11 DE SETEMBRE DE 2007

---

 PEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ!
 PER LA CATALUNYA DELS TREBALLADORS!
 PER LA 3ª REPÚBLICA!
Resolució del Comitè Executiu.
Barcelona, 4 de setembre de 2007

Aquest any la Diada Nacional de Catalunya, vé política i socialment determinada per diversos factors que, segons els comunistes catalans, obliguen a mantenir si cap més alta la reivindicació, no només nacional sinó també social: 

1er. El fracàs del nou Estatut. Tots els debats originats durant la seva discussió i el referèndum, s’han demostrat falsos; allò que de debò es discutia eren els interessos de la burgesia catalana, no els interessos dels treballadors, ni els drets nacionals de Catalunya; allò important en definitiva, per ells, és la privatització de l’Aeroport del Prat i el repartiment inversor en la resta d’infraestructures i, així mateix, que empreses fiquin la mà a l’olla. 

2n. El colapse de les infraestructures. Mentre que es gasten milions d’euros en les obres que la burgesia catalana necessita per a la seva expansió; els serveis públics pateixen un deteriorament considerable, degut a la manca de manteniment de les instal•lacions. L’apagada de Barcelona, o les deficiències en el transport, són el resultat de la manca de manteniment per part de les empreses, més preocupades de la seva cotització en borsa o del seu paper imperialista en el món, que de prestar un servei de qualitat.

3er. La criminalització dels moviments socials. La por dels gestors del sistema a perdre el control de la situació, davant les greus desigualtats d’aquest, els obliga a utilitzar tots els aparells de repressió que té a mà aquest anomenat sistema "democràtic" per a perpetuar la seva existència. Els problemes que hi ha hagut amb els mossos d'esquadra, el paper dels antidisturbis, el paper de la justícia, l’assetjament al moviment ocupa, la criminalització del moviment sindical, etc., confirma aquesta regla.

4rt. L’empobriment de la classe obrera. Encara que a simple vista pugui semblar fals, degut a l’embolcall de riquesa que ens envolta: el preu de la vivenda, la inclusió de les rebaixes comercials per calcular l’IPC, l’estudi europeu sobre l’aplicació de l’euro a l’estat espanyol, etc.; són factors que demostren que la classe obrera, malgrat les aparences, va cada dia sent més pobra; i el problema s’agreuja quan en alguns casos són els propis sindicats majoritaris, els que pacten amb la burgesia aquesta situació. Com a exemple: el Conveni Col•lectiu del Metall de Barcelona, que ha estat firmat per "6" anys.

Davant aquesta situació, els comunistes catalans, entenem que la solució a aquests problemes no depèn de la voluntat dels polítics, al cap i a la fi aquests compleixen amb la seva feina: gestionar el sistema capitalista al servei de l’oligarquia; només l’augment de la conciència dels treballadors i dels sectors realment progressistes, poden donar resposta a aquests problemes. Els comunistes catalans entenem, que només la construcció d’un ampli front contra l’oligarquia, pot i ha de donar resposta; per això és imprescindible organitzar la lluita a Catalunya per la 3ª República a l’estat espanyol. Només una república realment democràtica pot donar resposta a les necessitats dels treballadors, i als drets nacionals de Catalunya. Tenint en compte que:

a) En l’actual marc polític de l’estat espanyol, Catalunya només pot aspirar, en el millor dels casos, a una autonomia cultural, o a un repartiment d’influència entre la burgesia catalana i l’espanyola; només el reconeixement del dret de Catalunya a l’autodeterminació, pot posar la sobirania en mans del poble català perquè decideixi lliurement el seu propi destí.

b) En aquesta democràcia burgesa els treballadors mai veuran reconeguts els seus drets, ni defensats els seus interessos, donat que aquests debiliten el poder de l’oligarquia, només mitjançant la nacionalització del sistema financer i de les empreses de serveis; la vivenda, el treball, el poder adquisitiu, etc., deixaran de ser una mercaderia més en el mercat.

c) Només una veritable democràcia que defensi els interessos del poble, i no els de l’oligarquia; pot abolir la llei de partits polítics; pot democratitzar realment la policia, l’exèrcit o la Guàrdia Civil; pot resoldre els problemes de les dones; pot regular el mercat de treball, etc.

d) Per últim, i no menys important, en aquest dia, la solidaritat internacionalista amb tots els pobles que lluiten per la seva llibertat, condemnant el paper imperialista de l’oligarquia catalana, i de la resta de l’estat espanyol, en l’explotació dels pobles, dels seus recursos econòmics naturals.

Els comunistes catalans ens manifestarem aquest any, com en anys anteriors, reïvindicant el dret de Catalunya a l’autodeterminació, i els drets dels treballadors i del poble català. 

A Barcelona ens podràs trobar, al matí, al Fossar de les Moreres, i a la manifestació, a Plaça Urquinaona, a les 17 hores. A Lleida, a la Plaça de la Paeria a les 12 del matí.