divendres, 27 de gener de 2012

Trenquem amb les direccions sindicals, organitzem-nos per a la lluita


El dia 25 de gener la cúpula sindical traïdora, de CCOO i UGT va tornar a signar un acord lesiu per a la classe treballadora. En aquesta ocasió un acord sobre pujades salarials que se situa en el 0,5% quan l'IPC de l'any 2010 va ser del 2,4% i amb clàusula de despenjament amb el que és possible que no s'arribi aplicar realment ni aquest 0,5%.

Des del PCPE portem temps advertint que de la crisi estructural del Capitalisme no hi ha sortida favorable a la classe obrera que no sigui la d'enviar a l'escombriaire de la història al sistema d'explotació capitalista. Així com que l'única sortida és l'organització i la lluita de les classes treballadores en la perspectiva del Socialisme. Aquesta nova volta de rosca no fa més que demostrar el nostre anàlisi.

I és que a la burgesia i als seus successius governs no els preocupen els cinc milions quatre-cents mil persones sense ocupació, no els preocupa la pèrdua constant de poder adquisitiu del poble treballador, no els preocupa que alguna persona pugui trobar-se al carrer per que el banc li hagi robat el seu habitatge, no els preocupa que una persona pugui no ser atesa en un centre sanitari, no els preocupa l'alt grau d'analfabetisme funcional ni l'engruixat fracàs escolar dels fills i filles de la classe treballadora, en definitiva no els preocupa gens ni mica la misèria a la qual a grans passes se'ns va portant per que són conscients que només així podran remuntar la seva crisi. No hem d'oblidar que la burgesia sí té consciència de classe i està perfectament organitzada.

En canvi, la classe treballadora, que durant dècades de lluites organitzades des del sindicalisme de classe hi havia assolit importants conquestes socials veu ara com les seves organitzacions es tornen estèrils per a la lluita, quan no còmplices de les reculades.

Això és degut en gran mesura a la influència de la ideologia burgesa en el si de les organitzacions obreres, que va introduir fa ja massa temps el concepte de Pacte Social i de coresponsabilitat davant la crisi. Però també a la traïció de tota una capa de dirigents que, acomodats en les estructures de les direccions sindicals actuen deslligats dels interessos de la classe a la qual diuen representar.

Només hem d'observar el poc que hem trigat, després de les eleccions, a veure com de nou les estructures confederals de CCOO i UGT han acordat un nou pas enrere en les condicions de vida i de treball, mentre segueixen tendint la mà al nou govern per entrar en un nou procés de concertació social que sota el paraigua de “per l'ocupació” tots sabem el que significarà: més atur i més salaris de misèria.

Tot aquest escenari ens porta a un atzucac, on a cada renúncia sindical li succeeix una nova exigència patronal i un nou descontentament entre els treballadors i treballadores que miren cada vegada amb més recel a totes les organitzacions sindicals. Provocant amb això una enorme dificultat d'organització i de lluita.

Però hi ha un camí per lluitar contra les mesures lesives imposades pels governs de la burgesia en connivència amb els dirigents sindicals traïdors. El PCPE crida al conjunt de delegats i delegades sindicals, a tota l'afiliació de tots els sindicats i als treballadors i treballadores en general a la insubmissió a aquests acords. Cridem a organitzar Comitès per a la Unitat Obrera (CUO), estructures assembleàries de base a nivells d'empresa i territorials sense importar l'afiliació sindical de cadascú, i que tinguin com a objectiu aixecar una mobilització sostinguda amb l'horitzó de la Vaga General.


SI ELLS SIGNEN RECULADES I PAU SOCIAL

RESPONGUEM AMB UNITAT I LLUITA DE CLASSES