divendres, 23 d’octubre de 2009

PROU CORRUPCIÓ, PROU HIPOCRESIA.

HOTEL MILLET, UNA MOSTRA MÉS!
“Una cosa no té res a veure amb l’altra” (sr. Hereu, Alcalde de BCN).

L’Ajuntament del Bipartit (PSC, ICV-EUiA), la Generalitat del Tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA) i tota l’oposició parlamentària, no han dit res davant un cas més de flagrant nepotisme, corrupteles implícites i estafes –com a mínim morals- a les que sotmeten dia rere dia a la soferta ciutadania catalana.

El decrèpit i immoral sistema capitalista que les classes populars patim ens mostra de tant en tant les seves misèries, destapades per afeblir el contrincant polític. Aquest cop ha estat l’escàndol Millet, cap visible del Palau de la Música, el qual –suposadament- desviava importantíssims fons públics a les seves butxaques, a les dels seus socis, empreses i partenaires i a la Fundació Trias Fargas, vinculada a un dels socis de CiU, CDC.

El PSC, ICV, ERC i PP no han trigat ni un minut en aprofundir la ferida. Mitjans de premsa, TV i ràdio afins al PSC i PP han saltat com lleons davant una gasela ferida sobre Millet, destacant-ne la vinculació amb CiU, i els seus draps bruts. Fins aquí tot correcte dins la lògica caïnita d’interessos comuns però confrontats del sistema capitalista, el “menys dolent dels sistemes polítics possibles”.

De lo que ni El Periódico, ni Público, ni TV 3 (o “Telemontilla”), o BTV, (evidentment no diuen quasi res el PSC, ICV-EUiA o ERC) és de l’affaire que manté Millet amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat des de fa mes d’un any i mig, on es pretén enderrocar 3 finques del carrer Sant Pere més Alt, annexes al Palau, amb canvi de catalogació municipal inclòs per tal de poder tirar endavant el projecte de construcció d’un hotel promogut per la Fundació Orfeó-Palau de la Música. Millet, promotor de la operació, va pactar amb l’Ajuntament fins i tot l’enderrocament d’una finca modernista, catalogada per la UNESCO part del Patrimoni de la Humanitat, en vistes a aixecar l’hotel per tal de revitalitzar i millorar “l’entorn del Palau de la Música”. Fins aquí arriba la hipocresia de tots els actors.

Una gran oportunitat de revitalitzar la zona del Palau i millorar la escola privada eclesial La Salle -també implicada en l’affaire- per part del laïc PSC i radical d’esquerres ICV-EUiA, és construir un hotel. No són necessaris equipaments públics (com ara escoles bressol, aules per adults, casals de joves, CAP’s, ateneus, biblioteques, instituts, zones verdes, esportives o centres d’ajuts i informació) o cercar ajuts per revitalitzar el comerç de la zona. Per Hereu, Mayol, Miralles i cia. allò ideal és promoure obra especulativa, els beneficis tangibles dels quals van a butxaques privades amb autorització pública, i els col•laterals de dubtosa eficàcia per al barri, que té altres urgències.

No només esclata el cas Millet, sinó que l’Alcalde Hereu es reafirma en la idea de construir l’hotel, dient que “una cosa no té res a veure amb l’altra”...Hereu ja no és –sent benèvols- cec, és còmplice. Còmplice d’una trama que es inherent al capitalisme postmodern que ell representa amb el seu equip de tecnòcrates que estan dissenyant una Barcelona elitista, egocèntrica, cara, difícil de viure, incívica amb els treballadors; una Barcelona enfocada als diners fàcils del turisme, que no deixa arrelar la gent als barris; una Barcelona amb conflictes oberts per tot arreu (metro, bus, 22@,...); una Barcelona degradada i immoral que construeix, a cop de totxo i propaganda, una imatge idíl•lica i preciosista, sota la qual s’amaguen rius d’especulació, pantans de corrupteles, torrents d’atur i pobresa i molt, molt fang d’hipocresia, acceptats per alguns amb l’argument de que “pitjor era Franco”.

23 de octubre de 2009.