dilluns, 28 de novembre de 2011

[PCPE] Resolució sobre els resultats de les Eleccions Generals 20-N

Valoració general dels resultats. L'oligarquia té un govern de refresc, que s'esgotarà en breu temps

La victòria del PP en les passades eleccions resol l'objectiu principal de l'oligarquia en aquesta passada convocatòria electoral: dotar-se d'un govern de refresc que pugui abordar, en millors condicions, la gestió de les polítiques d'ajust que les classes dominants necessiten aplicar per tractar de remuntar la crisi capitalista estructural. No han passat vint-i-quatre hores i ja, des dels poders financers internacionals i des del centre polític de la UE, s'està requerint al nou gestor dels interessos oligàrquics una definició clara i concreta sobre les mesures d'ajust que aplicarà amb rapidesa, una vegada presa possessió del càrrec.

El desastre del PSOE és una conseqüència de l'ús que l'oligarquia, en aquests anys, ha fet d'una de les seves variants polítiques, fins a esgotar-la en la primera fase de gestió de la crisi estructural, i passar sense més a col·locar a un nou instrument més adequat per a la defensa dels seus interessos en aquests moments. La derrota de la socialdemocracia no és la derrota de cap classe social, és tan sol l'esgotament d'un instrument, que ara passarà per un procés de reconversió per tractar de preparar-se per a una altra posterior etapa de gestió del capitalisme, si les actuals classes dominants aconseguissin mantenir la seva hegemonia en la propera fase, que es caracteritzarà per una agudització de la lluita de classes i l'ascens de les lluites obreres i populars.

El reformisme d'IU/ICV, i altres opcions de les burgesies perifèriques, es beneficien de la reculada de la socialdemocracia, i guanyen una millor presència parlamentària. Aquesta major presència del reformisme al Parlament es traduirà en un nou apropament cap a posicions de major moderació política, i majors compromisos amb l'oligarquia, col·laborant a mantenir el descontentament de les masses treballadores dins dels límits de la formalitat democràtic- burgesa. Els programes electorals de totes aquestes formacions polítiques, acceptant la Constitució del 78, la UE i l'euro, estan -sense major conflicte-, dins del marc de dominació de l'oligarquia.

El significatiu resultat d'Amaiur en aquestes eleccions dóna possibilitat d'expressió a una part de la base social del nacionalisme basc tantes vegades reprimida; i introdueix al nou Parlament la qüestió de la lluita pels drets nacionals en claus diferents a les fins ara existents. No obstant això, la pròpia articulació i el programa d'Amaiur estableixen marcs polítics oberts, de tal manera que el seu grup parlamentari sembla que no es vincularà en exclusiva els interessos de la base obrera i popular d'Euskal Herria, sinó també a altres sectors socials.

Es conforma així un Parlament sense presència del moviment obrer, sense representació de l'opció revolucionària, i compost per la representació genuïna de les classes dominants d'aquest país, acompanyada per un sector reformista compromès amb les polítiques d'estat i incapaç d'impulsar les posicions de lluita de classes en aquesta institució.

L'oligarquia no pot ignorar que la profunditat de la crisi estructural del capitalisme espanyol, i el predictible ascens de la lluita de la classe obrera, donaran escàs respir al nou govern, que, en poc temps, es trobarà amb un clar esgotament del seu ja inicial feble credibilitat. Les polítiques d'ajust, que amb urgència s'aplicaran, aixecaran una ona de lluita popular que liquidarà en breu temps la capacitat de maniobra del govern recentment triat.


Balanç electoral del PCPE. Els ardits dels aparells de l'estat no impedeixen l'avanç de la nostra proposta


El treball electoral del PCPE ha estat marcat pel desenvolupament organitzatiu i polític del Partit en els últims anys, i per la restrictiva normativa electoral imposada des del Parlament.

Enfront dels nous ardits del poder burgès el PCPE ha llançat una ofensiva d'iniciativa política que ha dinamitzat a tota l'organització, i que ens va permetre formar llistes en el 80% del cens del país.

Els aparells de l'estat van haver de recórrer a tot tipus de maniobres i paranys per tractar d'impedir la nostra presència en aquestes eleccions. Un total de sis candidatures van haver de ser barallades en les instàncies judicials. Tres es van guanyar en el Contenciós (la Corunya, Zaragoza i Girona), dos es van guanyar en el Constitucional (Madrid i Ciudad Real) i la candidatura de Barcelona va haver de ser objecte d'una autèntica tupinada electoral per aconseguir impedir la nostra presència en aquesta circumscripció.

En el cas de Barcelona hem donat una dura batalla, arribant dues vegades al Tribunal Constitucional, i denunciant en totes les instàncies possibles els paranys realitzats per impedir la nostra concurrència electoral. L'Oficina Provincial del Cens va anul·lar centenars de signatures totalment correctes i ben documentades, en una actuació clarament fraudulenta. Persones properes al Partit, que havien aportat la seva signatura complint totes les formalitats, van ser ratllades de les llistes d'avals com si no estiguessin censades a Barcelona. El Partit recorrerà al Tribunal d'Estrasburg per no renunciar a l'últim cartutx legal que ens queda per tractar de demostrar aquesta tupinada en instància judicial.

