Aquest auge s'ha vist evidenciat pel derrocament dels règims de Tunísia i Egipte, mercenaris de l'imperialisme. Això ha propiciat, al seu torn, l'increment de les protestes massives que hem presenciat en diverses nacions àrabs contra els règims vinculats a l'imperialisme. El moviment d'alliberament nacional àrab, que actualment ocupa un lloc prominent en el moviment d'alliberament antiimperialista internacional – com ja va predir l'onzè congrés del Partit Comunista Sirià -, està vivint un ascens significant.
Després de la derrota de l'imperialisme nord-americà en Iraq, i el fracàs en 2006 de l'agressió sionista a Líban, les masses han enderrocat als dos símbols de l'imperialisme a Tunísia i Egipte. Les revolució de Tunísia i Egipte, malgrat les diferències creades per la singularitat de les seves respectives circumstàncies, han derrocat dos règims la lleialtat dels quals, obediència a l'imperialisme, i els seus forts vincles amb el sionisme, eren més que palpables. Al seu torn, els derrocaments han servit per evidenciar la naturalesa tirànica d'aquests règims; realitat oculta sota unes institucions que pretenien donar una sensació d'aparent normalitat.
D'altra banda, és pertinent recordar que aquestes dictadures havien implantat les receptes neoliberals dictades pels centres imperialistes, reflectides bàsicament en l'anomenat ES Washington; a través de la política de portes obertes a l'activitat monopolista basada en capital estranger i la privatització dels principals punts econòmics, la reducció del paper social de l'Estat i el sever cop a la producció nacional per mitjà de l'eliminació del suport estatal. Aquests fets han portat a un dramàtic descens en les condicions de vida de la majoria de la societat – classes mitjanes incloses -, un increment de la polarització social i la intensificació de la desocupació, especialment entre el sector juvenil de la població, mesures hostils als interessos del poble i aplicades gràcies a la contribució del burgès col·laboracionista, estretament associat amb els monopolis i l'imperialisme, dels seus representants en el poder i de l'aparell de l'Estat.
A causa d'aquests factors, les revolucions a Egipte i a Tunísia han cobrat un caràcter democràtic, classista, social i d'alliberament nacional. El nostre partit ha recolzat des del primer moment aquestes revolucions per la seva importància en l'enfortiment de les posicions antiimperialistes i revolucionàries a nivell internacional. Per a nosaltres, els esdeveniments de Tunísia i Egipte són una de les primeres expressions del creixent moviment de masses al segle vint-i-u.
L'imperialisme internacional unit al sionisme i a la reacció local busquen un contra-atac que dificulti, i fet i fet destrueixi, el progrés del moviment d'alliberament nacional àrab. En aquest sentit, la brutal agressió imperialista per part de l'OTAN contra Líbia constitueix la seva manifestació més perillosa a la nostra zona. Atac que usa hàbils estratègies com les resolucions del Consell de Seguretat, la Lliga Àrab i la contribució simbòlica dels règims àrabs reaccionaris a aquesta guerra d'agressió imperialista. La condemna del nostre partit i del moviment comunista internacional, per aquesta agressió, no significa que passem per alt l'actuació del règim dictatorial libi, els llaços del qual i relacions amb els elements més bruts de l'imperialisme monopolista són més que palpables des de començaments de segle. No obstant això, les pretensions de l'imperialisme mundial i el sionisme estan clares, malgrat retòriques buides i frèvols pretextos com “protegir als civils”.
Amb aquesta guerra, el poder internacional només pretén dividir un país de gran riquesa petrolífera per així controlar-ho fàcilment. Aquesta estratègia forma part d'un projecte de major envergadura: la creació d'un nou Orient Mitjà en versió amplificada. Sota aquest pla s'amaguen els desitjos últims de l'imperialisme i el sionisme: l'esclavitud i total submissió dels pobles de la regió. Per aquesta raó, els qui estan a favor de la llibertat tant als països àrabs com en la resta del món han de condemnar aquesta brutal agressió imperialista i lluitar contra ella per tots els mitjans possibles.
