La Marxa Alternativa del 1er de Maig ha anat guanyant força, maduresa i combativitat al llarg dels últims anys fins al punt de superar en importància a la manifestació organitzada pels sindicats majoritaris. No en va, els CJC/JCPC ens prenem aquesta mobilització com la més important del seu curs polític, on afilem amb més cura la nostra actitud disciplinada i combativa.
Aquest any pels CJC/JCPC no ha estat una excepció, sinó un aprofundiment en el nostre compromís revolucionari. Podem dir que ens sentim orgullosos del nostre bloc (l'únic netament de caràcter marxista-leninista), de l'actitud dels nostres militants i simpatitzants així com dels membres del PCPC, el nostre partit.
Durant tot el recorregut, els manifestants van estar amenaçats per una forta presència dels Mossos d'Esquadra, no era estrany ni difícil poder identificar agents infiltrats, en concret, nosaltres mateixos vam ser vigilats per un parell de presumptes “secretes” durant tot el recorregut.
Arribats a un punt concret del recorregut de la marxa, uns grups molt concrets i minoritaris auto-erigits com a “bloc negre”, però també conformats per provocadors de la policia, van efectuar una sèrie d'accions violentes que, si bé no van provocar la repressió policial, la van facilitar àmpliament. Encara que les més de deu detencions van ser de naturalesa arbitrària i perpetrades per unes “forces de l'ordre” molt avesades, sense més problemes morals, als muntatges policials, entenem que aquestes detencions van ser absolutament facilitades per l'actuació dels esmentats individus, que independentment del caràcter unitari i de masses de la mobilització, es van dedicar a sembrar la destrucció gratuïta i sense objectius concrets al seu pas, donant el pretext perfecte a la policia per reprimir als manifestants i criminalitzar de nou una manifestació que ja hem qualificat com un clar avanç de les esquerres anticapitalistes.
Les accions d'aquests grups autònoms s'han d'entendre en el marc del concepte de la “propaganda pel fet”, és a dir, accions impactants, violentes o pacífiques, amb intenció agitativa i a mode de pedra angular d'una estratègia política esquerranista. Aquestes accions no van ser acordades en les estructures democràtiques de les quals es doten els moviments socials i organitzacions polítiques per establir acords, per tant, van ser accions antidemocràtiques. Els grups d'autònoms van utilitzar de cobertura el paraigües que representaven el gruix dels altres manifestants, als quals va exposar a la repressió policial fins al punt de posar en risc la seva vida.
Dubtem sincerament que aquests elements mostrin tal coratge sense aquesta conjuntura i no consentida cobertura.
El resultat de la repressió policial propiciada pels elements malalts d'infantilisme va ser gairebé la fi de la marxa; la desarticulació dels blocs i una desmotivació considerable per a la moral dels manifestants que encara així van reunir forces per mantenir-se combatius. Desconeixem la quantitat de treballadors que s’ho pensaran dues vegades a l’hora de tornar-se a manifestar després de tant nefasta i gratuïta experiència
Aquest tipus d'actes es caracteritzen per esdevenir una violenta catarsi individual i individualista, una acció estètica, una falsa temptativa , una performance o anticipació teatral de la revolució. No obstant això, no podem dir que fossin riques en contingut polític, tampoc que tinguessin un caràcter real de classe; no deixa de ser il·lustratiu que fins i tot en un acte d'aberrant anticomunisme fos agredida intencionadament una militant del nostre partit pel simple fet d’aixecar una bandera amb la falç i el martell o que, en moltes ocasions, no essent aquesta una excepció, la policia, de manera encoberta és l'encarregada de realitzar aquest tipus d'actes per reprimir i criminalitzar als moviments socials i a la classe obrera.
Els CJC/JCPC no podem fer una altra cosa que desmarcar-nos d'aquestes accions ja que la nostra estratègia s'emmarca a organitzar a la classe treballadora i a la joventut; construir un contrapoder per realitzar el nostre projecte revolucionari. No neguem que la revolució contindrà –com així ha estat històricament- necessàriament violència, però serà una violència de classe, allunyada del nihilisme i el fort caràcter lumpenproletari de tipus utòpic-reaccionari dels grups aventurers que ens veiem en l'obligació de criticar.
