SOCIALISME O BARBÀRIE!
Resolució del Comitè Executiu del PCPC.
19 de setembre de 2007
Quan tots els intel•lectuals orgànics del sistema, els polítics que espaviladament canvien de bàndol per mantenir les poltrones, els tertulians televisius i radiofònics, etc.; ens volen vendre que les idees del comunisme són mortes, que al cap i a la fi va ser un accident de la història, etc.; és difícil comprendre l'onada d'anticomunisme que ens envaeix: tants “nous documents”, tantes notícies, tants documentals televisius, etc., per atacar unes idees en teoria mortes.
Quan l'any passat el govern superdemocràtic de la República Txeca, il•legalitzava a la KSM (Joventut Comunistes) simplement per estar en contra de la propietat privada, aquests tertulians televisius que reparteixen “certificats democràtics”, ni tan sols es van fer ressò de la notícia, en la nova Europa de la llibertat i el progrés, il•legalitzar una organització política per les seves idees és ja bastant normal.
Aquest any, un tribunal hongarès demana fins a dos anys de presó per al Presídium del PCTH (Partit Comunista), per aplicar els estatuts del partit i expulsar a uns “comunistes” que aspiraven a saltar-se els acords del Congrés del Partit i pactar amb els “companys socialistes” alguns “puestecillos”; per cert, nosaltres coneixem bé a aquest tipus de “comunistes”, amb el temps arriben a gestionar algunes “parcel•letes” del sistema capitalista arribant fins i tot a dirigir l'aparell de repressió policial del sistema.
Mentre aquestes mateixes lleis no són aplicades a tota una xarxa d'organitzacions feixistes que proliferen per tot Europa, sembla que la “democràcia europea” tornar a fer de les seves: d'una banda, castiguen i persegueixen a les organitzacions comunistes; d'altra banda, preparant a la recambra un embolic d'organitzacions feixistes, per si de cas li falta la primera mesura.
Sembla com si als primers símptomes de crisi econòmica, i davant la possibilitat que es trenqui el decorat de suposat benestar amb què envolten els treballadors, el sistema comencés a perdre els nervis, comencés a perdre les seves formes “democràtiques”, i necessitarà recórrer a la seva essència violenta, per mantenir la seva situació de privilegi; la voràgine del capitalisme, les seves ànsies de guanyar més i més diners a costa de qui sigui i com sigui, genera una agudització cada vegada major de la lluita de classes; la possible fallida del sistema hipotecari, si es produeix, no és més que la punta de l’iceberg, les constants alces del preu del petroli, dels productes alimentaris, etc.; posen en perill el “paradís europeu” per a àmplies capes de la població, especialment per als treballadors. Davant l'agudització d'aquestes contradiccions, el sistema torna a tirar mà del “home del sac”, del comunisme per esglaiar als segments de població més retardats políticament.
A Catalunya, encara no s'arriba als extrems de persecució oberta, encara que per altres mitjans menys vistosos es coarti la nostra llibertat d'expressió, de moment a Catalunya es limiten a “atacar-nos”, sense dret de replica ni defensa “democràtica” per descomptat, utilitzant la televisió pública TV3, per desenterrar tot un reguitzell de vells documentals de la guerra freda sobre l'amenaça comunista, sobre el terror vermell, sobre els crims vermells, etc., quants esforços per atacar unes idees “desfasades per la història”.
Al final haurem d'arribar a la conclusió que els nostres ideals no estan ni morts ni obsolets, al contrari, quan el nostre enemic recorre a l'insult, a la desqualificació i en alguns casos a la repressió, ha de ser que encara som vius, al paradís europeu no s'han eliminat les contradiccions de classe, i per tant, la teoria del comunisme segueix viva, que els resultats electorals dels comunistes grecs, han passat de 12 a 22 diputats, no són un miratge, al contrari, les idees del comunisme avancen a poc a poc entre els treballadors, després del retrocés patit aquests últims anys.
Des d'aquí, només ens queda manifestar la nostra felicitació als camarades grecs pel seu avanç, i la nostra solidaritat internacionalista als camarades hongaresos que pateixen a hores d'ara la repressió.
