Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.
Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d’euros) s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d’altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.
En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l’impost de successions. Això és la llegenda de robin hood a l’inrevés, l’hi furten al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.
Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L’actual model d’introducció de les noves tecnologies i l’avarícia de la classe empresarial, amb la col•laboració de polítics institucionals i els sindicats col•laboracionistes CCOO I UGT, provoquen que a Catalunya l’atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments superen els 230.000 a l’Estat espanyol. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d’ocupació de l’habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.
La dèbil resposta sindical, dels que ostenten la major representativitat , els delata com col•laboradors del sistema que està generant la pobresa a més de 8 milions de persones a tot l’Estat. Prova de la seva col•laboració són el darrer pacte social i el pacte de les pensions que signaren amb empresaris i governs amb el vist-i-plau de la majoria del Parlament espanyol, així com la tèbia resposta a l’anterior reforma laboral.
Ara, a Catalunya, la dreta embravida pretén prendre les regnes i retallar els drets en sanitat, en educació i en d’altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar el més elemental en la vida de l’ésser humà, la salut. En efecte, l’eliminació d’intervencions quirúrgiques i llits hospitalaris afectarà negativament a l’atenció dels malalts. Segurament eixes persones que han decidit aplicar aquestes mesures tindran la seua mútua privada. És clar que no els importa la salut de la majoria de la ciutadania, amb la seva miserable demagògia ens volen fer passar bou per bèstia grossa.
Però ara diem ja n’hi ha prou! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social. Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l’autonòmic.
El proper dia 14 de Maig totes i tots al carrer. Anem a recuperar-lo per què és nostre.
Cridem a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a les 11 hores a Plaça Catalunya de Barcelona