dimarts, 14 de febrer de 2012

La classe obrera ha de respondre lluitant fins liquidar el sistema capitalista

El Govern de Mariano Rajoy ha donat el seu primer pas important en l'inici de l'aplicació de les polítiques que avui exigeix ​​l'imperialisme europeu, amb capital a Berlín, per intentar remuntar la crisi estructural del sistema capitalista.

Aquesta crisi estructural, sense solució dins del sistema capitalista, està sent gestionada pels governs de torn dels diferents països, sotmetent a la classe obrera a un augment generalitzat de les condicions d'explotació fins ara vigents.

La lògica d'acumulació capitalista està en fallida. No hi ha cap perspectiva de recuperació de l'activitat econòmica en aquest sistema. Ningú discuteix les previsions d'una profunda depressió per a aquest any 2012, que tindrà com a conseqüència immediata un augment generalitzat de l'atur.

El govern Rajoy, que va ser escollit com a alternativa a l'anterior de la socialdemocràcia, sap perfectament el paper que té assignat i obeeix -com servil lacai- les ordres que rep del capital monopolista i financer. El discurs cínic de la preocupació d'aquest govern per crear ocupació no és més que una basta comèdia de la democràcia burgesa. El paper d'aquest govern no és altre que el d'afavorir un profund procés de destrucció de forces productives (més atur), que és com el sistema capitalista tracta de remuntar les seves crisis, sense descartar el recurs a la guerra arribat el moment.

En aquests mesos de govern s'ha donat un repartiment de papers entre govern i dels denominats agents socials protagonistes del pacte social. Així una part de les agressions al nostre poder adquisitiu i als nostres drets es van acordar prèviament a la taula del Pacte Social entre empresaris i dirigents sindicals, i l'altra part, la més descarnada, l'assumeix ara el govern Rajoy en solitari. Aquesta comèdia, en tots els seus actes, és una burla als interessos del poble treballador, al qual se li roben els seus drets i se li rebaixen de manera generalitzada els salaris i els seus drets laborals fonamentals.

El govern Rajoy seguirà per aquest camí mentre la classe obrera no s'aixequi en radical lluita de masses per derrotar les seves polítiques.

Mentrestant, els reformistes de tota mena, amb la seva persistent crida a trobar una sortida social a la crisi dins del capitalisme, no representen cap camí diferent en aquesta guerra de l'oligarquia contra la classe obrera. Les seves posicions de conciliació de classes, i d'acceptació de les regles de joc de la democràcia burgesa, els incorporen al bloc dominant que, d'una o altra manera, oprimeix i explota al poble treballador. Així ho va demostrar, en el seu moment, el govern de Zapatero, l'experiència del tripartit català o el govern de l'"esquerra plural" d'Astúries i el mateix Ajuntament de Còrdova que, governat per IU, va privatitzar serveis públics fonamentals…

A aquest atac generalitzat contra la classe obrera i contra el poble només es pot respondre organitzant la unitat combativa de la classe i el poble per la derrota del sistema capitalista, per la sortida de l'euro, de la UE i de l'OTAN, i per obrir un camí per a la conquesta del poder per la majoria treballadora. El sistema capitalista en fallida només pot oferir un futur de més pobresa i més violència al poble.

L'etapa actual es caracteritza per la necessitat de construir aquesta unitat combatent de la classe obrera i àmplies capes del poble treballador, en una lluita sostinguda de llarg desenvolupament temporal, en què les successives mobilitzacions i lluites aniran enfortint la seva mateixa capacitat de combat i la claredat dels objectius radicals de transformació.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya es proposa estar a l'altura de les circumstàncies, i assumeix el compromís de situar-se al capdavant d'aquestes lluites per canviar en el més breu termini de temps l'actualment desfavorable correlació de forces per al poble. Només la lluita conseqüent derrotarà el govern dels lacais de l'oligarquia i les seves polítiques.