La campanya multilateral contra la resistència nacional libanesa, perpetrada per diversos grups lleials a l'imperialisme, és ara protagonista en aquest conflicte. La reacció àrab treballa en la mateixa direcció, insuflant consignes sectàries en el si de la revolta. Aquesta perillosa arma només serveix als interessos de l'imperialisme global i a les forces racistes i reaccionàries de l'Estat sionista.
Amb el mateix propòsit, la conspiració imperialista fixa a Síria un altre dels seus objectius. L'amenaça imperial-sionista té molts rostres, i treballa braç a braç al costat dels règims àrabs reaccionaris, els mitjans de comunicació dels quals són extremadament eficaços a l'hora de distorsionar la realitat i servir als interessos de les potències imperialistes. Síria és el principal obstacle per a la creació d'aquest nou Orient Mitjà amplificat. Per tots és conegut el destacat paper de la nostra nació en el suport als moviments de resistència contra l'imperialisme i el sionisme a la zona.
L'administració va detenir les violentes manifestacions que van tenir lloc a diverses ciutats de Síria, especialment els desafortunats incidents de Dara. El 18 de març es van produir diversos enfrontaments entre les forces de seguretat i ciutadans que alçaven les seves reivindicacions. L'urgent de les seves exigències era la posada en llibertat d'alguns nois que havien estat arrestats per la llei marcial instaurada per l'estat d'emergència. El desenvolupament d'aquests xocs entre manifestants i forces repressives va portar nous lemes i una major presència en les mobilitzacions que es van produir en llocs de l'administració i la seguretat a la província. La recrudescència de la repressió emprada per part de les autoritats per dispersar a la multitud va deixar diversos morts i multitud de ferits. Això va fer que el rebuig i la tensió s'estenguessin, propiciant nous disturbis. La premsa oficial va informar de la creació d'una comissió per a la investigació d'aquests successos i de l'alliberament dels joves detinguts.
Des d'un primer moment, les forces reaccionàries han intentat desvirtuar les reivindicacions populars introduint els seus missatges sectaris. La confusió i la manipulació són les bases de la seva estratègia, que intenta aprofitar-se del descontentament general causat pels recents esdeveniments. Els seus eslògans, que barregen la lluita per la democràcia amb reivindicacions sectàries i provocatives, es dirigeixen principalment contra l'esperit secular i tolerant que ha distingit històricament a la societat Síria.
Els centres imperialistes i els règims àrabs reaccionaris són conscients de la importància dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera, han usat tot el seu arsenal propagandístic per difamar i distorsionar els últims esdeveniments ocorreguts a Síria. Les seves mentides són sempre reproduïdes per fonts no fiables que gens signifiquen per als ciutadans siris. Desafortunadament, els mitjans de comunicació oficials no han sabut estar a l'altura de les circumstàncies en un moment tan decisiu. En el context actual, deurien haver estat fidedignes, i no propagar la mentida. Una correcta actuació dels mitjans de comunicació hauria enfortit la confiança i la força necessàries per desbaratar el pla creat per l'imperial-sionisme.
El Comitè Central posa de manifest:
- El seu recolzament a les decisions i directrius de la direcció del Partit Socialista Àrab Baaz, les encertades propostes del qual en el plànol polític ho situen en l'avantguarda del conflicte. La supressió de l'estat d'emergència i la llei marcial, el projecte d'esborrany d'una nova llei de partits per a debat general i la modificació de la llei de publicacions són reivindicacions que ja havia exposat el Partit Comunista de Siri tant en els seus documents polítics, com en les resolucions del seu onzè congrés. El nostre partit comparteix les reivindicacions i considera crucial la seva implantació per al ràpid enfortiment de la situació interna.
