, els treballadors afectats per un expedient de regulació han passat de 3.304 al febrer de 2011 a 8.954 el mateix mes de 2012, un augment del 171%. 

Durant la segona quinzena de febrer s'han presentat 7 de cada 10 dels expedients de tot el mes, fet que Ros ha atribuït a la "mala fe" dels empresaris, que han esperat que la reforma estigués aprovada per servir-se de la "barra lliure" que els ha facilitat la llei. El sindicat adverteix que aquesta "allau" continuarà.

Les dades, extretes de la base de dades d'UGT i que corresponen als expedients presentats davant del departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, porten aquest sindicat a alertar que moltes empreses han actuat "amb mala fe premeditada" en bolcar-se a aplicar una reforma que facilita els acomiadaments i els fa més barats.

"Les empreses estaven esperant la reforma laboral del PP per destruir llocs de treball. Ja és una evidència", ha assegurat en una conferència Ros.

Després d'un 2011 en què a Catalunya es van presentar 4.014 ERO que van afectar 63.610 persones, els dos primers mesos de 2012 estan batent nous rècords de destrucció d'ocupació en arribar als 802 expedients que vinculen 13.587 treballadors. En comparació dels dos primers mesos de 2011, el nombre d'expedients s'ha incrementat en un 49% i el de treballadors afectats en un 171%.

Camil Ros ha denunciat, a més, que s'han incrementat els expedients que són d'extinció de contractes -gairebé s'han doblat- en detriment dels de suspensió d'ocupació i els de reducció de la jornada laboral.

Durant tot el 2011, es van destruir en total a Catalunya 85.102 llocs de treball, fet que ha portat a tancar aquest any amb només 2,35 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, la xifra més baixa registrada els últims 8 anys.

Respecte als ERO del sector públic el 2011, el sindicat ha assegurat que han afectat uns 5.000 treballadors, la gran majoria de serveis sanitaris concertats, que estan fent front a reduccions de jornada i suspensions temporals d'ocupació. Aquests 5.000 treballadors suposen gairebé un 10% dels afectats per un ERO l'any passat.

Per territoris, la regió metropolitana de Barcelona aglutina prop del 60% del total dels expedients presentats afectats per un ERO el 2011.