El PCPC s'ha convertit des de la seva
fundació en l'únic referent polític que sosté la bandera del
marxisme-leninisme a Catalunya. Després de dotze anys i quatre
conferències, ha realitzat un altre pas endavant amb la celebració
del seu primer congrés aquest cap de setmana (8 i 9 de juny).
Després d'un període precongressual
de mesos de debats, tant de la tesi política com de l'organitzativa,
la militància va arribar a aquest primer congrés disposada a
enfortir el partit dels comunistes amb uns documents que situïn de
forma científica la realitat d'aquest capitalisme en crisi. Daquesta manera, es dota al partit de l'organització i l'anàlisi polític que el permetin
situar-se com l'avantguarda de la classe treballadora.
Dissabte dia 8 es va donar inici al Primer Congrés del PCPC amb gran assistència tant de camarades
d'arreu de Catalunya com d'un gran nombre de convidats. Entre ells,
es comptava amb la presència del camarada Carmelo Suárez, Secretari
General del PCPE. L'acte va començar amb la creació de
la taula i immediatament es va donar lectura de l'Informe Polític a
càrrec del camarada Secretari General sortint, Miguel Guerrero.
Després de les oportunes esmenes, l'informe polític va ser aprovat
pel conjunt dels delegats.
A continuació, es va començar el debat
de les tesis polítiques. La participació de tot aquell camarada que
ho va considerar oportú i la profunditat d'alguns dels debats, va
prolongar el mateix durant tota la tarda de dissabte i els primers
moments del segon dia de congrés.
No seria fins diumenge que les tesis
rebrien l'aprovat dels delegats.
L'últim dia de congrés, després de
finalitzar els darrers debats de la tesi política, es va donar inici
al torn de la tesi organitzativa. Aquest document també va ser
objecte d'un intens treball de discussió que va concloure hores
després amb l'aprovació de les mateixes per la militància.
Conclosos els torns dels documents a
debatre, el camarada Carmelo Suárez va pronunciar un petit discurs
en que va parlar de la importància de la tradició comunista a
Catalunya com a element fonamental per a la creació del PCPE i la
recuperació del marxisme-leninisme, no només a Catalunya sinó a la
resta de l'Estat espanyol. Acte seguit, la comissió de resolucions
va presentar al congrés dues resolucions que es publicaran en breu
on s'aborden dues qüestions diferents. Una primera resolució que
expressava la voluntat del partit amb la celebració d'aquest primer congrés
de situar-se de forma més ferma com el partit d'avantguarda i únic
referent en la defensa dels interessos de la classe treballadora a Catalunya; i
una segona resolució en que s'expressava la solidaritat
internacionalista del PCPC amb tots aquells treballadors i
treballadores de tots aquells països arreu del món que són
víctimes de la barbàrie imperialista.
Amb l'aprovació de les dues
resolucions es va donar pas a la comissió de candidatures per a la
proposició d'una llista de camarades que passarien a formar part del
Comitè Central. Després del corresponent debat i aprovació pel
conjunt de delegats, aquest es va reunir per primer cop. Com a resultat, es va designar per
unanimitat al camarada Ferran Nieto com a nou Secretari General del
PCPC.
El camarada Secretari General va
procedir a fer una primera intervenció on va situar al Partit
com l'única proposta de classe en el panorama polític català i,
com a tal, l'únic capaç de donar una solució real a la classe
treballadora i els sectors populars catalans. Després d'això, va
cedir la paraula a Miguel Guerrero, com a Secretari General
sortint. El camarada va aprofitar aquest torn per remarcar la satisfacció que li
proporcionava confirmar el creixement i l'enfortiment del Partit Comunista a Catalunya.
Es va posar fi al Primer Congrés del
PCPC, com no podia ser d'altra manera, cantant La Internacional i amb
els punys alçats.
Construïr el Partit Comunista!
Conquerir l'Estat Socialista!