- Que se satisfà per la decisió de modificar la llei 41 de 2004, el contingut de la qual incidia en les propietats de les àrees frontereres. Al seu torn, celebra l'anunci d'una pujada gradual dels salaris de funcionaris públics, empleats i jubilats.
- Que considera oportuna la revisió de certes lleis que, per la seva orientació neoliberal, han contribuït a desestabilitzar la producció nacional i el debilitament del sector públic, donant lloc a l'empitjorament de les condicions de vida de les masses. Aquestes lleis només han donat beneficis als grups explotadors i, més en particular, a la burgesia col·laboracionista.
- Que jutja imprescindible parar aquestes mesures liberals, doncs són nocives per a la producció nacional i l'estat de les masses obreres. En lloc d'això, el govern hauria de prendre mesures per millorar la situació econòmica del país i satisfer les demandes dels treballadors, camperols, precaris i funcionaris públics que encarnen l'honorable esperit del poble Siri.
- Que valora la importància de centrar-se a les àrees de producció per millorar la situació actual. En aquest sentit, el suport a l'agricultura seria clau per restablir i enfortir la producció d'aliments. El suport a la indústria nacional, sense cap tipus d'ingerència estrangera, i l'èmfasi en el sector públic portarien un veritable progrés al país. Per exemple, la Llei d'electricitat hauria de ser modificada, duent-se a terme una nacionalització d'aquest sector econòmic vital per part de l'estat. De la mateixa manera, la Llei de telecomunicacions hauria de ser re-escrita a fi de prevenir l'entrada de monopolis. És necessari que tots els establiments governamentals sufragats amb capital privat siguin nacionalitzats de nou. Finalment, és imprescindible abandonar la liberalització dels preus, donant un paper actiu a l'estat en aquest camp i reestructurant el Ministeri de Reserves i Comerç Intern.
- Que considera que, per revitalitzar l'economia, ha d'incrementar-se la inversió estatal per millorar la capacitat productiva nacional. En cap cas ha de cometre's l'error de confiar en l'entrada de capitals forans al país. En aquest sentit és important tornar a una política d'explotació – extracció i comerç – nacional del cru. D'altra banda, resulta indispensable reforçar les permanents campanyes contra la corrupció, per així detenir al burgès col·laboracionista que, aliat amb la burgesia burocràtica, pretén saquejar tant a l'estat com al poble. Pel que fa a això, l'expansió de les llibertats democràtiques juguen un paper significatiu, doncs tots aquests processos faran que el treball contra la corrupció sigui més eficaç.
- Que aposta per aquestes mesures en el pla soci-econòmic per regenerar la nostra nació i extirpar a les ressentides pomes podrides que creixen en el nostre sòl. Això augmentarà l'honorable fermesa del nostre poble enfront de la conspiració dels enemics estrangers i demostrarà que el nostre principal suport és el poble
- Recalca la predisposició del Partit Comunista Sirià per treballar amb totes les seves forces en l'enfortiment de les masses i la resistència nacional en totes les seves expressions: política, econòmica i social. El nostre lema va ser i seguirà sent: Síria no viurà agenollada!
Durant el debat de la situació internacional, el Comitè Central va exposar que els últims esdeveniments indiquen clarament una correcta anàlisi per part del nostre partit, ja que sempre vam sostenir que el període de recessió que va seguir a la crisi econòmica global seria l'escenari d'una recrudescència de la lluita de classes entre treball i capital. L'evidència d'aquest fet està en l'onada de vagues i protestes multitudinàries que estan recorrent el món fins i tot en els centres de l'imperialisme.
La fallida de diverses economies nacionals i les posteriors mesures de rescat dictades pel poder capitalista no han finalitzat; després de Grècia i Irlanda, ara és el torn de Portugal. El Comitè Central sosté que en aquestes circumstàncies és necessari incrementar la solidaritat internacionalista i l'aplicació del gran lema: “Per un front internacional contra l'imperialisme”.
Comitè Central del Partit Comunista de Siri