El simple fet d'organitzar la violència per la violència no ens converteix en més combatius ni autèntics revolucionaris; la destrucció d'elements identificables amb el capitalisme –entitats bancàries, cotxes de luxe, etc.- tampoc representa cap escletxa ni ferida en el sistema; el fet de passejar-nos davant dels burgesos tampoc ens atorga un pretès caràcter més revolucionari, sinó que ens allunya de la classe obrera que és ni més ni menys que la que ha de sumar-se a la lluita. Totes aquestes pràctiques s'han erigit als ulls de la història com veritablement inútils, i tant sols han servit com a pretext per augmentar per part de l'estat la repressió i persecució dels moviments populars.
Només l'organització alternativa de la classe obrera i la creació d'estructures de contrapoder al sistema de dominació capitalista, així com l'àmplia mobilització de la classe obrera i els sectors populars ens conduirà a la revolució organitzada que acabarà amb l'explotació de l'home per l'home.
Per tot això:
Convidem amb camaraderia al conjunt de l'esquerra i especialment a les organitzacions i col·lectius convocants de la manifestació alternativa del 1er de Maig a reflexionar sobre aquest tipus d'actuacions en mobilitzacions pretesament populars i amb vocació d'articular-se veritablement com una alternativa a la suposada esquerra i el sindicalisme representats en les mobilitzacions matinals de CCOO i UGT, i a barrar decididament el pas a aquest tipus d'elements. Ja són masses les ocasions en què aquests suposats revolucionaris de saló entelen les manifestacions amb vocació unitària amb les seves “accions autònomes” de caràcter idealista i allunyen les lluites de la classe treballadora i els sectors populars, convertint aquestes en una espècie de club-representació restringit a joves i puristes de l'acció directa i l'escenificació.
Ens volem reafirmar en la nostra repulsa sabent que l'aclaparadora majoria dels mobilitzats del 1er de Maig que lluiten per l'emancipació obrera ens recolzarà en aquesta denúncia política.
Comitè Executiu dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català
Aquest any pels CJC/JCPC no ha estat una excepció, sinó un aprofundiment en el nostre compromís revolucionari. Podem dir que ens sentim orgullosos del nostre bloc (l'únic netament de caràcter marxista-leninista), de l'actitud dels nostres militants i simpatitzants així com dels membres del PCPC, el nostre partit.
Durant tot el recorregut, els manifestants van estar amenaçats per una forta presència dels Mossos d'Esquadra, no era estrany ni difícil poder identificar agents infiltrats, en concret, nosaltres mateixos vam ser vigilats per un parell de presumptes “secretes” durant tot el recorregut.
Arribats a un punt concret del recorregut de la marxa, uns grups molt concrets i minoritaris auto-erigits com a “bloc negre”, però també conformats per provocadors de la policia, van efectuar una sèrie d'accions violentes que, si bé no van provocar la repressió policial, la van facilitar àmpliament. Encara que les més de deu detencions van ser de naturalesa arbitrària i perpetrades per unes “forces de l'ordre” molt avesades, sense més problemes morals, als muntatges policials, entenem que aquestes detencions van ser absolutament facilitades per l'actuació dels esmentats individus, que independentment del caràcter unitari i de masses de la mobilització, es van dedicar a sembrar la destrucció gratuïta i sense objectius concrets al seu pas, donant el pretext perfecte a la policia per reprimir als manifestants i criminalitzar de nou una manifestació que ja hem qualificat com un clar avanç de les esquerres anticapitalistes.
Les accions d'aquests grups autònoms s'han d'entendre en el marc del concepte de la “propaganda pel fet”, és a dir, accions impactants, violentes o pacífiques, amb intenció agitativa i a mode de pedra angular d'una estratègia política esquerranista. Aquestes accions no van ser acordades en les estructures democràtiques de les quals es doten els moviments socials i organitzacions polítiques per establir acords, per tant, van ser accions antidemocràtiques. Els grups d'autònoms van utilitzar de cobertura el paraigües que representaven el gruix dels altres manifestants, als quals va exposar a la repressió policial fins al punt de posar en risc la seva vida.
