dijous, 19 de juny del 2008

QUI PAGA L'OPA D'ENDESA

Des del setembre del 2005, quan Gas Natural va intentar comprar Endesa mitjançant una OPA, els ciutadans del carrer hem estat testimonis d'una espècie de telenovel•la per a saber qui acabaria pagant els plats trencats del que a primera vista no deixa de ser una de les operacions especulatives més important dels últims anys en l'estat espanyol, demanant permís al totxo, per descomptat.

Els ciutadans hem vist estupefactes a una empresa que en el seu moment va ser pública, malversada al capital privat (1988 – 1998), com només amb el pagament d'uns 1.500 milions d'euros per aquesta, ha passat de tenir un valor de 19 euros l'acció, a 40 euros en la ultima oferta que van realitzar conjuntament Acciona (Entrecanales) i Enel (elèctrica italiana), ascendint l'operació a un total 43.726 milions d'euros; sense que l'empresa realitzés cap tipus d'inversió que justifiqui la duplicitat del seu valor; al contrari, el consell d'administració durant aquest procés va minvar el seu valor originari venent patrimoni de l'empresa i participacions en unes altres, com el cas de Auna, per a pagar un dividend extraordinari als accionistes amb la finalitat de dificultar la primera OPA ofertada per Gas Natural.

Enmig de totes aquestes turbulències: pas pels tribunals, recursos a la UE sobre la lliure competència, la politització entre el PP i el PSOE, perversa campanya de anticatalanisme electoralista, l'aparició de la multinacional alemanya E-on, etc.; ha acabat com calia esperar. Gairebé totes les parts han quedat contentes: els accionistes han vist duplicats els seus capitals, Acciona i Enel s'han fet amb el control d'Endesa, i E-on rebrà actius a Espanya, Itàlia, França, Polònia i Turquia per valor d'uns 10.000 milions d'euros. En aquest súmmum de l'especulació salvatge només faltava saber qui pagaria la factura.

La clau d'aquesta disjuntiva l'ha donat la Comissió Nacional de l'Energia (organisme públic que deu garantir la lliure competència en el sector, proposant al govern les pujades trimestrals del rebut de la llum). Aquesta emet un informe segons el qual existeix un dèficit tarifari (la diferència entre el que costa la generació d'electricitat i el que els usuaris paguem), que ho calcula entorn d'un 20%, i que per al 2009 aquest dèficit ha de ser eliminat, proposant una pujat per al mes de juliol en aquesta quantia, mentre el govern manifesta que la pujada “només” serà del 11%, quedat segurament per a octubre altre “petit increment”.

Està clar que ens enganyen: si una empresa “viu” de la venda de la seva mercaderia, en aquest cas la venda d'electricitat; si aquestes empreses ingressen menys pel que venen, és a dir que les despeses que els ocasiona produir-lo, d'on surten els beneficis anuals d'aquestes empreses?: Endesa (662 milions de beneficis, un 4,6% més que en l'exercici anterior), Iberdrola (1.204 milions, + 2,6 %), Unió Fenosa (454,6 milions, + 39,4%), etc.

Per a qualsevol persona dotada racionalment el que queda clar és que som els usuaris, és a dir, bàsicament els treballadors, els quals anem a pagar la factura del cost de la OPA d'Endesa, en el rebut de la llum, sota el pretext del suposat dèficit tarifari.

LA CRISI DEL CAPITAL QUE LA PAGUIN ELS RICS. NO ELS TREBALLADORS.