Reproduïm la interessant entrevista del diari Gara a Kostas Papadakis, responsable de Relacions Internacionals del Partit Comunista de Grècia (KKE)
Kostas Papadakis, membre de la direcció del Partit Comunista de Grècia (KKE) i responsable de Relacions Internacionals del partit que ha estat en primera línia en les protestes contra les retallades socials, defensa aliances socials a nivell de base per lluitar per un canvi de sistema.
Des de la signatura del primer memoràndum de mesures econòmiques per poder accedir al préstec del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea (UE), al maig de 2010, i després de les continues i cada vegada més profundes retallades de la despesa pública, la societat grega ha anat abandonant el seu tradicional suport a les polítiques europees imposades des de Brussel·les al mateix temps que ha enfortit un moviment de clara ruptura amb el neoliberalisme.
Entre els partits que han vist créixer el seu pes en la societat grega es troba el Partit Comunista de Grècia (KKE). El KKE és la tercera força política a l'actual Parlament grec, i els sondejos sobre intenció de vot per a les properes eleccions legislatives li auguren el doble del suport aconseguit en els comicis de 2009.
Injuriat tant per la dreta i els grans mitjans de comunicació, com pel moviment llibertari, el Partit Comunista grec empra un llenguatge dur contra qualsevol que afavoreixi o legitimi l'actual sistema econòmic. Però ha mantingut ferm i en primera línia a la seva nombrosa militància en totes i cadascuna de les vagues i manifestacions convocades contra les polítiques antisocials.
En la situació actual quines accions identifica el Partit Comunista de Grècia com a prioritats per a l'esquerra?
Des de fa anys, el KKE ha deixat d'identificar les forces polítiques del país amb els conceptes de «esquerra», «dreta» o «centre». Aquests conceptes no corresponen a les condicions polítiques actuals. Si en el passat el concepte de «esquerra» significava la ruptura amb la classe dominant, avui dia partits que s'autodefineixen de «esquerra» participen amb plaure en l'administració del capitalisme, en les guerres imperialistes i recolzen la Unió Europea imperialista. Des d'aquest punt de vista, el KKE prefereix fer referències de classe i no utilitzar conceptes el significat dels quals és obsolet. Dit el qual, la nostra prioritat en aquests moments és organitzar la lluita per impedir les mesures antiobreres, perquè no s'apliquin en la pràctica les retallades en els salaris, les pensions, l'eliminació dels drets laborals, per enderrocar la política antipopular del govern. En aquesta lluita estem donant prioritat a l'agrupació de les forces socials de la classe obrera, de la pagesia, de les capes mitjanes a les ciutats, en una gran aliança social que no solament s'enfronti als monopolis i l'imperialisme, sinó que també obri el camí al poder i l'economia popular.
Què significa per a Grècia el segon memoràndum de mesures econòmiques convingut amb el FMI i els seus creditors?
El nou memoràndum, igual que l'anterior, no té res a veure amb l'enorme deute públic del país. És part de la política coordinada per la burgesia grega, en cooperació amb la Unió Europea i el FMI, amb l'objectiu de reduir encara més el preu de la força de treball. L'objectiu d'aquesta política és assegurar la rendibilitat per al gran capital a Grècia, carregant el pes de la crisi sobre les esquenes de la classe obrera i dels altres sectors populars. Lluitem perquè els treballadors, que no tenen cap responsabilitat de la crisi capitalista, entenguin que han d'organitzar-se millor i enfrontar-se de manera encara més intensa al capital i a les polítiques que implementen retallades, segons contempla el memoràndum, i que asseguren els interessos de l'oligarquia.
Quin alternatives polítiques proposen per treure a Grècia de l'actual situació?
S'ha demostrat en la pràctica, a través de la llarga experiència dels treballadors i dels aturats, que en el marc del capitalisme no pot haver-hi solucions a favor del poble. Nosaltres cridem al poble a lluitar per conquistar el poder, perquè els mitjans de producció de la indústria es converteixin en propietat popular, perquè la terra, les grans empreses en el sector agrícola i el comerç monopolista se socialitzin. Sobre la base d'aquestes relacions, la socialització dels mitjans de producció i la planificació econòmica, s'obririen grans possibilitats infrautilitzades, assegurant la prioritat i satisfacció de les necessitats socials bàsiques sota un control obrer i popular. Aquest poder és el que garantiria la sobirania i la veritable retirada de totes les aliances imperialistes, com la UE i l'OTAN.
Seria possible algun tipus d'acord amb altres forces d'esquerra?
La nostra proposta política promociona objectius de lluita particulars, l'agrupació i lluita dels treballadors a través de «Comitès Populars» als barris i els sindicats de classe, per impedir les mesures antipopulars. Aquest desenvolupament de la lluita de classes, des de l'aliança social a nivell de base, és la principal preocupació pel KKE, no una política d'aglutinació artificial de partits amb diferents estratègies polítiques.
I de cara a les properes eleccions?
L'esperança per als treballadors no està en una confusa «unitat de l'esquerra» sinó en un partit fort i en la formació d'una aliança social que lluiti per una economia i un poder popular. L'acord amb partits que alguns denominen de «esquerra» inclou polítiques diametralment diferents, i no significa cap «benefici». Això no li interessa al KKE. Inicialment sembraria l'esperança que pugues haver-hi solució sense entrar en conflicte amb el sistema capitalista, sense la retirada de l'OTAN i de la UE, però això portaria la dissolució d'aquest «projecte», la qual cosa generaria la decepció dels treballadors.
