Resolució del Comitè Executiu del PCPC i els CJC-JCPC.1 de setembre de 2008
El'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, ve marcada, un altre any més, per l'intent del govern tripartit de desviar l'atenció dels problemes de la ciutadania, amb la cortina de fum de la presumpta defensa de Catalunya.
Durant els últims anys, ens han entretingut amb diversos temes": la identitat nacional, el nou estatut, etc.; ara toca el finançament dels pressuposts de la Generalitat. Aquesta actitud política d'ocultar els problemes reals, ve convertint-se en una tònica política habitual. El balanç, tant de l'acció del govern, com de la situació dels drets nacionals de Catalunya, com la situació de classe obrera és cada dia pitjor.
La Generalitat, una vegada més es demostra com una gestora dels interessos de la burgesia, al servei de les necessitats del capital: Exemples com la resposta al problema de l'aigua en els últims mesos, demostra que la ciutadania té els serveis mínims, les mesures urgents: enfrontar els ciutadans amb els transvasaments, aprovar infraestructures que només beneficiaven a l'empresa gestora de l'aigua Agbar, etc.; no solament demostra la incapacitat de gestionar, sinó l'oportunisme polític, començant per ICV-EUiA, gestor directe del problema.
La continua política de privatització de serveis, tenen un nou impuls amb els canvis legislatius que permeten la cessió de treballadors del sector públic a empreses privades, que afavoreixen aquest procés d'espoliació dels pressuposts de la Generalitat, posant-los al servei de les grans empreses. Però sens dubte el cas més escandalós, en la previsible privatització de la gestió de l'Aeroport del Prat, sota el caramel de la participació de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona.
La política de subvencionar al sector privat, com a mesura per frenar la crisi; ja sigui mitjançant l'aportació com en el cas de la construcció; o pagant dels pressuposat de la Generalitat, via universitats, la necessitats d'investigació que tenen les empreses; és l'única política de generació d'ocupació que coneixen nostres governants.
Sobre els drets nacionals de Catalunya, el engany que va representar el nou estatut d'autonomia, ha quedat clarament de relleu aquest any, del paquet de més de quaranta transferències que el govern central havia de traspassar, només ho han estat dos; incomplint el propi text estatutari que té rang de llei orgànica, esperant possiblement la resolució del Tribunal constitucional, sobre la constitucionalitat del text, per veure si pot estalviar-se alguna transferència. Els drets nacionals del nostre poble no solament no són reconeguts, sinó clarament vulnerat, l'estat espanyol no acaba d'entendre les particularitats nacionals de Catalunya.
La situació de la classe obrera, va de dolent en pitjor: l'augment de l'atur, l'augment incontrolat de la inflació, l'increment desmesurat dels productes de primera necessitat, etc.; són signes evidents que, tant la burgesia com els seus lacais del govern d'"esquerra" de la Generalitat, volen que siguem els treballadors els que, amb el nostre sacrifici, permetem al capital recompondre's ràpidament de la situació de crisi actual. Les dades no poden ser més contradictòries, el deute familiar creix al mateix ritme que els beneficis de les grans empreses i entramats econòmics, encara que alguns estiguin utilitzant la crisi per a reestructurar les empreses o fins i tot tancar-les, amb el beneplàcit del govern català.
Finalment, recordar la solidaritat internacionalista, amb els pobles que lluiten per la pau, la democràcia i el socialisme. Especialment aquest any amb els camarades colombians, que sofreixen la pseudodictadura d'Uribe, verdader testaferro de l'imperialisme nord-americà a Llatinoamèrica.
PELS DRETS NACIONALS DE CATALUNYA!
PELS DRETS DELS TREBALLADORS!
LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada