El capitalisme decadent, en descomposició i en la seva crisi estructural colpeja la classe treballadora utilitzant els governs de torn que actuen com els seus consells d'administració, implementant mesures per no veure reduïda la seva taxa de guanys (privatitzacioons, retallades socials, augment de l'edat de jubilació, abaratiment de l'acomiadament, subvenció a les quotes empresarials de la seguretat social, etc).
Mesures que incideixen especialment sobre les treballadores que, com a peça més dèbil de la cadena productiva, vivim instal·lades en la desigualtat i sobreexplotació del mercat laboral:
- Discriminació salarial representada en un salari mig femení inferior en un 22% respecte del masculí, que és un 37% menor entre les treballadores joves i fins un 50% inferior entre les immigrants.
- Assetjament sexual.
- Són dones més del 77% dels ocupats a temps parcial.
- Treballen en l'economia submergida més d'un milió de dones.
- La taxa d'ocupació femenina és del 52'60% i l'atur se situa ja en el 20'79%. Éssent entre les dones immigrants del 29% i en les joves del 61%.
Com mana el patriarcat les dones suportem el treball domèstic, les tarees reproductives i les cures quasi en exclusiva. Així, a més d'estar entrant i sortint del mercat laboral entre els 25 i els 44 anys per a cuidar els fills, el 85% de les excedències són sol·licitades per dones per a l'atenció dels seus familiars. D'aquesta manera s'allunya del nostre horitzó l'obtenció d'una pensió pública que ens garanteixi una vellesa digna i no d'exclusió i pobresa.
Pensions lligades a la permanència de les dones en el mercat laboral. A la pràctica, malgrat les lloades lleis conciliadores, s'impossibilita per a nosaltres fer compatible el treball, les cures i la jubilació.
El patriarcat, amb la divisió sexual del treball, fa invisible socialment el treball domèstic i de cures. Amb la construcció cultural i social de dos gèneres amb rols diferenciats es facilita la consideració del gènere femení com un gènere d'inferior categoria humana i laboral.
La presència secundària de la dona al mercat laboral i el paper assignat en el marc de la família patriarcal com a reproductora de la força de treball, situa les treballadores en unes condicions que faciliten l'opressió, l'exclusió social i la dependència econòmica del marit.
Les treballadores suportem les conseqüències més dures que la crisi capitalista imposa al conjunt de la classe obrera. La necessària resposta que cal articular amb el conjunt de la classe és per nosaltres un doble esforç; doncs la doble jornada per a conciliar el treball i la reposició de la força de treball repercuteix negativament en la nostra capacitat d'intervenció a les lluites obreres i populars, dificultant la nostra imprescindible participació en la batalla contra el capitalisme i el patriarcat.
L'única via per afrontar la crisi capitalista és la lluita per un projecte revolucionari compromès amb l'alliberament de les dones, capaç d'integrar la lluita general de la classe obrera pel socialisme i la lluita específica per la fí del patriarcat.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
CJC/Joves Comunistes del Poble Català