dijous, 15 de desembre de 2011

Cal fer front als nous atacs a la classe treballadora

Els líders de CiU no van esperar ni dos dies després de les passades eleccions per anunciar unes brutals retallades amagades convenientment abans dels comicis, cosa que ja sospitàvem aquelles persones que no confiem en els partits al servei de les oligarquies financeres i del capital com a garants per solucionar la crisi. Segons les pròpies valoracions del govern, s’estalviaran 1.000 milions d’euros, encara que directa o indirectament sabem que seran entregats al sector financer i a l’oligarquia.

En aquesta ocasió hem vist com CiU ja ha actuat com a avançada del PP en forma de preludi del que farà aquest últim quan prengui possessió, un cop la socialdemocràcia liberal representada pel PSC-PSOE torni a l´oposició després d´haver fet la feina bruta que li va demanar la Unió Europea i els organismes del gran capital. Els mal anomenats patriotes ja fa temps que van vendre la nostra sobirania als mal anomenats “mercats” internacionals, que en realitat són grups de persones concretes que representen a organismes antidemocràtics com el FMI, el Banc Mundial o aquelles agències de “qualificació” com Stand & Poor’s o Goldman Sachs, entre d’altres, que ja tenen prou poder per traure i imposar governs al seu servei, com ha passat a Grècia o Itàlia, alhora que ja l´ imperialisme econòmic ja ni tan sols no utilitza subterfugis com “democràcia” o “drets humans” per aconseguir les seves finalitats.

Aquestes brutals agressions contra els funcionaris, empleats públics i el conjunt de les classes populars són la continuació de les que va fer el mal anomenat Govern Tripartit “d´esquerres”. Les mesures que proposa ara el nou Govern d´Artur Mas es poden resumir en :

a) Retallades salarials als treballadors i treballadores públics que suposen la reducció de més d’un 8 % del salari a sumar a l’anterior 5% i sense oblidar la constant pèrdua de poder adquisitiu (IPC) durant els darrers anys. A més amenaça amb l’acomiadament de treballadors i treballadores interins. 

b) El copagament a la sanitat pública amb el que cínicament anomena “tiquet sanitari”. 

c) Augment de les taxes a la universitat pública. 

d) Un augment del cànon de l’aigua. 

e) Augment del cost del transport públic. 

f) Noves privatitzacions, cedint la gestió de serveis públics al sector privat i amb vendes de patrimoni públic. 

g) Augment de la taxa sobre els carburants. 

h) Venda d´edificis públics amb la qual cosa la Generalitat passarà de ser propietària a inquilina, pagant uns lloguers astronòmics (en 10 anys es poliran tots aquests diners).

Des del govern ens diuen que no hi han recursos i que aquestes mesures són necessàries, però alhora veiem que sempre som les classes populars les que hem de pagar els plats trencats per una crisi que no varem provocar; que en cap moment es planteja el retorn dels capitals públics destinats al sistema financer; o que sí hi han diners quan es tracta de donar quantioses subvencions a la sanitat i l’educació privades (de les quals només se’n beneficien les classes més adinerades), de pagar sous astronòmics a alts càrrecs col·locats a base de prebendes amb el poder, o de mantenir infraestructures inútils i costoses per les butxaques de la ciutadania. És evident que la totalitat d’aquestes mesures van dirigides contra la classe obrera en un clar intent de privatitzar els serveis públics una vegada esgotat el sector immobiliari mitjançant la ferotge especulació urbanística i destruint el que quedava de sector autènticament productiu.

Davant uns atacs que no podem tolerar, l’únic camí és la lluita i la mobilització sostinguda, començant a aplicar mesures com: la restitució del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector públic; la retirada de la proposta de copagament i de les retallades al sistema sanitari públic; el retorn al sector públic de la totalitat de serveis privatitzats a la sanitat pública i als grans serveis bàsics de la població (aigua, transports, etc...); una universitat pública gratuïta i de qualitat.

Aquest conjunt de mesures només es podran aturar amb un ampli moviment de caràcter polític, sindical, associatiu i popular, que sigui capaç de construir un Front Obrer i Popular que aglutini el conjunt de lluites de la classe obrera, l’objectiu de la qual ha de ser caminar cap a un model econòmic i social alternatiu que estigui al servei de les persones i no del capital. El capitalisme sols ens ofereix més atur, més guerres i més explotació. El capitalisme és un sistema corrupte i per tant no és pot reformar ni humanitzar. L´única sortida vàlida per a la classe treballadora i pels sectors populars és el socialisme.

Cap nou sacrifici de la classe obrera per salvar el capitalisme ! 
Per la Unitat Popular !

Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

CJC/Joves Comunistes del Poble Català (CJC/JCPC)