dimarts, 20 d’abril del 2010

CEMENTIRI I NUCLEARS

Organització del PCPC a les Terres d'Ebre.

Que es l’Almacen Temporal Centralitzat, ( A.T.C ), o Cementiri Nuclear ?,… es una instal·lació que ha d’acollir tots els residus radioactius d’alta intensitat que han generat i generen, totes les centrals nuclears de l’estat espanyol, i els que França i Anglaterra s’han emportat aquest últims 20 anys de Vandellòs I, i de Garonya.

Residus que teòricament –segons el protocol de construcció de les Centrals que determinava una vida útil d’aquestes de entre 20 i 25 anys – havien de ser emmagatzemats a les piscines internes d’aquestes instal-lacions. Mes al allargar la vida de les Centrals (s´ha pasat de 25 a 40 ó mes anys,… conseqüència dels interessos egoistes dels propietaris de les Centrals, i de la manca de previsió en d’implementació progressiva d’energies alternatives del successius governs), se’ls fa necessari trobar un lloc per guardar tota aquesta immundícia.

Cal dir que Zapatero s’havia compromès amb el seu programa electoral, a no renovar les llicencies per continuar produint energia, de les central que havien esgotat el plas de temps estipulat, mes traicionant els seus votants, va cedir a les pressions del ``lobi nuclear´´allergan la vida de les mateixes permeten la renovació de les llicencies per continuar produin.I es deplorable mes allà de d’hipòcrita política energètica del govern central, subordinada per complet als interesso i el mandat de les companyies elèctriques, que el Tripartit,no vaigue mes allà en la defensa del territori, de les seves declaracions mediatiques,i les seves poses electoralistes, i es planteixe actuar com a govern d’aquest país desenvolupen politiques socials i econòmiques que eviten que un poble com per exemple Asco, per manca d’inversions productives, que li garanteixen una perspectiva de futur,puge comprometre seriosament la seguretat de tota una nació al tentar-lo,la perspectiva de que pogué rebre pel seu desenvolupament, si opta per l´instal-laciò del A.T.C. al seu municipi, 6 ó 7 milions d´euros anuals.

L´A.T.C. es una solució amb fons públics que aporten tots els ciutadans d’un problema generat per una activitat privada que rendeix beneficis a mans privades. Els residus nuclears son generats per les empreses elèctriques i l’estat pretén que la seua gestió recaiga sobre el conjunt de la ciutadania.

Cal tenir present que aquestes instal·lacions, com s’ha demostrat en una de similar que hi ha a l’Asse al nord d´Alemania,ni son segures,ni reversibles, es a dir de temporals res, son per tota la vida. (Els residus que es pensen guardar en aquesta instal·lació tenen una vida mitja radioactiva , que en alguns casos com es el cas del urani 238, supera els 4 mil milions anys), i els accidents , fugides radioactives, terratrèmols,i inundacions , son una amenaça latent, a mes com han reconegut el yanquis, mitjançant el Department Of Homeland Securite, ( Departament de Seguretat de la Patria ) son un blanc prioritari i vulnerable dels atacs terroristes, i militars en cas de guerra.

La radioactivitat no entén de limits ni de fronteres territorials, i els seus efectes tenen conseqüències letals per a la salut humana.

Mes, dir no al cementiri nuclear sense plantejar-se lluitar seriosament per una política energètica que descarte la construcció de noves centrals, i el tancament immediat de totes les que hi han en funcionament, es com rentar el cap a un ase, es perd el temps i el sabó.

Les centrals nuclears no son rentables, ni limpies , ni imprescindibles, a Espanya l’energia nuclear representa el 18% del consum total, fàcilment substituïble per energies alternatives, si es mantenen es gracies a les subvencions en diners públics (mes de 1000 milions d’euros anuals els dona l’estat espanyol per mantenir la competència).

Les centrals nuclears van ser construides per satisfer la demanda de plutoni, i urani 235 de l´industria militar, per fer bombes atòmiques, i amortitzar mitjançant la venta d´energia que generen les grans inversions per accedir a aquest armament.

Les centrals nuclears a mes de ser un perill constant pels seus accidents catastròfics, els residus que generen ens deixen una herència a milers de generacions imprevisible, i tenebrosa.