Atur, pobresa i desigualtat són fenòmens cada cop més coneguts a la comarca del Vallès Oriental. Els joves tenen cada cop més dificultats per a trobar treball, i quan ho fan és en condicions d’extrema precarietat. Hi ha qui intenta accedir a la universitat, desesperat per trobar un futur millor gràcies a un major grau de qualificació: allà s’hi troba el mur de la creixent el•litització i mercantilització de l’educació superior, amb preus de les matrícules que superen en molts casos els 2.000 euros per curs.
El pèssim sistema educatiu català empeny a molts nois i noies de secundària a abandonar prematurament l’ensenyament, com ho demostren les dades d’abandonament escolar de Catalunya. Sense els estudis acabats i amb un panorama laboral desoladors, aquesta creixent massa social s’aboca a la marginalitat, a l’alcoholisme i a la drogadicció.
La majoria de joves no poden deixar la casa dels seus pares fins els 30 d’anys; n’hi ha que no podran abandonar-la mai. Els seus pares, assetjats per les reformes laborals del PP i del PSOE i per la congelació de les pensions, tindran creixents dificultats per a mantenir-se a ells i als seus fills. Arribats a un determinat punt, moltes d’aquestes families han de deixar de pagar la hipoteca del seu habitatge. Unes setmanes després són llençats al carrer sense compassió per mercenaris uniformats al servei dels bancs.
La situació descrita anteriorment no és més que l’esbós breu i superficial d’una situació de veritable emergència social que tot just comença. La pobresa, la desigualtat, la precarietat laboral, la delinqüència i la marginalitat no són problemes puntuals generats per la mala gestió d’aquest polític o aquell. La privatització de serveis públics, la desregularització de les rel•lacions laborals i els acomiadaments no són conseqüència d’una crisi temporal. El sistema capitalista està en crisi estructural, i els monopolis que realment controlen el poder polític estan decidits en abaratir el preu de la força de treball i trobar nous mercats allà on sigui per a mantenir els beneficis de les 300 famílies que controlen la immensa majoria de la riquesa produïda pels treballadors de l’Estat espanyol.
El problema és el sistema capitalista. Els treballadors, els estudiants, els autònoms…ja no en sortirem d’aquesta crisi en el marc del sistema capitalista. Només podem sortir de la crisi fent la Revolució, superant el capitalisme i construint el socialisme-comunisme.
Per a donar resposta a aquesta necessitat històrica estan el Partit Comunista (PCPC) i la seva Joventut (CJC/JCPC), que ara té un col•lectiu a la nostra comarca. El col•lectiu “Pablo Neruda” pretén organitzar a la joventut treballadora i popular, no per a buscar el maquillatge del sistema capitalista sinó la seva superació.
Visca la joventut comunista! Visca els CJC/JCPC!
Obrers i estudiants, units i endavant!
CJC/JCPC - Vallès (Col·lectiu Pablo Neruda)