Resolució del Comitè Executiu del PCPC.
19 de setembre de 2007
Quan tots els intel•lectuals orgànics del sistema, els polítics que espaviladament canvien de bàndol per mantenir les poltrones, els tertulians televisius i radiofònics, etc.; ens volen vendre que les idees del comunisme són mortes, que al cap i a la fi va ser un accident de la història, etc.; és difícil comprendre l'onada d'anticomunisme que ens envaeix: tants “nous documents”, tantes notícies, tants documentals televisius, etc., per atacar unes idees en teoria mortes.
Quan l'any passat el govern superdemocràtic de la República Txeca, il•legalitzava a la KSM (Joventut Comunistes) simplement per estar en contra de la propietat privada, aquests tertulians televisius que reparteixen “certificats democràtics”, ni tan sols es van fer ressò de la notícia, en la nova Europa de la llibertat i el progrés, il•legalitzar una organització política per les seves idees és ja bastant normal.
Aquest any, un tribunal hongarès demana fins a dos anys de presó per al Presídium del PCTH (Partit Comunista), per aplicar els estatuts del partit i expulsar a uns “comunistes” que aspiraven a saltar-se els acords del Congrés del Partit i pactar amb els “companys socialistes” alguns “puestecillos”; per cert, nosaltres coneixem bé a aquest tipus de “comunistes”, amb el temps arriben a gestionar algunes “parcel•letes” del sistema capitalista arribant fins i tot a dirigir l'aparell de repressió policial del sistema.
Mentre aquestes mateixes lleis no són aplicades a tota una xarxa d'organitzacions feixistes que proliferen per tot Europa, sembla que la “democràcia europea” tornar a fer de les seves: d'una banda, castiguen i persegueixen a les organitzacions comunistes; d'altra banda, preparant a la recambra un embolic d'organitzacions feixistes, per si de cas li falta la primera mesura.
Sembla com si als primers símptomes de crisi econòmica, i davant la possibilitat que es trenqui el decorat de suposat benestar amb què envolten els treballadors, el sistema comencés a perdre els nervis, comencés a perdre les seves formes “democràtiques”, i necessitarà recórrer a la seva essència violenta, per mantenir la seva situació de privilegi; la voràgine del capitalisme, les seves ànsies de guanyar més i més diners a costa de qui sigui i com sigui, genera una agudització cada vegada major de la lluita de classes; la possible fallida del sistema hipotecari, si es produeix, no és més que la punta de l’iceberg, les constants alces del preu del petroli, dels productes alimentaris, etc.; posen en perill el “paradís europeu” per a àmplies capes de la població, especialment per als treballadors. Davant l'agudització d'aquestes contradiccions, el sistema torna a tirar mà del “home del sac”, del comunisme per esglaiar als segments de població més retardats políticament.
A Catalunya, encara no s'arriba als extrems de persecució oberta, encara que per altres mitjans menys vistosos es coarti la nostra llibertat d'expressió, de moment a Catalunya es limiten a “atacar-nos”, sense dret de replica ni defensa “democràtica” per descomptat, utilitzant la televisió pública TV3, per desenterrar tot un reguitzell de vells documentals de la guerra freda sobre l'amenaça comunista, sobre el terror vermell, sobre els crims vermells, etc., quants esforços per atacar unes idees “desfasades per la història”.
Al final haurem d'arribar a la conclusió que els nostres ideals no estan ni morts ni obsolets, al contrari, quan el nostre enemic recorre a l'insult, a la desqualificació i en alguns casos a la repressió, ha de ser que encara som vius, al paradís europeu no s'han eliminat les contradiccions de classe, i per tant, la teoria del comunisme segueix viva, que els resultats electorals dels comunistes grecs, han passat de 12 a 22 diputats, no són un miratge, al contrari, les idees del comunisme avancen a poc a poc entre els treballadors, després del retrocés patit aquests últims anys.
Des d'aquí, només ens queda manifestar la nostra felicitació als camarades grecs pel seu avanç, i la nostra solidaritat internacionalista als camarades hongaresos que pateixen a hores d'ara la repressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada