Un cop coneguts els resultats electorals i la distribució d’escons, el Partit Comunista del Poble de Catalunya valora que aquests resultats reflecteixen el procés de descomposició del capitalisme a Catalunya.
L’oligarquia, amb les enormes dificultats per poder governar un sistema que es cau a trossos, desplega una campanya per situar la contradicció nacional al centre del debat polític i convoca unes eleccions amb tota la propaganda al seu favor per poder regenerar els consensos sobre aquesta falsa democràcia. L’únic objectiu de tot això ha estat donar un respir a la oligarquia per poder gestionar aquest sistema decrèpit uns mesos més.
La fragmentació i la gran pèrdua de vots dels que foren els dos partits hegemònics a Catalunya, PSC i CiU, reflecteixen com la burgesia és incapaç de generar els consensos necessaris entorn hegemonies polítiques per gestionar la crisi, i aplicar les mesures de salvació del capitalisme i dels capitalistes imposades per la troika.
Si a més valorem que aquestes eleccions es definien quasi com una consulta patriòtica sobre el “dret a decidir”, on es demanava l’adhesió incondicional a l’actual President Artur Mas per tirar endavant la consulta i el procés sobiranista, aquestes eleccions representen el desgast accelerat de CiU fruit de l’aplicació de les mesures antiobreres i antipopulars.
El pol sobiranista, no obstant, assoleix una amplíssima majoria, i el pol espanyolista compta amb importants avenços en el cas de Ciutadans, que triplica la seva representació, i més tímids com el del PP.
L’espai polític independentista al marge d’ERC es manté, i només hi ha un canvi de sigles, desapareixent Solidaritat per la Independència i els seus 4 escons i donant l’entrada a les CUP que aconsegueixen tres escons a Barcelona.
L’augment notable de l’esquerra a l’esquerra d’ERC i el PSC son expressions de l’augment del malestar dins de la classe obrera i classes populars davant els efectes clars de la crisis econòmica, però en cap moment, aquestes esquerres, es planteja una sortida classista a la crisi, en cap moment plantegen el poder obrer. Tota sortida que es proposi al marge del poder obrer i popular no pot fer altra cosa que gestionar el capitalisme.
Objectivament la classe obrera es manté en una posició de debilitat i amb la mateixa i desfavorable correlació de forces davant la burgesia que abans de les eleccions. Ara el debat polític al Parlament es centrarà en com resoldre la promesa de que si hi havia una àmplia majoria sobiranista s’avançaria cap a la independència dins de l’UE i en com es conciliaran les diferents visions, dins l‘ampli pol sobiranista, sobre com salvar el capitalisme i els capitalistes.
Ni la independència dins la Unió Europea, ni la salvació del capitalisme responen als interessos objectius de la classe obrera. Només la ruptura total amb l’imperialisme i la construcció del socialisme son els objectius polítics per a la classe obrera catalana, estigui sota l’Estat burgés que sigui.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya manté la seva ferma proposta a la classe obrera catalana d’avançar en aquesta direcció, en la construcció del poder obrer i popular, de l’Estat Socialista. En aquestes eleccions, el govern de CiU, amb el silenci còmplice de la resta de forces parlamentàries, va aplicar de forma il·legal una legislació antidemocràtica, que ens exigia la recollida en menys d’una setmana de l’aval d’un de cada mil electors.
Davant aquesta mesura i el frau sofert a les anteriors eleccions, el Partit Comunista del Poble de Catalunya va decidir demanar el vot nul a la classe obrera catalana.
No mantenim ni mantindrem posicions subsidiàries de la burgesia, independentment del seu projecte d’Estat.
No pretenem ni pretendrem enganyar a la classe obrera humanitzant el capitalisme i endolcint la Unió Europea.
El Partit Comunista és i serà un instrument independent al servei únic i exclusiu de la classe obrera.
Avui toca seguir com ahir, organitzant a la classe obrera entorn el programa revolucionari, construint el poder obrer i popular entorn les seves organitzacions de classe dins el moviment obrer, estudiantil, veïnal, antiimperialista, feminista, etc...
L’organització d’aquest Front Obrer i Popular pel Socialisme és l’única eina capaç de canviar la correlació de forces en la lluita de classes.
Comitè Executiu, PCPC
Barcelona 27 de novembre de 2.012
