La crisi del capitalisme segueix el seu curs natural, i les mesures que els governs de torn van prenent al dictat de l'oligarquia consisteixen una vegada i una altra a situar sobre les esquenes dels treballadors i treballadores el pes de la mateixa. Però la crisi és una crisi estructural, per molt que s'intenti disfressar, i això exigeix al capital l'augment de l'explotació alhora que la destrucció de forces productives.
Les reformes laborals que ens fan treballar més per menys salari i abarateixen l'acomiadament fins a la gratuïtat, la reforma de les pensions que ens asseguren una vellesa de privacions, l'augment dels impostos per a les rendes baixes, la liquidació del sistema de salut i educació públics, etc, són una clara prova del que s'ha dit i demostren que l'única recepta que el capital posa damunt de la taula per intentar sortir de la seva crisi és la de fer-ho sobre la misèria i l'esclavitud de la classe obrera i altres sectors populars. I a això cal sumar l'intent de liquidació de sectors sencers de la producció com avui intenten amb la mineria sobre la base del fals criteri de la rendibilitat econòmica. Realment lliurar milers de milions a la Banca és rendible?
El nou govern de la burgesia torna a mentir sense vergonya, d'una banda diuen defensar el sector del carbó oposant-se aparentment a la finalització de les ajudes en el 2018 com pretén la Unió Europea, i d'altra banda via pressupostos aboquen al tancament a tot el sector aquest mateix any. Per res els preocupa el futur de les famílies obreres que viuen del treball de les més de 36.000 persones que treballen directament en el sector de la mineria, o el present de misèria al que abocaran a les comarques mineres on cap futur esperançador espera a la seva joventut. En els comptes dels gestors que governen al dictat del capital només es tenen en compte els criteris de robar-ho tot a la classe obrera i repartir-ho com botí en un festí indecent.
Des del PCPE som conscients que el capital no farà marxa enrere en els seus plans i que només la lluita conscient i sostinguda serà garantia d'un futur digne per als treballadors i treballadores. Però per a això cal prendre els carrers i els llocs de treball i exigir que el poder de decidir recaigui realment en els qui tot ho produïm.
Per això és que des del PCPE fem una crida a tota la classe obrera a defensar el sector del carbó, així com a fer sentir la solidaritat amb tots els miners en lluita. I per a això és imprescindible que la resposta sigui prou contundent en un moment històric on el nostre enemic de classe desenvolupa i pretén acabar amb totes les conquestes que històricament tant esforç de lluita ens va ser necessari emprar a la classe obrera per a la seva conquesta.
La mobilització contundent per defensar la mineria, l'educació pública, la sanitat pública, els drets laborals, etc, ha de ser el punt principal de la nostra agenda com a classe obrera sense caure en l'error de pensar que el voraç capitalisme es detindrà després d'acabar amb un sector que potser avui encara no és el nostre. Després vindran a per la resta. Unifiquem les lluites, elevem la solidaritat de classe al lloc que li correspon i bandegem de l'horitzó el traïdor concepte de pacte social que ens ha portat fins a on estem. Lluitem, i fem-ho units, el que avui ens juguem és si a la classe obrera només ens espera sofriment i misèria, o un futur amb Pa, Pau, Treball i Dignitat en la societat Socialista.
SI TOT HO PRODUÏM TOT HO DECIDIM
TOT PER A LA CLASSE OBRERA
CE del PCPE
