Només han passat 30 dies després de l’anunci per part de la Generalitat del paquet de retallades (es pot consultar el posicionament del PCPC del passat 23 de novembre a http://bit.ly/tUEah0), i com a bons gàngsters, les amenaces es fan per a complir-les.
Aquesta setmana el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat la concreció d’una part del paquet d’austeritat que anunciaren 48 hores després de les eleccions.
Austeritat per a la classe obrera, clar.
La primera mesura anunciada ha estat l’augment de les tarifes del transport públic a Barcelona i l’àrea metropolitana. El bitllet senzill puja fins als 2 euros i el títol de transport més utilitzat, la T-10 puja fins els 9,25 euros, cada viatge costarà 92 cèntim d’euro, més de 150 de les antigues pessetes!
Tarifes abusives per un servei públic del que depenem centenars de milers d’obrers i obreres per anar a treballar, estudiar, anar al metge o simplement per mobilitzar-nos dins el nostre entorn immediat.
Aquesta agressió a les economies familiars dels i les treballadores, la intenten esmorteir amb una mesura populista consistent en rebaixar un 50% el títol de viatge trimestral als i les aturades, el quals hauran de desembutxacar-se 70€ per tenir possibilitats de poder cercar feina en transport públic.
El PCPC només pot reivindicar la necessitat d’un transport públic gratuït.
Però de forma immediata reclamem la necessitat del transport gratuït per els aturats, pensionistes i estudiants, així com una baixada de tarifes a nivells de l’any 1995.
Poques hores després d’aquesta notícia, la Generalitat anuncia un segon atac a la classe obrera, sota l’eufemisme de “ticket sanitari”, el Govern anuncia que per cada recepta els i les usuàries de la sanitat pública haurem de pagar un euro.
La Generalitat obre les portes del copagament de la sanitat, i ho fa cometent un frau de llei, ja que la Generalitat de Catalunya no té capacitat normativa en aquest aspecte, i per això converteix empreses privades com les farmàcies, en les recaptadores d’aquest impost antipopular.
Novament, és la classe obrera la directament agredida, amb una mida que castiga les rendes més baixes, els malalts crònics i els nostres grans.
El PCPC manifesta la seva rotunda oposició a aquest impost de dubtosa legalitat.
El PCPC considera que aquestes mesures que castiguen als i les usuàries dels serveis públics no tenen la única funció de recaptació tributària, si no que formen part de l’estratègia de la burgesia d’extreure capitals augmentant la sobreexplotació del treball.
L’encariment dels serveis públics, juntament amb el seu progressiu desmantellament i trossejament, la privatització de la gestió i les concessions a empreses privades son expressions d’una mateixa estratègia encaminada a que la classe obrera destini cada cop una part més important dels seus ingressos a obtenir serveis proporcionats pel sector privat.
En el cas del transport públic, i sense aprofundir al detall, veiem com la l’Ajuntament i la Generalitat, a l’hora que augmenta salvatgement les tarifes, privatitza la gestió d’estacions de metro de les noves línies L9 i L10, gran part dels serveis de manteniment, neteja i seguretat és subcontractat a empreses privades, els treballadors i treballadores de l’AMT estan en conflicte permanent per unes condicions de treball dignes, i fins i tot la Generalitat insinua la possibilitat de privatitzar el servei de rodalies.
En resum, paguem més per mantenir la gestió privada i futures privatitzacions.
El cas de la sanitat pública és encara més escandalós, i el seu desmantellament beneficia directament la sanitat privada, la subcontractació de serveis al sector privat a conduit a una degradació dels estàndards de servei, higiene i seguretat hospitalària i sanitària.
La classe obrera paga més per menys, fins al final pagar per tot.
L’atac al sistema públic no s’acaba als serveis, els treballadors i treballadores públics, interins i funcionaris veuen com els seus sous son retallats un altra 8%, s’endarrereix el pagament de les extraordinàries, s’acomiaden interins i el poder adquisitiu ha disminuït en els darrers anys de forma escandalosa.
Atacar la força de treball, minvant-la i precaritzant-la és un altra forma de desmantellament dels serveis públics i un atac als drets dels treballadors i treballadores.
El PCPC s’oposa frontalment a aquestes mesures, i recolza les mobilitzacions i lluites de la classe obrera de la funció pública.
Els gestors catalans del capitalisme, apliquen aquestes mesures perquè el capitalisme ho necessita i per que no tenen la oposició popular organitzada capaç d’aturar-les.
El capitalisme necessita destruir el sector públic per extreure’n més beneficis, i poden fer-ho perquè els sindicats majoritaris i l’esquerra reformista han traït a la classe obrera i han passat a ser part del poder, sent els gestors del malestar.
Avui ja és més que evident el que els i les comunistes sempre em dit, el capitalisme no és humanitzable, l’anomenat estat del benestar existí mentre fou útil al capitalisme.
Aquestes agressions continuaran i s’accentuaran, mentre alguns ens intentaran confondre dient-nos que cal tornar al capitalisme de l’estat del benestar, o que la solució és posar més impostos o que cal perfeccionar els mecanismes democràtics burgesos.
El capitalisme només ens ofereix explotació, misèria i violència.
L’única sortida per a la classe obrera és el socialisme, on la única prioritat sigui satisfer la necessitat de les grans majories. Això és el progrés.
L’únic camí per a la classe obrera és la lluita, avui, mentre les cúpules del sindicalisme oficialista negocia i pacta noves mesures antiobreres, els i les comunistes diem que és imprescindible avançar cap a la vaga general com a part d’un calendari de mobilitzacions sostingudes.
No a les retallades!
Prou agressions a la classe obrera!
Cap a la Vaga General!
Comitè executiu
23 de desembre de 2012
