Ahmet
Atakan es trobava el passat dilluns 9 de setembre a la ciutat de
Atakya, Turquia, en una manifestació contra la invasió
imperialista de Síria quan un pot de gas li va colpejar al cap. Els
manifestants no van poder arribar fins a ell de manera immediata a
causa de que la policia va continuar reprimint-los amb el repetit
llançament de nous projectils. Quan per fi van aconseguir
traslladar-lo a l'hospital els metges van descobrir altres contusions
i fractures que fan sospitar que, després de rebre l'impacte al cap
i caure a terra, va ser atropellat per un vehicle policial. Ahmet va
morir a les tres de la matinada del passat dimarts 10 de setembre.
A les
set de la tarda d' aquest mateix dia,militants i simpatitzants del
PCPC, de les CJC-JCPC i del TKP es van concentrar davant del
consolat turc a Barcelona en repulsa del brutal crim perpetrat per la
policia.
L'acte,
que malgrat haver estat convocat amb només un parell d'hores
d'anticipació va estar vigilat en tot moment per la policia, va
començar amb el desplegament d'una pancarta en solidaritat amb la
lluita dels pobles de Turquia i amb la proclama de consignes com
"fora la policia dels carrers de Turquia", "davant la
Unió Europea i l'imperialisme, l'única sortida és el socialisme" i "vermella és la bandera i vermella és la sang de la classe
obrera". A continuació, un camarada del TKP va pronunciar
unes paraules d'homenatge i es va guardar un minut de silenci.
Finalment, tots els assistents van dipositar uns clavells vermells a
la porta del consolat com ofrena floral i es va donar per conclòs
l'acte.
Ahmet
Atakan, malauradament, ha passat a formar part d'aquesta llarga
llista, d'aquest degoteig sagnant, de camarades que ens han estat
arrabassats. D'homes i dones que amb les seves vides ens mostren el
camí de la lluita i amb les seves morts la despietada ferocitat de
l'enemic al que ens enfrontem. Un enemic, el capitalisme, que en
última instància no dubta a utilitzar tota la força del seu braç
armat per portar la repressió fins als últims extrems, fins al
terror.
Ahmet,
ahir els comunistes et vam dedicar un minut de silenci en senyal de
respecte, d'avui en endavant et dediquem les nostres vides senceres en
la lluita. Ni oblidem, ni perdonem.
VISCA LA
LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
VISCA L'INTERNACIONALISME PROLETARI!
AHMET
ATAKANT, PRESENT!
"Les dones i mares violades a Latakia (Síria) són les nostres
mares i germanes, els nens assassinats són els nostres fills, són
els nostres germans! Si la mort ens crida, benvinguda sigui!"
Ahmet
Atakan
Últimes paraules publicades al seu Facebook.
Últimes paraules publicades al seu Facebook.
