divendres, 11 d’abril de 2008

L'AIGUA ENTRE LA MENTIDA I LA HIPOCRESIA



Resolució del Comitè Executiu del PCPC i la CJC-JCPC.
9 d’abril de 2008.

Catalunya es troba en emergència per la falta d'aigua, totes les forces polítiques i socials del sistema s’afanen en donar propostes i alternatives, intentant donar solucions aparents al problema per sortir de la situació, fent diverses propostes entorn de transvasar aigua d'altres conques hidrogràfiques per abastar l'àrea metropolitana, del Segre, de l'Ebre, del Rodena, etc., o inclusivament d'Almeria per vaixell, a més a més ens comencen a comentar quant ens costarà la factura.

Si bé no es posen d'acord en la solució del problema, tots estan d'acord a donar-li la culpa a la pertinaç secada que pateix Catalunya, i ens posen sobre avís que cada dia més, ens haurem d'acostumar a aquesta situació, el canvi climàtic, la disminució de la pluviomètrica, etc., obliga a una nova cultura de l'aigua.

També es posen d'acord a amagar les veritables causes, que originen la falta d'aigua i que pot portar a restriccions en l'àrea metropolitana, que només circumstancialment ve agreujada per la falta de pluges, ja que el problema és estructural, i té responsables.

D'una banda, el model de desenvolupament accelerat i no planificat, tan necessari per al benefici del capital,ha sobredimensionat el territori, en tan sols cinc anys, en el període 2002-2006, la política econòmica de creixement basada en el maó i el turisme, ha donat com a resultat:

- La població ha passat de 6,5 a 7,1 milions d'habitants, dels quals 400.000 corresponen a la província de Barcelona, tenint en compte que el consum mitjà per habitant és de 182 litres per dia, l'augment és considerable.

- Els edificis nous construïts cada any han estat 19.600, 22.927, 23.659, 29.560 i 30.700, i el total de 14, 16, 17, 18 i 19 milions de m2 anuals; molts d'ells creats en urbanitzacions noves, sense tenir en compte els serveis i les necessitats.

- El turisme ha passat de 13 a 17 milions de turistes a l'any sense incloure els allotjats en apartaments, el total de pernoctacions van passar de 51,7 a 56,9 milions en el mateix període; a això cal sumar les infraestructures turístiques, incloses els camps de golf.

D'altra banda, els polítics del sistema no han tingut en compte les necessitats d'infraestructura com l'aigua o l'electricitat, necessàries per fer front a aquest creixement intensiu, així durant el mateix període, i a causa de la falta de pluges, les necessitats aqüíferes han estat cobertes amb l'aigua embassada, les reserves de les quals han passat del 2.161 a 1.416 Hm3.

Per últim, durant aquest temps l'empresa que gestiona la distribució de l'aigua en l'àrea metropolitana, Agbar, ha tingut uns beneficis anuals de 132, 194, 198, 252 i 167 milions d'euros respectivament, el seu principal accionista és el grup Hisusa (holding controlat per Lyonnaise des Eaux, 51%, i La Caixa, 49%) que posseeix el 48% de l'empresa.

Segurament que no arribarem a les restriccions, els nostres experimentats polítics aconseguiran portar aigua d'algun lloc, però el problema serà com es pagarà aquesta aigua, i qui assumirà el cost, es pagui dels pressupostos de l'administració o es pagui mitjançant un nou impost en el rebut de l'aigua, el cost ho seguirem pagant els treballadors, en definitiva els perjudicats pel problema.

Segurament que al final, algunes empreses, inclosa Agbar, tindrà grans beneficis per portar l'aigua, difícilment el tripartit d'esquerra prendrà mesures, perquè l’anomenat cost sigui assumit, per exemple, pels hotels, els camps de golf, etc.

En tot cas, el que haurem d'evitar, és l'intent d'alguns interessos econòmics i polítics d'enfrontar-nos als catalans de les terres de L'Ebre, del Segre o de l'àrea metropolitana per l'aigua.