dimarts, 23 d’abril del 2013

1er de maig: pel Socialisme




Treballadors i treballadores:

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i els CJC-JCPC cridem al conjunt del nostre poble a convertir aquest 1r de maig, Dia Internacional de la Classe Obrera, en una jornada de mobilització combativa i d'optimisme revolucionari per a la defensa dels nostres interessos i drets com a classe. No hem de permetre, per tant, que la significació històrica d'aquesta jornada sigui adulterada per intentar convertir-la en un simple dia de "festa", allunyat del caràcter de lluita que per al conjunt del moviment obrer sempre va tenir.

Treballadors i treballadores:
La crisi estructural del capitalisme avança sobre les condicions de treball i de vida del conjunt del nostre poble. El PCPC i els JCPC afirmem que la gran patronal i els servils governs al seu servei han desencadenat una veritable guerra contra els nostres drets socials i laborals, que no ens van regalar, sinó que vam aconseguir arrencar gràcies a un tenaç esforç d'organització i de lluita en els centres de treball i als carrers.

No passa un dia sense que alguna de les institucions (autonòmiques, estatal, de la Unió Europea)decideixin aprofundir en el seu brutal full de ruta amb l'enèsima mesura que, invariablement, està destinada a per salvaguardar els privilegis d'una minoria explotadora, a insuflar aire a un sistema capitalista basat en l'explotació i el robatori quotidià a la majoria obrera i popular, encara a costa d'estendre la desocupació crònica, la total precarietat, la ruïna, la pobresa creixent i fins i tot la gana en alguns sectors.

6 milions de treballadors i treballadores a l'atur; centenars de milers de famílies expulsades dels seus habitatges, una joventut d'extracció obrera i popular forçada a abandonar els seus estudis davant la impossibilitat de fer front a les taxes universitàries, o obligada a l'exili davant la falta d'un futur laboral que li permeti guanyar-se la vida, una taxa de pobresa infantil situada en el 20%, una sanitat i serveis socials públics que estan sent desmantellats a marxes forçades per convertir-los en negocis rendibles per al capital privat i dels quals només faran ús qui pugui pagar, una dona treballadora forçada a tornar a ocupar el paper tradicional a la llar i la cura familiar, que és on el capitalisme pretén recloure; una classe obrera que assisteix a la liquidació dels convenis col·lectius, o del sistema de pensions que ens proporcioni uns últims anys de vida amb dignitat...

Aquesta és la realitat que el sistema capitalista ofereix a la majoria. Aquestes són les conseqüències del momentani triomf d'un capitalisme que, al mateix temps destrossa les nostres condicions de treball i de vida, augmenta el grau de repressió contra aquells sectors que vam decidir fer-los front: la persecució i criminalització de les organitzacions revolucionàries, l'augment de les penes pels que s'organitzen i manifesten contra l'actual dictadura del capital, la impunitat més absoluta d'unes forces repressives a les que es convida, i proporciona cobertura, per l'ús de la violència que considerin oportuna per intentar aplacar la lluita del poble.

Treballadors i treballadores:
No podem quedar-nos de braços creuats esperant que la situació "millori". Tampoc confiar en els que ens prometen retornar des de les institucions l'anomenat "estat del benestar" i un suposat "capitalisme social".

És moment de convertir cada fàbrica, cada centre de treball i d'estudi, cada barri obrer, en un lloc per a l'organització i defensa dels nostres drets. És necesari donar unitat a les lluites i reforçar cada vegada més, incloent la convocatòria de noves vagues generals. Una unitat al voltant de reivindicacions laborals, salarials, socials i civils, que assegurin una vida plena pel poble treballador. Una unitat que assenyali clarament a qui imposen les brutals mesures que ens han portat a aquesta situació, és a dir, l'oligarquia financera, els governs al seu servei i els seus principals organismes internacionals: la Unió Europea i OTAN, de les quals els i les comunistes del PCPC i els JCPC-CJC apostem per la sortida unilateral i immediata.

Hem d'unir-nos i reforçar les organitzacions obreres, instruments indispensables per salvaguardar els nostres drets. Hem d'impulsar les assemblees de treballadors i treballadores per convertir-les en veritables espais d'unitat i lluita contra la patronal i els polítics al seu servei, i organitzar Comitès per a la Unitat Obrera (CUO), que ens permetin treballar en la perspectiva de superar la divisió sindical existent.

I, sobretot, és moment de situar entre la classe obrera la necessitat d'un sistema que superi aquesta situació: el Socialisme-Comunisme. El PCPC i els JCPC-CJC no van a enganyar al poble dient-li que és possible afermar definitivament els nostres drets dins el capitalisme. Això és fals i irreal. Per això, creiem que cal començar a nuclear lluites en l'articulació del Front Obrer i Popular pel Socialisme (FOPS) per disposar al servei de la majoria obrera i popular tots els sectors econòmics estratègics de l'economia, de dirigir políticament i econòmicament el país i els seus recursos per a la satisfacció dels nostres interessos. És moment del poder obrer i popular.

Treballadors i treballadores:
Ja no hi ha camins intermitjos, o amb la patronal, o amb els treballadors i les treballadores. Podem i hem de viure sense patrons i sense capitalisme. Hem de vèncer, i vencerem.


VISCA EL 1r DE MAIG, DIA INTERNACIONAL DE LA CLASSE OBRERA!
TOT EL PODER PER A LA CLASSE OBRERA!
PEL SOCIALISME-COMUNISME!