Resolució del Comitè Executiu del PCPC i els CJC-JCPC.Setembre de 2008.
El 7 d’octubre a estat convocada una jornada mundial contra la precarietat laboral. Aquesta jornada ha rebut el suport de la Confederació Europea de Sindicats, que orienta als sindicats afiliats a fer accions el dia 7; a l’estat espanyol els membres de la CES (UGT, USO y CC.OO.) convoquen una sèrie d’accions testimonials.
Davant aquesta situació el PCPC vol deixar clara la seva posició de suport a les mobilitzacions, a mes expressa la crítica per la timidesa de la convocatòria. La situació econòmica i social de l’estat espanyol, el creixement de l’atur, l’augment de la inflació, l’augment de la misèria, etc.; a d’obligar als sindicats, si es que volen actuar com a sindicats de classe, a emprendre mesures per a garantir els drets dels treballadors. Es fa necessària la convocatòria d’una vaga general.
La situació dels treballadors es cada dia mes precària. El creixement de l’atur al juny ha arribat als 292.900 persones, arribant al 7,6% quan fa sis mesos era de 251.800, que representava el 6,6%. La pèrdua de poder adquisitiu: la tassa interanual de l’IPC es situa en aquets moments al 5,1, molt per sobre del pactat en convenis, o la pujada dels funcionaris o de les pensions. Aquets dos factors han portat a la disminució en sis mesos del cost empresarial de l’hora de treball de 18,11€ (gener) a 17,52€ (juny). Creant una situació límit en l’endeutament dels treballadors, no nomes per les hipoteques, sinó mes greu encara, pels interessos cobrats per financeres y targetes de crèdit (visa), que superen el 20% de interès anual.
La situació del capital. Les grans empreses i consorcis financers, en època de crisis, no nomes no han vist retallats els seus beneficis, sinó que van en augment; en nomes sis mesos reconeixen un creixement dels beneficis en milions d’euros del Santander 4.730, el 22%; La Caixa 1.195, el 20%; Telefònica 3.593, el 29%; Endesa 662, el 4,6%; Repsol 2.117, el 24%, Agbar 147, el 19%; Gas Natural 562, 10%; etc. Una altra cosa son les PIME o algunes de les grans empreses que aprofitaran la situació per a traslladar-se a altres països amb una ma d’obra mes barata.
Las mesures del govern. Lluny de defensar els interessos de les classes socials mes desafavorides, s’ha col•locat clarament a favor dels interessos de els grans capitals: l’augment de la inversió pública per a compensar a les constructores per la caiguda de les ventes en el sector immobiliari; el canvi legislatiu per fomentar les privatitzacions de serveis públics, que beneficien als entramats d’empreses de serveis; la reducció d’impostos al capital, la escandalosa supressió del impost por la herència del patrimoni; i sobre tot, la barbaritat de intentar desfer-se dels immigrants, mitjançant una sèrie de mesures que pretenen que aquets treballadors retornin als seus respectius països.
L’actitud dels sindicats majoritaris. Comencen ja a fregar posicions reaccionaries, no nomes perquè hagin assumit el llenguatge neoliberal, “Hem de crear riquesa per a repartir-la desprès”, sinó el mes greu, en una situació econòmica tan desfavorable per els treballadors: tornen a caure en l’error de concertar amb la patronal la recuperació econòmica. El paper dels sindicats majoritaris, firmant convenis per cinc i sis anys, garantizant d’aquesta manera la pau social, la disminució de costos laborals y la desmobilització dels treballadors durant el cicle de crisis, es una bona mostra del nou paper dels sindicats “oficials”, de canviar els interessos dels treballadors per prebendes i subvencions que garanteixin els seu funcionament burocràtic.
Es cada dia mes necessari crear l’alternativa. La unitat dels treballadors en les empreses i la voluntat de organitzar-se col•lectivament, son factors necessaris per a lluitar per una alternativa social i econòmica per el conjunt de l’estat espanyol. La lluita per recuperar el sindicalisme de classe es fa mes necessària cada dia. La necessitat de crear una alternativa política que defensi els interessos de las classes desfavorides contra els interessos de l’oligarquia financera, es fa cada dia mes urgent. S’ha d’acabar amb aquesta situació treballant per una república confederal, democràtica, social i econòmica avançada per el nostre poble.
LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS, NO EL POBLE.
PREPAREM LA VAGA GENERAL.
MANIFESTACIÓ EL 7 D’OCTUBRE A LES 19 HORES A LA PLAÇA URQUINAONA.
