El passat dissabte 17 de maig es va celebrar una manifestació unitària del moviment antifeixista a Barcelona, recordant els sis mesos des de l'assassinat del company Carlos a Madrid, a les mans d'un feixista, soldat professional de l'exèrcit espanyol, al que suposadament se li paga per a protegir al ciutadà. La imatge donada pels Mossos d’Esquadra en la manifestació, de no ser per l'atemptat que representa per a la llibertat de manifestació, no deixa de ser clarament còmica i esperpèntica; per a un centenar llarg del joves antifeixistes l'operatiu policial i el desplegament de mitjans era clarament superior a les necessitats del suposat ordre públic.
Es podien contar més de cinquanta vehicles de la brigada mòbil (antidisturbis), és a dir, més de 250 agents; la presència d'ambulància i fins i tot d'un cotxe mèdic, duent el personal sanitari “cascos”; la participació de, almenys, 25 policies d'ambdós sexes infiltrats en la manifestació, vestits de paisà, per cert, podien variar la “roba de camuflatge”, les motxilles del “decathlon” per als nois, i les bosses manga per a les noies estan molt vistes.
L'ajuntament de Barcelona, per a no ser menys, va disfressar alguns agents ja ficats en anys, d'antidisturbis per a sumar-se a la festa anti-repressiva.
L'espectacle donat per les forces de l'ordre públic, en una manifestació en la que en cap moment va haver-hi cap altercat; identificació dels joves quan sortien del metre, el registre exhaustiu d'alguns joves, el cordó policial durant tot el recorregut, etc.; donava la sensació als sorpresos ciutadans de viure en un veritable estat policial, els estrangers no paraven de fer fotos a la policia, sorpresos de la parafernàlia filo-feixista.
Aquestes actuacions policials, criminalitzant el moviment juvenil antifeixista, juntament amb els documentals en la televisió pública d'alguns joves feixistes, fent apologia fins i tot del nacional-socialisme, presentant-los com bons nois; són part de la campanya d'atacs continuats contra les forces anti-sistema, la necessitat dels poders polítics de garantir el màxim benefici a l'oligarquia, li fa jugar amb foc, amb el qual segurament s'acabarà cremant.
Cada dia el Conseller Saura recorda més al General Gustav Noske, que designat pel canceller socialdemòcrata alemany Ebert, Ministre de Defensa Nacional en 1919, després de l'assassinat de la Rosa Luxemburg i el Karl Liebknecht, va declarar: "algú ha de ser el gos de caça".
Es fa necessària, cada dia més, la unió de les forces veritablement democràtiques i anti-sistema, per a parar aquest permanent estat policial, aquest minvament paulatí dels drets democràtics, en definitiva, que el procés de repressió i criminalització de les forces populars acabi; no sigui que quan estiguem disposats a actuar, ja sigui massa tard…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada