dijous, 12 de setembre de 2013

Crònica de la concentració per l'assassinat del camarada Ahmet Atakan


Ahmet Atakan es trobava el passat dilluns 9 de setembre a la ciutat de Atakya, Turquia, en una manifestació contra la invasió imperialista de Síria quan un pot de gas li va colpejar al cap. Els manifestants no van poder arribar fins a ell de manera immediata a causa de que la policia va continuar reprimint-los amb el repetit llançament de nous projectils. Quan per fi van aconseguir traslladar-lo a l'hospital els metges van descobrir altres contusions i fractures que fan sospitar que, després de rebre l'impacte al cap i caure a terra, va ser atropellat per un vehicle policial. Ahmet va morir a les tres de la matinada del passat dimarts 10 de setembre.

A les set de la tarda d' aquest mateix dia,militants i simpatitzants del PCPC, de les CJC-JCPC i del TKP es van concentrar davant del consolat turc a Barcelona en repulsa del brutal crim perpetrat per la policia.
L'acte, que malgrat haver estat convocat amb només un parell d'hores d'anticipació va estar vigilat en tot moment per la policia, va començar amb el desplegament d'una pancarta en solidaritat amb la lluita dels pobles de Turquia i amb la proclama de consignes com "fora la policia dels carrers de Turquia", "davant la Unió Europea i l'imperialisme, l'única sortida és el socialisme" i "vermella és la bandera i vermella és la sang de la classe obrera". A continuació, un camarada del TKP va pronunciar unes paraules d'homenatge i es va guardar un minut de silenci. Finalment, tots els assistents van dipositar uns clavells vermells a la porta del consolat com ofrena floral i es va donar per conclòs l'acte.
Ahmet Atakan, malauradament, ha passat a formar part d'aquesta llarga llista, d'aquest degoteig sagnant, de camarades que ens han estat arrabassats. D'homes i dones que amb les seves vides ens mostren el camí de la lluita i amb les seves morts la despietada ferocitat de l'enemic al que ens enfrontem. Un enemic, el capitalisme, que en última instància no dubta a utilitzar tota la força del seu braç armat per portar la repressió fins als últims extrems, fins al terror.
Ahmet, ahir els comunistes et vam dedicar un minut de silenci en senyal de respecte, d'avui en endavant et dediquem les nostres vides senceres en la lluita. Ni oblidem, ni perdonem.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
VISCA L'INTERNACIONALISME PROLETARI!
AHMET ATAKANT, PRESENT!


"Les dones i mares violades a Latakia (Síria) són les nostres mares i germanes, els nens assassinats són els nostres fills, són els nostres germans! Si la mort ens crida, benvinguda sigui!"
Ahmet Atakan
Últimes paraules publicades al seu Facebook.