dissabte, 5 de febrer de 2011

Les revoltes populars avancen en el nord d'Àfrica

El PCPE segueix amb summa atenció i interès els fets que, en les últimes setmanes, s'estan produint a diversos països del nord d'Àfrica. La sèrie d'esdeveniments que s'han anat produint després de l'esclat, el passat mes de desembre, del descontentament popular a Tunísia, és una demostració de la capacitat de mobilització d'uns pobles llargament sotmesos a règims dictatorials i titelles de l'imperialisme.

La mobilitzacions de Tunísia, que van aconseguir el que al principi no semblava possible – la sortida del país del dictador Ben Ali – s'han anat estenent i avui és Egipte l'epicentre de la mobilització popular. La possibilitat que la metxa segueixi cremant i condueixi a nous processos en altres països àrabs està molt present avui en totes les cancelleries de les potències imperialistes.

El PCPE vol expressar el seu suport a les mobilitzacions, i a les masses populars egípcies i de Tunísia que, fartes de règims basats en l'espoli i en el robatori al poble, han optat per la via de la lluita per acabar amb ells.

En el cas de Tunísia, saludem la creació del Front 14 de gener, les demandes del qual d'aprofundiment en el procés i de rebot a qualsevol tipus de continuïtat al govern provisional de ministres o responsables del règim Ben Ali – han de ser fermament recolzades. Qualsevol altra sortida a l'actual situació suposarà un triomf per a les potències imperialistes, interessades avui fonamentalment en no perdre la seva capacitat d'influència en uns països que són d'importància estratègica per als seus plans.

Denunciem especialment el paper de la Unió Europea, específicament el paper jugat per França, país que manté importants interessos a la zona i que ha manifestat històricament una gran connivència amb els règims opressors del Magrib i de tota Àfrica. Igualment, els interessos del FMI, que en repetides ocasions va utilitzar com a exemple per a la zona a Tunísia, seran fonamentals a l'hora d'exercir pressió i tractar de reconduir el procés.

Al mateix temps, saludem l'àmplia mobilització del poble egipci, que ha aconseguit posar contra les cordes el règim de Mubarak. Volem recordar que Egipte, sota el seu govern, va ser la primera nació àrab a trair la causa del germà poblo palestí mitjançant el reconeixement de l'estat d'Israel, i que és un aliat fonamental d'Estats Units a la zona.

Considerem que les repetides crides d'Obama a l'estabilitat a Egipte, així com l'arribada de Mohamed El Baradei per encapçalar el moviment opositor, apunten al fet que l'imperialisme vol tancar immediatament qualsevol possibilitat de canvi radical en aquest país. El control de l'estratègic canal de Suez, via essencial de trànsit del petroli del Golf Pèrsic a Europa i EUA, és un element clau de l'estratègia de l'imperialisme a la zona.

Mentre els processos de Tunísia i Egipte siguin reconduibles en benefici de l'imperialisme, els canvis de les titelles són fins i tot desitjables per a les potències imperialistes. Només cal recordar el cas de Jean-Claude Duvalier a Haití, que en el moment en què va ser una càrrega per a EUA va ser desallotjat del poder, en processos similars als actuals del nord d'Àfrica, i ara el seu nom torna a sonar per presidir el país.

Per això, el PCPE està convençut, juntament amb les organitzacions germanes de Tunísia i Egipte, que l'autèntic triomf d'aquests processos solament serà possible si se segueix aprofundint en el desmantellament total dels règims corruptes i si s'inicien processos constituents que permetin que les forces antiimperialistes, obreres i populars, en aliança, assumeixin el control dels mateixos, en la perspectiva del definitiu alliberament dels pobles nord-africans del jou imperialista.

La solidaritat és la tendresa dels pobles, visca l'internacionalisme proletari!


Madrid, 1 de febrer de 2011
Àrea Internacional del CC del PCPE