divendres, 25 d’abril de 2008

DAVANT DE L’INCIDENT NUCLEAR D’ASCÓ

Resolució del Comitè Executiu del PCPC i els CJC-JCPC.
25 de abril de 2008

El perill d’accident nuclear s’ha tornat a fer palès. La central nuclear d’Ascó ha patit un incident de grau 2 (el tercer en la història a Espanya) que ha comportat que la contaminació radioactiva ionitzant s’escapi més enllà dels límits controlats de la central. La gravetat d’aquest fet encara s’entén millor quan se sap que els estudis epidemiològics realitzats per la Universitat de Alcalá de Henares i l’Hospital de Guadalajara (2004), després del primer incident de grau 2 a Trillo l’any 1999, han constatat un increment de casos de càncer a la zona.

Primer que tot, cal denunciar l’actual política energètica liberalitzadora, causant de l’incident i desencadenant del retard en la manca de mesures per protegir a la població. El procés de liberalització elèctrica que va culminar l’any passat ha comportat que consorcis privats gestionin totes les nuclears de l’Estat Espanyol, i que aquesta gestió es faci sota escrupolosos criteris d’economia de mercat: reducció de llocs de treball (el personal de plantilla s’ha reduït), subcontractacions (a Ascó I i II el 94% del personal és subcontractat), relaxació de les mesures de seguretat pels subcontractats (les dosis de radiació que reben dupliquen les del personal de plantilla, 2001-2004), manca de formació laboral (l’organisme públic de control, el Consell de Seguretat Nuclear o CSN, va obrir l’any 2006 un expedient sancionador en relació a l’incompliment formal del seu programa de formació de personal amb llicència d’operació), manca de transparència i de independència en l’obtenció de dades de control, fins al punt d’ocultar-les a l’ens públic regulador (com darrerament el CSN ha denunciat).

En segon lloc cal insistir en denunciar la política energètica nuclear, que a més a més del gravíssim perill d’accident que comporta i ara torna a demostrar-se, és del tot insostenible per moltes altres causes:

- La gestió dels seus residus hipoteca les generacions futures: els residus nuclears de llarga durada són altament contaminants durant milers de generacions.

- La Proliferació de l’armament atòmic que comporta (en cicle nuclear és impossible separar els aspectes militars i civils) aboca a un futur apocalíptic.

- No és la solució contra el canvi climàtic: Només un 17% de l’electricitat generada al món és d’origen nuclear. La indústria elèctrica és responsable del 25% del consum de combustibles fòssils. El consum de combustibles fòssils és responsable de les 2/3 parts de les emissions de CO2 a l’atmosfera. El CO2 és responsable en un 50% de l’escalfament global. Combinant aquests factors es pot concloure que fins i tot, si tota l’electricitat avui generada al món amb combustibles fòssils fos generada amb centrals nuclears, i aquestes no emetessin res de CO2, la reducció de l’escalfament global seria només del 12%. Però és que sí que hi ha emissions, de fet s’ha comprovat (http://www.stormsmith.nl/) que quan menys contingut d’urani té el mineral que s’extrau, més CO2 s’emet, de manera que actualment en molts casos i encara més en el futur (degut a l’esgotament dels jaciments rics en urani) el cicle de vida d’una central nuclear és causant de més emissions de CO2 que no pas el d’una central tèrmica de cicle combinat de gas que tingui la mateixa potència.

- L’alt cost econòmic (pagat amb recursos públics en gran part) i de recursos hídrics que comporta (una central nuclear necessita un gran cabal d’aigua i converteix en vapor 3 vegades més aigua que una central de gas o carburant: les tres nuclears de Catalunya evaporen tanta aigua com l’aigua que consumeixen tots els ciutadans de Barcelona) la fa inviable.

En tercer lloc cal exigir que el govern espanyol compleixi la promesa electoral que va fer l’any 2004 i 2008 i que d’una vegada per totes iniciï un pla de tancament i desmantellament progressiu de les centrals nuclears i les substitueixi per energies renovables.

Però junt amb això també cal un canvi en la política energètica i que retornin a titularitat pública totes les liberalitzacions que s’han fet, per assegurar així l’acompliment d’un projecte energètic coherent, i social i mediambientalment sostenible.