Aquesta actuació dels aparells de l'estat està directament relacionada amb la celebració del judici contra els nostres tres camarades el proper dia 1 de desembre a Barcelona. Es tracta de llevar-nos –inútilment- qualsevol base social de recolzament en aquesta batalla del Partit contra aquest muntatge policial.

El treball electoral del Partit ha estat caracteritzat per la iniciativa política, un ampli treball de carrer, directament amb la classe obrera, avançant en la claredat i l'homogeneïtat del discurs. Un estil de treball, allunyat de qualsevol posició electoralista, que caracteritza cada dia -d'una manera més nítida- a tota la militància del PCPE.

El resultat en nombre absolut de vots és lleugerament superior als resultats de l'any 2008. Però aquesta xifra no expressa el real creixement electoral del PCPE. Realitzant una comparativa amb els resultats d'aquelles províncies en les quals el Partit va concórrer tant en 2008 i com en 2011, s'obté que s'ha multiplicat per dos el resultat en vots en aquestes circumscripcions. Projectant aquesta tendència a tot l'estat, si no s'hagués aplicat la nova reforma de la llei electoral, el resultat benvolgut de vots en aquestes eleccions hauria estat de prop de cinquanta mil. Certament que les noves normes restrictives tenien com a objectiu impedir que aquesta realitat s'expressés. S'afegeix a això el cèrcol mediàtic que ha patit el nostre Partit, i que contrasta clarament amb l'ampli ressò que en determinats mitjans han tingut altres candidatures extraparlamentaries.

El balanç per tant és clarament positiu, pel treball realitzat directament amb la classe obrera i per una tendència al creixement del vot comunista que, encara que continguda per la normativa electoral, és expressió d'un incipient procés de presa de consciència en sectors de la classe obrera sobre el qual el Partit seguirà treballant en el futur.


Les condicions de la lluita de classes després de les eleccions. Organitzar la lluita del poble, llançar a les masses obreres contra les polítiques d'ajust del govern i la UE


En aquestes condicions el PCPE aborda la propera etapa de la lluita de classes al nostre país.

L'eix central que orientarà la nostra lluita política serà l'organització de la lluita de masses contra les polítiques d'ajust del nou govern, que aniran en la línia del ja anunciat en aquestes hores pel govern de CiU a Catalunya, privatitzacions, copagament sanitari i baixada de salaris.

El programa d'aquestes lluites està recollit de manera sintètica al programa electoral presentat pel Partit en aquestes eleccions. Entorn del mateix cal articular la política d'aliances en el Front Obrer i Popular.

En l'organització directa del moviment obrer cal fer avançar els Comitès d'Unitat Obrera com la millor organització de la unitat de classe enfront de la paralitzant situació de fraccionament sindical i a les pràctiques subsidiàries del pacte social.

La defensa de totes les conquestes de la classe obrera, sense renúncies de cap tipus. La defensa de tot el sector públic enfront de les mesures privatitzadores. La lluita per la nacionalització de la banca, per la sortida de la UE i de l'euro, són eixos centrals del programa immediat. La vaga general és la nostra eina de lluita més potent, i ens hem de preparar per utilitzar-la quantes vegades faci falta.

La lluita contra la guerra imperialista, pel tancament de les bases, per la sortida de l'OTAN i de l'escut antimíssils, pel retorn de totes les tropes i per la reducció de la despesa militar, ha de ser assumida per la classe obrera com a element fonamental dels seus interessos de classe. Ni un/a fill/a de la classe obrera a les guerres de l'imperialisme.

La classe obrera del nostre país, al costat de la joventut i als sectors populars, s'ha de preparar per a una constant i continuada mobilització de masses contra les polítiques de l'oligarquia. L'objectiu és la sortida socialista de la crisi estructural del capitalisme, la presa del poder per la classe obrera i la república socialista.

En aquesta situació la violència de les forces repressives de l'oligarquia no tindrà límits. El poble s'ha de preparar per lluitar i resistir.

El Partit Comunista és l'única garantia de la capacitat de lluita de la classe obrera i el poble. Les posicions reformistes són incapaços per donar la batalla que el poble necessita.

Enfortir les files del Partit Comunista amb els obrers i obreres més conscients, avançar en processos d'unitat comunista, com la que en els propers mesos culminarem amb els camarades d'Unió Proletària, preparar quadres necessaris per al combat que està per venir i difondre el programa de la lluita obrera en la fase actual són els objectius principals.

L'organització i la unitat del moviment comunista internacional seran la cobertura de totes les lluites, per unificar-les i permetre'ls copejar a l'enemic sempre en la mateixa adreça.

La lluita és pel socialisme-comunisme i fins a la victòria!