El nou procediment -establert per la recent reforma de la LOREG-, per a la presentació de candidatures dels partits polítics sense representació parlamentària, s'està caracteritzant per una actuació arbitrària i absolutament discrecional per part, tant de les Juntes Electorals, com dels Jutjats del Contenciós que tenen a veure els recursos en els casos de no proclamació de candidatures presentades sota aquesta nova modalitat.
El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya està sent objecte d'una autèntica persecució política, sota l' estratagema de l'aplicació d'aquesta modalitat de presentació a les Eleccions del 20N.
El PCPE ha hagut de presentar un total de sis recursos electorals contra la no proclamació de les seves candidatures a Girona, Barcelona, la Corunya, Zaragoza, Madrid i Ciudad Real. Tan sol haver d'abordar aquests tràmits, amb terminis urgents, suposa ja la dedicació d'uns recursos humans, econòmics i materials que col·loquen al PCPE en clara situació discriminatòria davant la pretesa igualtat per a totes les opcions polítiques en el procés electoral. És una fallida del pretès dret que vas agafar a totes les organitzacions polítiques per presentar les seves propostes a la convocatòria electoral.
Els resultats dels recursos presentats cobreixen una àmplia diversitat de sentències de la més variada orientació davant situacions idèntiques. En un cas el Jutjat del Contenciós procedeix directament a proclamar la candidatura (Girona i Saragossa), mentre en un altre senzillament denega la petició de nul·litat de l'acord de la Junta Electoral Provincial sense més argumentació (Madrid), i en un tercer s'ordena a la Junta Electoral Provincial a obrir un termini d'esmena de quaranta-vuit hores admetent-se la presentació de nous avals per substituir als suposadament” defectuosos (la Corunya). I això només per citar tres exemples.
La fiscalia, en tots aquests procediments judicials ha adoptat, també, tot tipus de criteris dels més contradictoris, a favor de la demanda en uns casos, radicalment enfrontada a la demanda en uns altres.
L'actuació de les JEP no ha estat menys arbitrària, doncs en uns casos sí es va admetre la presentació d'avals en substitució dels “suposadament” defectuosos i en uns altres es va denegar aquest dret. Resulta almenys cínica la pretensió, d'algunes JEP, que el PCPE procedís a corregir els errors de determinats avals, com si les persones que van subscriure els mateixos estiguessin localitzades per realitzar tal esmena.
No s'han quedat a la saga les Oficines Provincials del Cens Electoral. El PCPE ha detectat l'anul·lació d'avals que no tenien cap tipus d'objecció en diverses ocasions. Però, a més, en molts casos no es facilita el llistat detallat dels avals anul·lats, fent constar el motiu de la seva anul·lació, creant, així, una situació de total indefensió. I es coneix que s'han produït anul·lacions perquè en l'aval no consta el municipi sinó la província on la persona està censada; sent les Oficines Provincials del Cens Electoral les encarregat del Cens són precisament els qui saben si aquesta persona, pel nombre del seu document d'identitat, està censada en aquesta circumscripció electoral o no, no obstant això la càrrega de la prova es col·loca sobre les esquenes del Partit.
S'ha argumentat que aquesta nova restrictiva reforma electoral era per constatar l'existència real del partit polític que presenta la candidatura, doncs cal dir que l'esforç absolutament desproporcionat que cal realitzar per salvar aquesta arbitrària i discrecional carrera d'obstacles –en moments en què totes les energies haurien d'estar concentrades a preparar la campanya electoral- ve a mostrar-se com una voluntat política del Parlament d'impedir la presència de determinats partits polítics en la batalla electoral. I que, en tot cas, si se superen aquestes dificultats l'organització concorri a les eleccions amb les seves capacitats minvades.
Com totes aquestes situacions no les podem valorar com a conseqüències casuals de la nova normativa, com no ens podem creure que de quatre mil signatures presentades en una circumscripció mil d'elles siguin incorrectes, com la crisi capitalista posa en seriosos destrets al bloc dominant de poder que té autèntic terror al fet que el poble opti per sortides fora del control de les castes dominants, el PCPE conclou que totes aquestes “anomalies” en la tramitació de les seves candidatures són part d'una operació política predissenyada per tractar de deixar-ho fos del combat polític, i com tal denuncia aquests fets.
El PCPE seguirà realitzant la denúncia política d'aquestes maniobres en tots els àmbits possibles i això malgrat el mur de silenci que es tracta de mantenir en relació a aquesta situació, al mateix temps que continuarà barallant en la instància judicial per arribar fins al Tribunal Constitucional exigint que es respecti el seu dret a estar amb les seves candidatures i les seves propostes polítiques en aquestes eleccions del 20N.
Finalment seria una radiografia de la forma actual que adopta la dictadura del capital en aquest país, si al PCPE se li prohibís presentar les seves principals candidatures en aquestes eleccions del 20N. Segurament no farien falta moltes explicacions per fer entendre per què raó l'eslògan triat per a aquesta campanya electoral diu: “Tot per a la classe obrera”