“Si l'OTAN arriba a Misrata o a qualsevol altra ciutat libia, desencadenarem un infern sobre l'OTAN”, ha afegit. Ibrahim ha advertit que les tropes aliades es trobaran amb “una bola de foc” i que la situació serà “deu vegades pitjor que a l'Iraq”.
El portaveu de Gadafi ha aclarit que no s'ha procedit al lliurament d'armes perquè els civils “lluitin contra els rebels”, sinó contra l'OTAN si “pensa arribar sobre el terreny per ocupar qualsevol ciutat libia”. Les tropes aliades tindrien davant així “no a l'Exèrcit libi, sinó a tribus, a homes i dones joves”.
EEUU reforça la seva ingerència
El senador republicà ultraconservador i excandidat a la Presidència d'EUA, John McCain, va arribar aquest divendres a la ciutat libia de Bengasi per reunir-se amb els representants del "Consell Nacional de Transició Libi".
McCain, en declaracions reproduïdes per la cadena de la monarquia de Qatar, al Yazira, va dir que es trobava a Bengasi amb la finalitat de "avaluar sobre el terreny la situació" i va dir que avui mateix tenia previst reunir-se amb representants de la "direcció rebel libia".
Preguntat sobre què pensa sobre els combatents que lluiten contra el règim de Muamar al Gadafi, McCain va respondre: "Són els meus herois". El senador va agregar que a última hora d'aquesta tarda oferiria una roda de premsa per parlar dels resultats dels seus contactes.
Com continuar vendre la guerra imperialista
Experts assenyalen que seria difícil mantenir el suport de l'opinió pública (creada a través d'una increïble manipulació televisiva) si es perllonga el conflicte a Líbia.
A un mes d'haver intervingut militarment a Líbia i sense grans canvis, Estats Units, França i el Regne Unit semblen començar a replantejar-se una pregunta bàsica: com es ven una guerra a l'opinió pública?
La qüestió ha cobrat rellevància a mesura que es descobreix que el conflicte a Líbia pot ser més llarg, complicat i costós del que molts creien fa només unes setmanes.
Aquesta setmana, el Regne Unit, França i Itàlia van anunciar separadament l'enviament de militars a Líbia per assessorar als rebels. Londres va indicar que serien fins a una dotzena i París va indicar que serien menys de deu, Roma també va parlar de deu efectius.
Tots dos governs van negar que es vagin a involucrar directament en els combats de terra i el canceller britànic, William Hague, va sostenir que l'enviament d'assessors militars està “d'acord amb la resolució” 1973 de l'ONU. Es va agregar que proveiran “assistència no letal” als rebels, en comunicacions i logística.
No obstant això, com alguns polítics britànics ja ho han advertit, la intervenció d'Estats Units a Vietnam va començar quan un president va decidir enviar consellers militars a aquest país.
