dilluns, 7 de gener del 2008

ANY NOU, PREUS NOUS




Declaració del Comitè Executiu del PCPC i la CJC-JCPC.
7 de gener de 2008.

El principi d’any com gairebé sempre, ens porta una sorpresa desagradable, els principals serveis essencials (aigua, gas, llum, transport, etc.) pateixen l’increment corresponent, però aquest any l’increment aprovat pel govern representa una agressió brutal contra els treballadors, ja que en la majoria de casos, està molt per sobre de la previsió de l’IPC per l’any 2008 que és del 3,3%, que serà el percentatge per negociar la majoria dels convenis col•lectius d’aquest país, i por tant el salari dels treballadors.

El transport públic patirà un augment mig del 4,2%, però com en tots els casos la mitja no representa l’augment real, ja que la T-10, que utilitzen més del 45% dels usuaris del metro i l’autobús, principalment treballadors, pujarà un 4,35% i passarà a valdre 7,20 euros.

El gas natural pujarà de mitja un 4,7%, amb la diferència que els usuaris domèstics tindran un increment al rebut del 4,93%, tenint en compte que el preu d’aquest servei pot modificar-se cada tres mesos; per a la bombona de butà, l’increment serà del 5,29% quedant fixat el preu en 12,9 euros.

L’electricitat pujarà en principi un 3,3%, que estaria dins de les previsions de l’IPC, encara que cal tenir en compte que a partir d’aquest any l’increment no serà anual, sinó trimestral, per la qual cosa no es descarta que a l’abril hi hagi una nova pujada.

Totes aquestes pujades vénen a sumar-se a l’alça dels preus que s’ha produït en els últims mesos, sobretot en els productes alimentaris, especialment en la carn i en els derivats dels cereals (pa, pasta alimentària, etc.), que han situat la inflació de 2007 en el 4,3% lluny de la previsió del 2,6%. Tenint en compte que la majoria dels convenis col•lectius no tenen clàusules de revisió salarial, el repunt inflacionista, representa una pèrdua considerable de poder adquisitiu per als treballadors, d’entorn a l’1,7%.

Les mesures de gràcia concedides pel govern, publicitades a tort i a dret, representen una presa de pèl pels treballadors, ja que: el salari mínim interprofessional (SMI), tot i situar-se en els 600 euros mensuals, queda per sota del salari mig net d’uns 1.400 euros mensuals, amb prou feines representa un 43%; els diferents subsidis com el de l’atur, no es regeixen pel SMI, sinó per l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (Iprem), que es situa en 413,5 euros; pel què fa a les pensions, si bé tenen un increment que va entre el 4,1% i el 6,5%, en la majoria dels casos, són tan baixes que aquests increments en la realitat, difícilment poden competir amb l’alça dels preus.

Com en altres anys el govern, fidel defensor dels interessos del capital privat, que no dels ciutadans, es posa mans a l’obra per garantitzar el màxim benefici a les empreses, en detriment dels sectors populars del país, durant el 2007 aquests beneficis han batut rècords escandalosos, no tan sols en els bancs, sinó també en el conjunt de les empreses.

La recent desacceleració del sector de la construcció, l’alça dels preus del petroli i d’altres combustibles, l’amenaça de crisi en el sistema financer i bancari; ha fet necessari pel sistema la recomposició de la taxa de benefici del capital a costa de les butxaques dels treballadors, salvant in extremis la situació i inundant els mercats financers amb una pluja de milions d’euros, que ha estat la veritable causant del repunt inflacionista que estem patint.

El procés de constant empobriment dels treballadors, fa necessari que des dels moviments socials i sindicals, però sobretot, des del moviment veïnal, comenci a preparar-se la lluita i la mobilització contra el constant increment de preus.

 CONTRA LA CARESTIA DE LA VIDA, MOBILITZACIÓ POPULAR!