Vivim enmig d'una crisi, però no com els ideòlegs del sistema ens volen fer creure, aquesta crisi no és només econòmica, és la crisi del capitalisme en putrefacció, en una crisi econòmica, política i sobretot social; el capitalisme ha arribat a el seu grau més gran de desenvolupament de les forces productives, i per tant, arriba a la seva màxima expressió la contradicció entre el caràcter social de la riquesa i l'apropiació privada de la mateixa.
• El capitalisme és incapaç de procurar menjar, aigua, medicaments, etc., A la immensa majoria de la població mundial, creant una veritable crisi humanitària.
• El capitalisme és incapaç de reduir les seves agressions al medi ambient i l'espoliació dels recursos naturals, fent que la humanitat estigui a la vora d'una crisi mediambiental.
• El capitalisme és incapaç de seguir mantenint la taxa de benefici, l'actual crisi és el resultat del neoliberalisme, la fi de la teoria del mercat auto-regulat, l'econòmica de casino aquesta empobrit a la immensa majoria de la població dels països desenvolupats.
• El capitalisme és incapaç de seguir oprimint als pobles com antany, els processos oberts a Llatinoamèrica, així com les guerres d'Iraq i Afganistan, demostra la feblesa de l'imperialisme.
L'elecció d'Obama com a president dels EUA, les reunions del famós G-20, etc., són el reflex de la necessitat de l'imperialisme de passar a una altra fase, que superi l'esgotament actual.
Aquesta situació de crisi té una resposta per part del govern "socialdemòcrata" de ZP i els seus aliats parlamentaris, que bàsicament segueixen sent les velles receptes del capital: ajuts al capital perquè recompongui la seva situació; i carregar els costos de la crisi sobre les espatlles dels treballadors, ja sigui mitjançant l'endeutament de l'estat, o amb l'empobriment de les capes populars de la societat, o mitjançant els dos a la vegada, com és el cas.
A Catalunya el govern tripartit d’"esquerra" es mostra com el que és, un gestor dels interessos del capital català, independentment de les vestidures que utilitzi, així les seves mesures contenen un doble criteri: d'una banda, garantir la sortida en les millors condicions possibles de la burgesia catalana de la crisi (ajuts directes, subvencions, reducció d'impostos, canvis legislatius, etc.), garantint nous camps d'inversió del capital, d'altra banda, la repressió i la criminalització dels moviments socials, garantint així la "pau social".
Aquesta agressió del sistema situa a la classe obrera i a la resta de sectors populars davant una disjuntiva: o empassa amb la situació actual, esperant recollir algunes molles quan el capital es recuperi, si ho fa, o pel contrari, pren consciència de la seva situació, s'organitza i lluita per canviar la dinàmica de sortida de la crisi: avui més que mai pren actualitat la frase del SOCIALISME O BARBÀRIE.
La situació actual no permet una altra resposta: o els aturats s'organitzen exigint mesures que millorin la seva situació, o les famílies s'organitzen contra els embargaments i el nivell de vida, o els estudiants s'organitzen contra les agressions a l'ensenyament, o els treballadors s’organitzen en defensa dels seus drets laborals; o després serà tard, la situació exigeix ORGANITZACIÓ.
1. Hipoteca 0 i lloguer 0 pels aturats / fins que no siguin recol•locats.
2. Paralització dels embargaments de l'habitatge habitual.
3. Augment lineal d'impostos sobre les grans fortunes i beneficis empresarials.
4. Reinversió en la producció dels beneficis que obté l'empresa.
5. Reconversió del sector de la construcció per realitzar obres de rehabilitació, infraestructures, etc.
6. Expropiació de les empreses que proposen ERE’s tenint beneficis i rebent subvencions públiques.
7. Disminució de preus al consum de productes bàsics i la seva taxació. Eliminació d'empreses intermediàries. No a l'especulació amb els aliments.
8. Reducció de nombre de salaris dels alts càrrecs de l'estat, executius i consellers de les empreses, així com els sous d'Alcaldes, diputats, senadors, etc.
9. Disminució dràstica de pressupostos militars. No a la guerra Imperialista.
10. No a les despeses de la casa Real, Proclamació de la 3 ª República.
11. Control directe de l'estat sobre les activitats de la banca privada. Nacionalització de tot el sistema financer. Socialització dels beneficis bancaris.
12. Pujada lineal dels salaris als treballadors i treballadores. Abonament de la prestació per atur mentre duri el mateix.
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!
Maig 2009.
