El PCPC i els CJC/JCPC van celebrar els actes de la Diada. Una Diada marcada per l’agudització de la crisi capitalista, i aquest cop i derivada d’aquesta, una agudització també de la crisi institucional i/o política.
Aquesta crisi institucional i política venia precedida per l’èxit previsible de la marxa “independentista” organitzada per la Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Des de fa mesos, l’aparell burocràtic-estatal autonòmic (Associació de Municipis per la Independència, AMI; i Generalitat de Catalunya ), més els mitjans públics (TV3, Catalunya Ràdio)-i privats (El Punt Avui, La Vanguardia, Ara, El mundo deportivo, RAC 1,...)al servei de la oligarquia catalana -utilitzats al servei de la causa en un exercici de manipulació digne del mateix Goebbels, ministre de propaganda nazi- que han creat un clima d’excitació nacionalista, que es va plasmar en aquesta ANC. L’ANC ha forçat la màquina en un treball d’alienació, engany i parany col·lectiu sense fre, identificant el seu projecte de país amb el país.
L’ANC sorgeix “espontàniament” de les entranyes de la oligarquia. En formen part, apart de l’AMI, partits polítics de tot espectre que comparteixen l’objectiu de l’alliberament nacional: CIU –sobretot ells, ja que tenen la majoria numèrica i a més, també el control de l’AMI-, ERC, Solidaritat, Reagrupament, Democràcia Catalana i part de les CUP. També hi ha corrents i grups d’opinió com El Cercle Català de Negocis, e-Cristians i d’altres. Per tant, tot i la seva composició interclassista, és un projecte consolidat i conduit per la oligarquia dels Almirall, Godó (La Vanguardia, 8tv), Brufau (Gas Natural), Fainé (la Caixa), Costa (Sagalés), etc, etc,.
L’objectiu d’aquesta assemblea imposada des de dalt i teledirigida per CIU és que Catalunya sigui una nova estrella de la bandera Europea. La pàtria dels burgesos al caliu de l’imperialisme europeu liderat per la oligarquia franco-alemanya, i apadrinada pel FMI, la ONU i el Banc Mundial, o sigui, EE.UU.
El PCPC i els CJC/JCPC varem tenir en compte aquesta situació d’histèria col·lectiva --provocada i repetida tants cops al llarg de la recent història contemporània pel nacionalisme--, i ens varem centrar en posar parada al Fossar de les Moreres, distribuir el nostre material i per suposat, debatre el nostre punt de vista amb els que s’aproparen a lloc –que no van ser pocs-.
Posteriorment, tal i com es va decidir als òrgans d’ambdues organitzacions, el PCPC i els CJC/JCPC van organitzar un míting comunista a Santa Coloma de Gramenet. Els comunistes no poden participar de la manifestació organitzada per l’ANC al servei de la oligarquia, de l’imperialisme europeu, dels mateixos que volen vendre el país a la gran burgesia internacional provocant un conflicte entre treballadors; d’aquells que volen lluitar per una independència fictícia ja que sense sobirania econòmica, social i cultural, aquesta independència és paper mullat.
Precisament, les intervencions, posteriors a la presentació de l’acte feta per un company dels CJC/JCPC anaven en aquest sentit:
Els comunistes apostem per la independència de la classe obrera front al projecte de la burgesia venuda a Europa; apostem per denunciar i confrontar davant els oligarques; combatre la Unió Europea (UE), l’imperialisme i el txovinisme; demostrar que el capitalisme és un malalt terminal al nostre país i que els treballadors, per tant, només es podran alliberar nacional i socialment atacant l’arrel del mal: destruint el capitalisme i construint la societat socialista, pas previ al comunisme.
L’acte, nombrós en assistència de públic, i de qualitat discursiva, fou amenitzat abans del seu començament amb cançons revolucionàries catalanes i internacionals, i va ser tancat amb el cant de la Internacional.
