Comunicat del Comitè Executiu del PCPE davant les noves mesures adoptades pel govern
Davant les noves mesures del govern és urgent organitzar al carrer la resposta obrera i popular.
Com anunciàvem durant la campanya electoral, l'existència d'un dèficit major a l'esperat anava a ser l'excusa per armar el primer paquet de mesures antiobreres i antipopulars del nou govern de la burgesia. El govern del PP, seguint cegament aquest guió, des del primer moment està jugant el paper assignat a un govern de refresc amb la tasca de continuar desenvolupant i accelerar el fet per l'anterior govern. La continuïtat en les polítiques d'ajust imposades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional és l'única guia d'actuació possible per a tots els governs que actuïn dins d'aquest marc econòmic i institucional.
La gravetat de la crisi estructural del capitalisme els porta a adoptar aquestes mesures. Per defensar els seus interessos i tractar de sobreviure a la metàstasi que corroeix al sistema, l'oligarquia utilitza el seu poder per fer pagar la seva crisi a la classe obrera i als sectors populars. El canvi, promès pel PP en la seva campanya electoral, s'esfuma en una setmana. Els qui, en una situació d'atur i misèria, van voler creure's aquest conte han de treure conclusions.
Les mesures, adoptades divendres passat, expressen amb claredat que el govern no té cap esperança en la possibilitat de reactivar l'economia del país. I per això confia tots els ingressos futurs a una política tributària orientada en exclusiva sobre la població assalariada i sobre la fiscalitat de l'habitatge (congelació de sous a la funció pública, pujada de l'IRPF i pujada de l'IBI). A la vegada l'increment de les pensions és un exercici de cinisme, doncs enfront d'un 2,4% que corresponia, el govern puja el 1% per aparentar que no les congelen, pura demagògia. No existeix cap mesura que imposi a les grans fortunes i als grans beneficis empresarials una contribució a l'objectiu del dèficit, se segueix la línia d'actuació de l'anterior govern Zapatero, i del dictat de la UE, que col·loquen com a objectiu central l'abaratiment del preu de la força de treball.
Noves retallades en prestacions socials, atac als drets laborals i pujada d'impostos pels quals tenen una nòmina, dibuixen un quadre incomplet que s'acabarà de pintar, després de les eleccions andaluses, i en el qual mitjançant nous decrets llei i/o a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos, es completarà la primera part de l'atac contra els nostres drets i bases materials mínimes de supervivència. Pujada de l'IVA, augment de tots els impostos indirectes –especialment dels combustibles-, baixada de salaris als empleats públics, acomiadament gratuït, privatització generalitzada de serveis i instal·lacions sanitàries, educatives, culturals, esportives… amb la conseqüent eliminació de la seva prestació universal i gratuïta, eliminació de la negociació col·lectiva, acomiadament gratuït… són algunes de les noves mesures que segur adoptaran i enfront de les quals, des de ja, hem de començar a armar la nostra resposta.
Quan els sindicats –majoritaris o no-, per multitud de factors que ja hem anat analitzant al llarg d'aquests anys, segueixen sumits en la incapacitat de donar-li una oportunitat a l'organització de la resposta combativa de la classe obrera, i els partits reformistes segueixen mentint amb el seu idealista i impossible objeectiu de resoldre el problema dins del sistema buscant una sortida social a la crisi, no hi ha un altre camí que avançar en l'articulació d'una contundent resposta obrera i popular que, amb l'objectiu de la Vaga General, situï a la majoria social d'aquest país en la defensa d'absolutament tots els seus drets.
Denunciem el caràcter perniciós i mentider de la tàctica de cedir una mica per no perdre més. Aquesta pràctica, que és la base del pacte social, ens ha portat a aquesta lamentable situació en la qual hi ha més de 5.000.000 de treballadors/es en atur, amb més d'1.500.000 de famílies amb tots els seus membres sense treball, que coneixen en les seves pròpies carns que no és possible esperar res positiu d'aquest sistema. Ja no hi ha marge algun per a l'acord entre sindicats i patronal/govern. Per sobre de sigles sindicals, els treballadors i treballadores que estem sofrint les baixades de sou, l'atur i el xantatge permanent dels empresaris hem d'unir-nos en Comitès per a la Unitat Obrera, superant el fraccionament sindical i aixecant un futur d'unitat i lluita que ens dignifiqui i serveixi d'exemple a les properes generacions. Recuperar la solidaritat de classe i que sàpiguen que si toquen a algú, toquen a tota la classe obrera, és l'únic llenguatge que entén una patronal crescuda i disposada a tot per tractar de sobreviure.
Lluitar pels nostres drets passa, a més de per fa front a totes aquestes mesures -presents i futures- del govern del PP, per exigir la sortida immediata de la Unió Europea, de l'Euro i de l'OTAN. Tots ells (PP, PSOE, IU, dirigents sindicals reformistes, patronal, la banca…) volen més UE i un euro més fort, diguem-li alt i fort que nosaltres no, que sabem que fora d'aquí sí hi ha futur i que estem disposats/as a conquistar-ho.
No hi ha futur en el capitalisme per a la majoria social que treballa i produeix la riquesa; per això és necessari armar les consciències del poble en la necessitat d'un canvi d'època que, situant a la classe obrera en el poder, ens permeti avançar cap al Socialisme i el Comunisme.
LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!
Madrid, 31 de Desembre de 2011
