dimarts, 12 d’abril de 2011

Per la República Socialista, pel Front Obrer i Popular

Aquest 14 d'abril de 2011 es commemora el vuitanta aniversari de la proclamació de la II República, experiència històrica que va despertar enormes expectatives en la classe obrera i en els sectors populars, i que va comptar amb un immens suport de masses desbordant les estructures de repressió dels estaments més reaccionaris de la societat espanyola, i obrint un procés de canvi social i polític que havia estat demandat durant un llarg període per la classe obrera i altres sectors populars. L'oligarquia va respondre a aquest avanç de les posicions del poble amb el cop d'estat de Franco, com avantguarda de la deriva feixista del capitalisme europeu. El capital financer, l'oligarquia terratinent i l'església catòlica, van ser aliats que van jugar un paper protagonista en la conspiració, en la guerra i en la mateixa dictadura feixista imposada durant llargues dècades.

Aquell període històric es va saldar amb l'anomenada “transició política”, que va permetre –amb la col·laboració del reformisme i de l'organització eurocomunista- que el bloc històric dominant recompongués la seva posició de dominació absoluta, sense pagar cap preu per la seva criminal acció contra les legítimes aspiracions dels pobles de l'Estat espanyol durant aquest període històric. La restauració monàrquica va configurar una forma d'estat que ha permès al capitalisme espanyol la seva inserció en la cadena imperialista en una posició avantatjosa. Per a això va ser necessari obtenir la col·laboració no nomès de les organitzacions polítiques que es reclamaven de la classe obrera sinó també de les principals organitzacions sindicals, que en aquestes dècades han jugat un paper imprescindible per emmanillar la lluita de la classe obrera d'aquest país.

Transcorreguts vuitanta anys el capitalisme espanyol ha entrat en una fase superior, d'inserció en el capitalisme internacional i d'adaptació de la seva superestructura política a les necessitats de l'actual forma de la dictadura del capital, que és la monarquia parlamentària. La crisi estructural del capitalisme internacional, que imposa violentament tot tipus de mesures per augmentar la taxa d'explotació de la classe obrera, no fa més que confirmar aquesta anàlisi, que està portant a la classe obrera a reculades històriques i a una pèrdua generalitzada de les seves conquestes i de les seves condicions de vida.

Avui la qüestió de la República es planteja, per tant, en altres coordenades polítiques. Va finalitzar, fa temps, l'etapa en la qual fraccions del bloc dominant podien transitar algun camí d'avanç democràtic al costat de sectors del poble. Avui no podem crear la il·lusió que és possible obrir un període de transició entre l'actual monarquia parlamentària i la societat socialista. La república que ha de venir és la república socialista, és a dir, és el canvi en la forma d'estat que s'ha de donar en el procés de la revolució socialista al nostre país i de la presa del poder per la classe obrera.

El PCPC treballa per la creació d'un Front Obrer i Popular pel Socialisme. Un Front sustentat en una aliança d'aquells sectors més avançats de la classe obrera -organitzats en el Partit Comunista- amb altres sectors socials explotats i oprimits pel capitalisme espanyol. Un Front concebut com a “aliança revolucionària de tots els explotats i totes les explotades”. En aquesta línia estratègica el PCPC treballarà per concretar aquesta política d'aliances amb organitzacions sindicals, polítiques, de dones, juvenils, culturals, etc., en funció de la composició de classe de les mateixes, i no com un conglomerat de sigles aliè a les condicions concretes del desenvolupament de la lluita de classes al nostre país.

Un ampli moviment republicà, sustentat en aquestes claus polítiques, ha de treballar participant en les lluites diàries de la classe obrera i dels pobles de l'estat per convertir l'objectiu de la república socialista en una aspiració impulsada pels sectors més combatius del poble treballador, i recolzada per les més àmplies masses en una estratègia d'acumulació de forces que al mateix temps que acorrala a la monarquia borbònica treballa per la revolució socialista en aquest país.

Aquest 14 d'abril, exigint memòria, justícia i reparació; i lluitant per la república socialista que donarà resposta política al dret d'autodeterminació de pobles i nacions i que iniciarà l'etapa històrica del poder obrer a l'Estat espanyol, el PCPC sumarà les seves forces amb totes les mobilitzacions que es convoquin en aquest aniversari històric.


PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL

PEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ

PER LA UNITAT DE LA CLASSE TREBALLADORA

Partit Comunista del Poble de Catalunya