El sistema capitalista és el principal culpable dels problemes que avui en dia té la joventut. El cas de l’educació no és tan sols que històricament ha estat un dels serveis més desatesos per l’estat espanyol sinó que a més ara se sumen les reformes impulsades per la Unió Europea. El Pla de Bolonya, junt amb la Llei Orgànica de Universitats, ens endinsarà en la següent legislatura en un canvi de model universitari que donarà lloc a un increment desmesurat de les matrícules, una el•litització de l’educació superior amb filtres econòmics, la incapacitat de treballar i estudiar al mateix temps i continuar amb la política de privatització de l’educació.
Aquesta reforma es tan important pel desenvolupament del capitalisme, per la destrucció i privatització dels serveis públics i per l’enriquiment de les grans empreses europees a llarg termini que ha estat completament apartada de la farsa política a la que estem acostumats i evidentment no serà un tema de campanya dels grans partits del sistema, tan de dretes com d’esquerres. El motiu d’això és que cap dels partits amb representació s’oposa a aquest fet degut a que son tots gestors d’aquells que s’enriquiran amb la reforma.
Aquells joves que no estudien tenen un panorama pitjor. La grandíssima majoria dels treballadors son temporals amb contactes de dies o setmanes i amb condicions precàries, amb salaris d’alguns centenars d’euros. Sense drets laborals de cap tipus degut a la por de ser acomiadats són l’exemple més clar de la veritable faceta del capital. L’explotació a la que son sotmesos la majoria de joves dóna, junt als immigrants, una ma d’obra a la que el empresari li treu una quantiosa beneficis.
El problema de la precarietat laboral, sumat als preus especulatius dels pisos, ha provocat en els últims anys que els joves s’emancipin cada cop a edats més avançades. Les mesures adoptades pel govern del PSOE només pretenen mantenir els actuals preus especulatius i regalar part dels nostres impostos als empresaris de la construcció i la banca.
El desenvolupar un oci saludable i lliure d’interessos consumistes és realment difícil per la joventut en un món on tot ha de comportar un benefici per l’empresari. Així els joves són incapaços de practicar esport donat que els camps i parcs públics es troben sota l’especulació salvatge, s’impulsa un tipus de festes basades en la massificació de discoteques on es promou l’alienació cultural, el masclisme i les drogues; mentrestant es posen traves a les activitats populars i s’imposen lleis “contra el incivisme".
La repressió per part de la classe dirigent a aquells que s’hi oposen és una reacció que desgraciadament sempre s’ha donat. A Catalunya el sistema és especialment repressiu contra moviments socials juvenils, okupes o organitzacions polítiques antisistema. No hem de fer gaire memòria com el govern de la Generalitat, amb Saura com a responsable d’interior, ha reprimit amb la duresa del franquisme a joves manifestants okupes o antifeixistes. Un altre exemple també es dóna en el cas basc i la repressió del moviment juvenil d’aquesta nació. El cas de repressió més extrema es la que fa el sistema per mitjà de les organitzacions neonazis que actuen impunement per l’Estat Espanyol. La tolerància, i fins i tot el suport que reben aquests assassins per part del sistema és una de les facetes més negres que adopta el capitalisme en la seva lluita contra la resposta juvenil popular.
Aquesta reforma es tan important pel desenvolupament del capitalisme, per la destrucció i privatització dels serveis públics i per l’enriquiment de les grans empreses europees a llarg termini que ha estat completament apartada de la farsa política a la que estem acostumats i evidentment no serà un tema de campanya dels grans partits del sistema, tan de dretes com d’esquerres. El motiu d’això és que cap dels partits amb representació s’oposa a aquest fet degut a que son tots gestors d’aquells que s’enriquiran amb la reforma.
Aquells joves que no estudien tenen un panorama pitjor. La grandíssima majoria dels treballadors son temporals amb contactes de dies o setmanes i amb condicions precàries, amb salaris d’alguns centenars d’euros. Sense drets laborals de cap tipus degut a la por de ser acomiadats són l’exemple més clar de la veritable faceta del capital. L’explotació a la que son sotmesos la majoria de joves dóna, junt als immigrants, una ma d’obra a la que el empresari li treu una quantiosa beneficis.
El problema de la precarietat laboral, sumat als preus especulatius dels pisos, ha provocat en els últims anys que els joves s’emancipin cada cop a edats més avançades. Les mesures adoptades pel govern del PSOE només pretenen mantenir els actuals preus especulatius i regalar part dels nostres impostos als empresaris de la construcció i la banca.
El desenvolupar un oci saludable i lliure d’interessos consumistes és realment difícil per la joventut en un món on tot ha de comportar un benefici per l’empresari. Així els joves són incapaços de practicar esport donat que els camps i parcs públics es troben sota l’especulació salvatge, s’impulsa un tipus de festes basades en la massificació de discoteques on es promou l’alienació cultural, el masclisme i les drogues; mentrestant es posen traves a les activitats populars i s’imposen lleis “contra el incivisme".
La repressió per part de la classe dirigent a aquells que s’hi oposen és una reacció que desgraciadament sempre s’ha donat. A Catalunya el sistema és especialment repressiu contra moviments socials juvenils, okupes o organitzacions polítiques antisistema. No hem de fer gaire memòria com el govern de la Generalitat, amb Saura com a responsable d’interior, ha reprimit amb la duresa del franquisme a joves manifestants okupes o antifeixistes. Un altre exemple també es dóna en el cas basc i la repressió del moviment juvenil d’aquesta nació. El cas de repressió més extrema es la que fa el sistema per mitjà de les organitzacions neonazis que actuen impunement per l’Estat Espanyol. La tolerància, i fins i tot el suport que reben aquests assassins per part del sistema és una de les facetes més negres que adopta el capitalisme en la seva lluita contra la resposta juvenil popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada