CiU és un partit profundament oligàrquic que genuïnament representa i defensa els interessos del grup dominant del capitalisme català, en connivència amb el neoliberalisme central de l'Estat espanyol i del bloc imperialista de la Unió Europea (UE) i mundial. Però la seva construcció primogènita esdevé del populisme caracteritzat per l’escolasticisme de l'escola de Montserrat, per l'afició blaugrana i per la batuta del pujolisme teixint el conglomerat del poder de les famílies de l'oligarquia d'una banda, i de l'altra, amb prebendes i regalies, fent captiu a una part important del moviment associatiu popular de caràcter petit burgès.
En més de trenta anys el seu poder omnímode, solament ha estat interromput per dos mandats electorals gestionats pel Tripartit de la social liberal, del reformisme socialdemòcrata i del nacionalisme oportunista petit burgès de l'equidistància; ingredients aportats pel PSC, ICV-EUiA i ERC. Mandats que només van servir per al descrèdit del progressisme burgès que solien representar.
La política venjativa de CiU en aquest nou període de poder, contra el moviment obrer i popular, ha estat l'erigir-se com a motor exemplaritzador de les dures retallades aplicade a les llibertats democràtiques burgeses i a les qüestions socials decretades pel capitalisme central de la UE i el Banc Mundial per intentar salvar al sistema financer.
La impopularitat de la política de CiU va engegar una immensa ona de descontent i mobilitzacions contra les retallades. Com en altres moments històrics de desprestigi de la coalició CiU: cas banca catalana; affaire Palau de la Musica-Millet; Pretòria… En aquest altre moment de crisi de popularitat, la Diada “per la independència” se l’apropia CiU, recolzada per sectors de l'alta i mitja burgesia al socaire de CiU, que insufla el seu complex victimisme per mor del poder central de Madrid per furgar en la cremor patri dels soferts catalans.
L'oportunisme evident de CiU inclou al contingent independentista als centenars de milers de persones que també es van manifestar aquest dia contra les retallades imposades per aquest partit.
El debilitament del PSC, com a primer partit de l'oposició, i l'efervescència de l'èxit de l’11 de setembre, col·loca a CiU en posició preeminent per collir el vot ciutadà i convoca l'avançament de les eleccions a la Generalitat pel 25 de Novembre. Perquè CiU avança les eleccions autonòmiques?: per legitimar a través de les urnes la resta de les retallades que fins ara li han estat combatuts pel moviment obrer i popular, pel moviment estudiantil i pels professionals de la sanitat i de la cultura.
La farsa d'aquesta convocatòria electoral, muntada per la parafernàlia del “dret a decidir”, nega la seva legitimitat democràtica al no permetre (dificultar amb trampes legals) al partits fora de l'arc parlamentari concórrer a aquestes eleccions. Catalunya és l'única Comunitat Autonòmica que no té una Llei Electoral pròpia; amb aquesta excusa el Govern d’Artur Mas i el seu conseller de Governació, Felip Puig, utilitzen l'argúcia legalista per traslladar a Catalunya, per analogia, el que l'oligarquia espanyola ja va establir per a les últimes eleccions generals: la presentació de les candidatures amb el 0,10% d'avals sobre el cens de cada circumscripció, la qual cosa representa la recollida en molt pocs dies de més de 5.000 signatures per a Catalunya.
Aquesta decisió arbitrària, pròpia de la dictadura de capital, s'engrandeix més a Catalunya posat que la Llei Electoral Central contempla aquest requisit només per al Congrés i el Senat, i encara té més dol si el termini que ara es dóna per a la recollida de signatures es redueix a menys de la meitat del temps concedit en les altres eleccions. Ja en aquelles el PCPC va sofrir una tupinada en ser-li anul·lada la candidatura de Barcelona encara que havia presentat més del 120% de les signatures necessàries exigides.
Aquesta decisió autoritària, en tenir el respatller de la Junta Electoral Central, constitueix una arbitrarietat de la classe dominant a Catalunya de connivència amb l'oligarquia centralista de l'Estat que, en la voluntat de fer callar la veu de la classe obrera i popular, vol limitar (per usar mètodes cada vegada més autoritaris i abusius, igual que fan amb la repressió de tot tipus) la concurrència electoral a les forces que qüestionen de diverses maneres el sistema capitalista. El PCPC denuncia també la complicitat del reformisme d'esquerres, que no s'oposa (segurament amb l'esperança de no tenir qui els digui que no són realment d'esquerres) a aquestes maniobres del bloc oligàrquic.
El PCPC denuncia aquestes noves traves per a la presentació del Partit Comunista a aquestes eleccions i assenyala que és una expressió directa del grau de fallida de les classes dominants que naufragant en la crisi estructural del sistema capitalista, tracten de mantenir la seva actual hegemonia derivant cap a una forma cada dia més autoritària de l'exercici del poder amb un progressiva i accelerada retallada de les llibertats formals mínimes. Utilitzen tots els ardits per impedir que la classe obrera catalana pugui votar amb el seu partit comunista.
El discurs mentider de la burgesia no pot amagar la seva naturalesa de classe, que com sempre en la història estan disposats a exercir qualsevol grau de violència contra el poble i contra la classe obrera amb tal de seguir amb el seu agònic règim d'explotació. CiU, PP, PSC que van viure còmodament la dictadura de Franco no han suportat ni trenta anys de democràcia formal burgesa i ja han de tornar a mètodes d’ençà, recorrent a un nou sistema autoritari que el mateix militaritzen als controladors aeris en vaga, que envien missions militars i policials a exercir el terrorisme d'Estat allà on poden a saquejar als pobles; ja siguin els mars de Somàlia, com Afganistan, Líban, Líbia, l’Iraq, Malí, etc. La dictadura del capital usa cada dia noves disfresses i apareix d'una forma més descarada exercint la violència amb el seu poder dictatorial contra la classe obrera.
Estem davant la burgesia que més ha augmentat l'explotació de la classe obrera a Catalunya i en l'Estat espanyol. Que ens ha imposat l'euro i les retallades en sanitat, en l'educació i en els serveis socials, de rebaixes dels salaris… Una burgesia que pretén aparèixer com més moderna i avançada que les de la resta d'Estat, però que no pot renunciar als seus gens classistes depredadores amb tal de mantenir els seus guanys.
El PCPC s'enfronta a aquesta nova batalla política amb la mateixa força i amb la mateixa determinació amb la que tots els dies organitza la lluita per la defensa dels interessos de la classe obrera, per la construcció del Front Obrer i Popular, per la sortida de la UE, l’euro i l’OTAN, pel Socialisme, i combatrà amb duresa tots aquests intents repressius de les classes dominants.
El PCPC presentarà les seves candidatures en les quatre circumscripcions electorals i exigirà la seva acceptació denunciant les trampes legislatives que, com a part de la mateixa superestructura de les classes dominants, avala la mateixa Junta Electoral Central. En cas de que definitivament tombin i aprovin una nova tupinada electoral, el PCPC demanarà el vot nul conscient i comunista, com a part de la lluita diària pel Socialisme.
El PCPC crida a la classe obrera a incorporar-se a aquesta lluita per les llibertats bàsiques de defensa del dret del Partit Comunista a participar en les eleccions i a sumar-se a quantes iniciatives es desenvolupin en les properes dates per a la defensa del Partit del proletariat i per denunciar les actuals formes de dictadura del capital.
Barcelona, 20 d'Octubre de 2012
COMITÈ CENTRAL DEL PCPC
