dilluns, 20 d’abril de 2009

1er DE MAIG, UN ANY MÉS SUPORTANT LA CRISI


Ha passat ja un altre any, arriba el primer de maig, temps per valorar com ha evolucionat la crisi del capital. Ja ningú parla d'ajustament econòmic ni altres eufemismes, avui tothom parla clarament de crisi mundial, una crisi de les quals no es coneixien des dels anys 30 del segle passat, quan el sistema capitalista va estar a punt del col•lapse.

Amb el temps s'ha demostrat que no vivim una crisi cíclica de les que el capital ens té acostumats, al contrari, vivim una crisi estructural, és el propi sistema capitalista el que està en dubte, la seva capacitat de seguir regint els destins de la humanitat com a formació socio-econòmica. La seva incapacitat de seguir subjugant pobles com Iraq o Afganistan, per exemple. Constata la definició que va fer Lenin de l'imperialisme, com a fase del capitalisme en descomposició.

Si bé en els moments de creixement econòmic tothom té fàcil amagar el seu veritable rostre sota una màscara simpàtica, en els moments de crisi, sobretot com l'actual, es fa impossible seguir mantenint la façana de paradís terrenal, amb que els dirigents polítics del sistema i els mitjans de comunicació han intentat confondre'ns durant aquests darrers anys.

El capitalisme mostra la seva veritable cara, la seva barreja de salvatgisme i despotisme, posant en moviment tots els seus recursos i mitjans per salvar aquesta situació a costa de les esquenes, no només i en primer terme de la classe obrera, sinó també de la petita burgesia. Enrere queda la seva demagògia sobre les classes mitjanes utilitzant descaradament l'aparell de "seu" estat corruptor per, des de tapar els forats de la banca injectant milers de milions d'euros dels impostos dels treballadors, fins a la utilització cada vegada més salvatge dels aparells de repressió del sistema contra els treballadors o els estudiants, contra tot allò que posi en perill la seva taxa de beneficis.

És la classe obrera la que pateix en primer terme la crisi: l'atur que arriba ja a 498.352 treballadors a Catalunya, la reducció de jornades amb reducció salarial, etc.; En definitiva, l'augment de la precarietat laboral; els embargaments per no poder pagar la hipoteca (60.000 l'any 2008, es preveu per al 2009 altres 75.000 a tot l'estat); el cost de la vida, mentre que l'IPC baixa per efecte de la caiguda del consum, els preus es mantenen o fins i tot pugen. Cada vegada hi ha més famílies treballadores en el límit de la pobresa extrema, comença a ser quotidià a les ciutats veure persones agafant menjar de les escombraries, etc. On ha quedat el “seu” estat del benestar?

Per contra, la burgesia, i en primer terme l'oligarquia, són els grans beneficiaris de les "ajudes" de l'estat, precisament ells que són els responsables de l'actual situació: reducció de l'impost de societats; ajudes directes a la banca i al sector de l'automoció; crèdits oficials a baix interès; plans d'inversions en obres públiques; en definitiva, tot el que el capital necessiti per sortir d'aquesta crisi, a costa de l'endeutament de les arques de l'estat. Per cert, d'aquelles que no podien endeutar per augmentar la cobertura social: (sanitat, atenció a les persones dependents, millora de les pensions, etc.)

Davant d'aquesta situació, els treballadors cada cop ho tenen pitjor, els sindicats majoritaris CCOO i UGT, aquells que tenen la possibilitat d'organitzar la resistència de la classe, de cop i volta s'han quedat sordmuts; quan no, col laboren amb l'empresa enganyant als treballadors perquè acceptin condicions lleonines com en el cas de SEAT.

En el polític, el cretinisme parlamentari d'ICV-EUiA, els porta no només a callar i no utilitzar el Parlament al servei dels treballadors, sinó que com a bons lacais del sistema, condemnen als promotors de les manifestacions a qui dirigeixen l'aparell repressor dels Mossos d'esquadra. La càrrega policial a Londres s'ha saldat amb la sanció als policies que es superen, aquí segurament els donaran una menció honorífica.

Davant d'aquest panorama als treballadors només ens queda un camí: LA UNITAT. Unitat dels aturats en la lluita per un lloc de treball i en l'augment de les cobertures. Unitat dels embargats per una llei de moratòria dels embargaments i congelació de les hipoteques. Unitat del moviment veïnal contra els abusos en la pujada dels serveis essencials. En definitiva unitat de la classe obrera contra el capital.

VISCA EL PRIMER DE MAIG! SOCIALISME O BARBÀRIE!


Convocatòria manifestació sindical alternativa: Plaça Universitat, 17,30 hores.