Avui, les polítiques desenvolupades pel govern socialdemòcrata del PSOE sols beneficien a l´oligarquia i a la patronal. Cap de les mesures aprovades des de l´any 2007 – en aquesta crisi – suposa una millora per a les condicions de vida del poble treballador.
Tampoc la que simula ser oposició política parlamentària té una proposta econòmica diferent a la del govern actual. Si demà es donés una alternança en el govern, les conseqüències per al poble no canviarien significativament. Ni els governs nacionalistes, ni el reformisme d´esquerres –IU-, s´enfrontaran a la dictadura del capital en defensa de la classe obrera.
Avui vivim una crisi profunda del sistema capitalista internacional – també l´espanyol -, que és conseqüència d´un sistema polític que permet l´explotació de l´home per l´home, és a dir la falsa llibertat de mercat que consisteix en l´apropiació privada del nostre treball. Així, una oligarquia immensament rica: Botín, Alierta, Koplowitz, etc i el seu règim monàrquic-burgès, són els causants dels problemes que avui pateix el poble. En l´actual situació, aguantar i resignar-se no serveix de res. L´absència de lluita portarà a l´oligarquia, al sector financer i a la patronal – tots envalentonats davant la manca de resposta -, a esclavitzar més a tota la classe obrera, imposant-li condicions de treball de major explotació, reducció de salaris, eliminació de la negociació col.lectiva, privatització de tota la riquesa pública (sanitat, pensions, educació..), horaris abusius, etc.
Aquestes polítiques suposen una especial agressió per a la dona treballadora i per a la joventut, doncs són dos col.lectius amb més precarietat, salaris més baixos, més discontinuïtat en el treball, major taxa d´atur i situats en una posició subsidiària en la cadena d´explotació. Tot això els fa especialment vulnerables i amb majors dificultats per accedir a les prestacions socials (assegurança d´atur, pensions..).
Per aparentar que busquen solucions ara preparen una nova versió dels tristament famosos Pactes de la Moncloa. Es preparen a signar un document conjunt CCOO, UGT, la patronal, el govern i els partits del sistema. Malauradament ja no és CCOO el sindicat de lluita que fou, i fins i tot deixa de ser el sindicat de classe quan participa en pactes socials i retalls de drets dels treballadors. La presència de CCOO en el segon congrés de la CSI (Confederació Sindical Internacional) el proppassat juny a Vancouver (Canadà) confirma desgraciadament lo anterior. En aquest fals congrés sindical, va prendre la paraula, des de la presidència i per “ donar instruccions “, els màxims representants del FMI (Fons Monetari Internacional) i l´OMC (Organització Mundial del Comerç) que són els principals òrgans del capitalisme mundial i per això els principals enemics de la classe obrera.
El capitalisme no té solució per aquesta crisi. Però, en la seva desesperació, serà capaç de portar a la humanitat i al planeta sencer a situacions límit, que posen en risc la mateixa continuïtat de la seva existència, ampliant els escenaris de guerra i la creixent destrucció dels nostres recursos bàsics.
La solució a aquesta aguda situació històrica està en el canvi de societat, on siguin les grans majories les posseïdores del producte del seu treball, construint en el futur una societat socialista-comunista on la desaparició de l´explotació de la classe obrera obri un futur de llibertat i justícia social per a tota la humanitat.
PER LA UNITAT I LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA !
CONTRA L´OLIGARQUIA, LA BANCA I LA PATRONAL !
PER UNA ESTRATÈGIA DE MOBILITZACIÓ SOSTINGUDA !
PER LA VAGA GENERAL !
PE LA REPÚBLICA, PEL SOCIALISME I EL COMUNISME !