Dubtem sincerament que aquests elements mostrin tal coratge sense aquesta conjuntura i no consentida cobertura.
El resultat de la repressió policial propiciada pels elements malalts d'infantilisme va ser gairebé la fi de la marxa; la desarticulació dels blocs i una desmotivació considerable per a la moral dels manifestants que encara així van reunir forces per mantenir-se combatius. Desconeixem la quantitat de treballadors que s’ho pensaran dues vegades a l’hora de tornar-se a manifestar després de tant nefasta i gratuïta experiència
Aquest tipus d'actes es caracteritzen per esdevenir una violenta catarsi individual i individualista, una acció estètica, una falsa temptativa , una performance o anticipació teatral de la revolució. No obstant això, no podem dir que fossin riques en contingut polític, tampoc que tinguessin un caràcter real de classe; no deixa de ser il·lustratiu que fins i tot en un acte d'aberrant anticomunisme fos agredida intencionadament una militant del nostre partit pel simple fet d’aixecar una bandera amb la falç i el martell o que, en moltes ocasions, no essent aquesta una excepció, la policia, de manera encoberta és l'encarregada de realitzar aquest tipus d'actes per reprimir i criminalitzar als moviments socials i a la classe obrera.
Els CJC/JCPC no podem fer una altra cosa que desmarcar-nos d'aquestes accions ja que la nostra estratègia s'emmarca a organitzar a la classe treballadora i a la joventut; construir un contrapoder per realitzar el nostre projecte revolucionari. No neguem que la revolució contindrà –com així ha estat històricament- necessàriament violència, però serà una violència de classe, allunyada del nihilisme i el fort caràcter lumpenproletari de tipus utòpic-reaccionari dels grups aventurers que ens veiem en l'obligació de criticar.
El simple fet d'organitzar la violència per la violència no ens converteix en més combatius ni autèntics revolucionaris; la destrucció d'elements identificables amb el capitalisme –entitats bancàries, cotxes de luxe, etc.- tampoc representa cap escletxa ni ferida en el sistema; el fet de passejar-nos davant dels burgesos tampoc ens atorga un pretès caràcter més revolucionari, sinó que ens allunya de la classe obrera que és ni més ni menys que la que ha de sumar-se a la lluita. Totes aquestes pràctiques s'han erigit als ulls de la història com veritablement inútils, i tant sols han servit com a pretext per augmentar per part de l'estat la repressió i persecució dels moviments populars.
Només l'organització alternativa de la classe obrera i la creació d'estructures de contrapoder al sistema de dominació capitalista, així com l'àmplia mobilització de la classe obrera i els sectors populars ens conduirà a la revolució organitzada que acabarà amb l'explotació de l'home per l'home.
Per tot això:
Convidem amb camaraderia al conjunt de l'esquerra i especialment a les organitzacions i col·lectius convocants de la manifestació alternativa del 1er de Maig a reflexionar sobre aquest tipus d'actuacions en mobilitzacions pretesament populars i amb vocació d'articular-se veritablement com una alternativa a la suposada esquerra i el sindicalisme representats en les mobilitzacions matinals de CCOO i UGT, i a barrar decididament el pas a aquest tipus d'elements. Ja són masses les ocasions en què aquests suposats revolucionaris de saló entelen les manifestacions amb vocació unitària amb les seves “accions autònomes” de caràcter idealista i allunyen les lluites de la classe treballadora i els sectors populars, convertint aquestes en una espècie de club-representació restringit a joves i puristes de l'acció directa i l'escenificació.
Ens volem reafirmar en la nostra repulsa sabent que l'aclaparadora majoria dels mobilitzats del 1er de Maig que lluiten per l'emancipació obrera ens recolzarà en aquesta denúncia política.
Comitè Executiu dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català