La reforma aprovada suposa un atac sense precedents a la línia de flotació dels drets laborals:

- Abaratiment de l'acomiadament, fins a la seva gratuïtat en alguns casos.
- Nous mecanismes per a una rebaixa massiva dels salaris.
- Donar via lliure als Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO).
- Nous mecanismes de sobreexplotació de la joventut obrera.
- Lliurar a la patronal ingents quantitats de diners públics via bonificacions.
- Comença l'agressió contra les prestacions per desocupació.
- Avança en la privatització dels serveis públics d'ocupació mitjançant les parasitàries empreses de treball temporal (ETT).
- Intensifica la dictadura empresarial en matèria de jornada laboral, salari, i mobilitat funcional i geogràfica.
- Llança un atac mortal contra la negociació col · lectiva, facilitant la dictadura empresarial enfront dels convenis col · lectius i limitant la seva vigència, en la perspectiva de la seva desaparició.

Cap d'aquestes mesures té la més mínima possibilitat de millorar l'actual situació de la classe obrera, sinó al contrari, són totes elles mesures per abaratir el ja baix preu que la patronal paga per la força de treball, i per accentuar la dictadura de la patronal que permetrà imposar les més arbitràries condicions de treball a la classe obrera. Rajoy dóna un pas més enllà a la dictadura del capital.


Gairebé cinc milions i mig d'homes i dones en situació d'atur -que a final de l'any poden ser prop de sis milions-, són l'expressió del fracàs de totes les polítiques d'apuntalament d'aquest sistema capitalista decrèpit. La pobresa s'estén, milions de joves no tenen cap perspectiva de trobar feina en els propers anys frustrant l'etapa fonamental de la seva vida, una bona part de la població infantil té una alimentació deficitària que els marcarà per tota la seva vida, la dona treballadora pateix uns majors retallades de salari i una major precarietat amb horaris esgotadors, etc.


Per tot això, el Partit Comunista crida a tota la classe obrera, als sectors populars i a les desenes de milers de sindicalistes que honestament lluiten en el seu lloc de treball, a respondre amb contundència, i a denunciar davant la classe obrera a la direcció sindical pactista que obstaculitza l'organització d'una contestació massiva i decidida de la classe obrera amb la lluita diària en el seu lloc de treball.

Articular la unitat de la classe és avui una prioritat, la classe obrera no es pot dividir en funció de la sigla sindical en què s'organitza perquè debilita la seva capacitat de lluita. El PCPC crida a unir a tota la classe obrera en un sol front sindical classista i combatiu, que, amb la proposta de la convocatòria de vaga general com a revulsiu immediat per a la lluita, comenci per l'organització en els centres de treball, en els sectors productius, i en els barris i ciutats de COMITÈS per la UNITAT OBRERA del qual participin tots els treballadors i treballadores que des del rebuig al Pacte Social, assumeixin que l'única lleialtat que els ha de guiar és la defensa conseqüent dels interessos de la seva classe, i el dret a la seva participació democràtica i activa en totes i cadascuna de les decisions que els incumbeixen i determinen el seu futur.

Treballadors i treballadores:

- Organitzem Comitès per a la Unitat Obrera (CUO).
- Exigim la convocatòria de la Vaga General.
- Unim totes les lluites obreres i organitzem la solidaritat.
- Reaccionem amb contundència en cada lluita: o ells o nosaltres!
- Diguem alt i clar que en el capitalisme no hi ha sortida, que només el poder obrer i popular, que només el socialisme-comunisme trencarà les cadenes de l'explotació.
- Emprem tots els mitjans al nostre abast per respondre: assemblees, concentracions, mítings, manifestacions, octavetes, cartells, pintades. Per una àmplia agitació cridant a la lluita i exigint la vaga general.
- Guerra a la patronal i els seus governs, guerra al capitalisme. 


NO AL FRACCIONAMENT SINDICAL, COMITÈS PER LA UNITAT OBRERA
VAGA GENERAL CONTRA EL CAPITAL JA
PER LA SORTIDA DE L'EURO, LA UE I L'OTAN
PEL SOCIALISME I EL COMUNISME
TOT PER A LA CLASSE OBRERA

SENSE EL NOSTRE TREBALL NO ES MOU UN ENGRANATGE, DEMOSTREM LA NOSTRA FORÇA 

12 de febrer de 2.012