dijous, 19 de març del 2009
CONTRA ELS ESTUDIANTS, LA MATEIXA MEDICINA QUE FRANCO
El desallotjament dels estudiants tancats a la Universitat de Barcelona, avui al matí, per part dels Mossos d’Escuadra, representa no només una brutal agressió al moviment estudiantil, sinó la demostració palpable del grau d'histèria col·lectiva que hi ha entre els dirigents polítics d'aquest país, preocupats que res es mogui al carrer, en aquests moments en que la crisi econòmica fa trontollar el seu miserable sistema capitalista.
Una dècada després del “pistoletazo” del pla Bolonya els polítics d'aquest país ens segueixen ocultant els interessos reals del canvi de model educatiu, sota l’eufemisme de modernitzar la universitat, d’augmentar la qualitat de l'ensenyament; el que veritablement es persegueix és convertir l’ensenyament universitari en una mercaderia capaç de generar beneficis al decrèpit sistema capitalista. Interessos diversos, des de patrons als quals els sortirà més barata la mà d'obra qualificada, professionals de prestigi com algun periodista de renom que també espera cobrar, alguna empresa que aspirar a tutorizar alguna carrera, etc., en definitiva americanitzar la universitat.
Però independentment dels interessos que estan darrere del Pla Bolonya, d’inconcebible és que la ciutadania vegi per televisió imatges pròpies de la dictadura feixista; no en blanc i negre com si fos un documental de televisió, sinó en color; la càrregues policials i el tracte dispensat als estudiants està més pròxim a una dictadura que a una democràcia, l’actitud d’acarniçament i violència que alguns policies han emprat demostra al servei que qui estan.
Si aquest país tingués els mínims democràtics que exigeixen a altres països, demà hauria de que fer-se efectiva una sèrie de dimissions:
En primer lloc, el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, doncs té el trist record de portar tan sols quatre mesos en el càrrec i actuar com els rectors de la dictadura.
En segon lloc, el Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, la seva prepotència i la seva falta de voluntat política per negociar amb els estudiants el converteix en principal responsable polític de la situació.
Finalment, el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ja que els seus nois han tornat a demostrar el que són, una colla d'energúmens al servei del capital, en cap cas una policia d’un país democràtic, al servei dels ciutadans.
Des del PCPC i els CJC-JCPC, exigim d’immediat alliberament dels estudiants detinguts, i la nostra solidaritat amb les mobilitzacions que promou el moviment estudiantil.
30 anys després, aquí no ha canviat res!
Fora mossos de la Universitat!
Etiquetes de comentaris:
CJC-JCPC,
Resolucions