¡Per fi! sembla ser que aquesta vegada és la definitiva, ja tenim nou estatut i nou finançament. Catalunya ja està salvada, a partir d'ara com en els bons contes, serem feliços i menjarem perdius. Això almenys promet la classe política catalana, aquells que van anar a Madrid a defensar un nou Estatut desnaturalitzat i van tornar amb un llistat de noves competències pendents de ratificació pel tribunal Constitucional; els mateixos que havien de solucionar el dèficit fiscal i redefinir el marc bilateral de les relacions amb l'estat, i tornen amb la promesa que en els pròxims anys vindran a Catalunya no se sap quants milions d'euros, ni tan sols ells es posen d'acord en la quantitat.
És encara d’hora per saber si el nou finançament de la Generalitat, representarà una millora de les condicions de vida de la majoria del poble de Catalunya, el que a hores d'ara queda clar és que és una millora considerable dels interessos econòmics de la burgesia catalana. Donat el nivell de neoliberalisme de les polítiques del Govern, tindrà més diners per a seguir privatitzant la sanitat, l'ensenyament, els serveis socials etc.; tindrà més diners per a subvencionar a les grans multinacionals amb subvencions, aprovacions d’ERE’s, etc.
El nou finançament autonòmic acabarà sent una nova estafa pel poble, com l’Estatut, ja que el que veritablement han pactat és el finançament dels nous serveis transferits, com la inspecció de treball, les Rodalies de Renfe, etc.; i a canvi, aquesta mania d’anomenar “pàtria” a la butxaca de la burgesia, contribueix a augmentar el sentiment de catalanofobia a la resta de l'estat.
El paper del Govern d’Entesa davant la crisi no dista molt del paper d'altres, inclosos els de signe polític contrari: posar en mans privades els pocs serveis públics que encara queden, per a mantenir la quota de guany de capital. Caldrà esperar a la fi del 2010 per veure qui acaba gestionant les Rodalies de Renfe; i sense data encara, però amb la intenció clara, quina empresa acaba gestionant l'aeroport del Prat. Tot això a costa dels impostos que paguem els treballadors/es.
Menys hem d'esperar per veure el ball de fusions de les caixes d'estalvi, que sota la promesa de tapar-los el forat creat durant els últims anys amb l'especulació immobiliària, amb el fons creat pel govern central, corren a negociar fusions unes amb altres, recordant aquells balls de les festes majors, on tots aspiraven a ballar el pasdoble amb la més maca, això sí sense pagar l'orquestra.
Però com en tots els casos, existeix una altra Catalunya els problemes de la qual, malgrat ser mundans, són més greus; la crisi està afectant de forma brutal als treballadors/es de Catalunya sense que el Govern estigui prenent mesures més enllà de pagar els serveis als quals tenim dret.
Cada vegada el nombre de desocupats és major, pràcticament s'ha duplicat el nombre d'aquests, els quals pateixen la retallada de les prestacions en els últims anys.
Cada vegada hi ha més famílies que no arriben a final de mes, el poder adquisitiu cau, els serveis socials han de cobrir més les necessitats bàsiques d'una població afectada per la crisi.
Cada vegada augmenta el nombre de famílies que són desnonades per no poder pagar la hipoteca, perdent la propietat de l'habitatge, que ni tan sols cobreix la quantia de préstec hipotecari, i per tant, segueixen devent-los diners al banc.
Cada vegada és major el grau d'empobriment de les classes populars, mentre els bancs i caixes, els veritables culpables de la crisi, reben milions d'euros per a sanejar els seus comptes. No tenen vergonya de declarar milions de beneficis; mentre no tenen diners per concedir préstecs als treballadors o petits empresaris, tenen milions perquè els clubs de futbol fitxin a jugadors per entretenir a les masses.
En aquest 11 de setembre, es fa més palpable la necessitat d'unir les reivindicacions nacionals amb les reivindicacions socials, és necessari unir forces per acabar amb la contradicció de les dues catalunyes, per defensar no solament els drets nacionals, sinó també els drets socials.
¡PEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ!
¡SOCIALISME O BARBÀRIE!
Convocatòria manifestacions:
Barcelona: Plaça Urquinaona, 17,00 hores.
