29 de Març
Contra la Reforma Laboral i el Pacte Social, Vaga General!
"Treballadors, no us enganyeu, ha arribat la gran lluita. El parasitisme i el treball, l'explotació i la producció es troben en pugna. Si esteu farts de vegetar en la ignorància i de consumir-vos en la misèria…si voleu, en fi, el regne de la Justícia, sigueu intel·ligents, en peus!"
Comitè Central de la Comuna de París 3 Abril de 1871
La convocatòria per les centrals sindicals majoritàries de Vaga General pel 29 de Març, unint la seva crida a les ja convocades a Galícia i a Hego Euskal Herria, situa un primer element de força en la convocatòria del que els i les comunistes ens felicitem i volem donar-li la importància que es mereix: la consecució del major grau d'unitat sindical mai aconseguit en l'Estat espanyol. Aquest fet hauria de marcar el camí de lluita a una classe obrera unida en el combat contra l'enemic comú del bloc oligàrquic-burgès representat per la CEOE, el Govern d'Espanya i els 17 governs autònoms. Tots ells, en santa aliança contra la classe obrera i els sectors populars, i al dictat de la UE i el FMI, són els responsables de l'ofensiva global contra tots els nostres drets socials, laborals i civils.
L'Estat, com a instrument al servei exclusiu dels interessos de la classe dominant, traça amb claredat l'única estratègia que li queda per tractar de buscar una sortida favorable als interessos de l'oligarquia (BBVA, Santander, Endesa, Mercadona, Corte Inglés, Inditex, Acciona…). Són conscients que només mitjançant l'augment de l'explotació de la mà d'obra, el saqueig de tot el sector públic (privatitzacions) i la participació activa en l'espoli dels recursos naturals (guerra imperialista) pot obrir-se'ls alguna possibilitat de remuntar la crisi estructural global del capitalisme. Tasca impossible que xoca amb les contradiccions inevitables d'un sistema decadent i en descomposició, però per la qual estan disposats a utilitzar altíssimes dosis de violència i manipulacions ideològiques i mediàtiques.
L'aplicació simultània de mesures d'augment de l'explotació, de retallades i privatitzacions, estan generant situacions gravíssimes, que sota la continuïtat de la manera de producció capitalista es tornaran cròniques. És de destacar la situació de la joventut treballadora, la meitat de la qual està en atur, amb nivells de precarietat superiors als de la classe obrera adulta i a la qual la Reforma Laboral imposa noves modalitats de contractació quasi d'esclavitut. Al costat d'això la mercantilització dels serveis, en particular l'Educació amb la seva deterioració i privatització (Estratègia Universitat 2015) provocaran una generació amb gravíssimes dificultats per al seu desenvolupament social.
A Espanya estem en un escenari de lluita de classes descarnat, en el qual el nostre enemic sap molt bé el que busca i nosaltres/as encara estem despertant del somni d'un suposat capitalisme popular que, mitjançant l'accés il·limitat al crèdit i el consumisme, ens va submergir en l'avenc del desclassament i l'estupidesa moral i intel·lectual. La majoria d'organitzacions polítiques i sindicals de la classe obrera renunciant a la seva raó de ser i abraçant la institucionalitat burgesa com a pròpia, ens han portat al pantà en el qual encara estem enfonsats com a classe i del que, sens dubte, tampoc encara no som capaços de sortir per múltiples factors.
Per això és tan important que, en un moment tan important per a la lluita de classes com és la convocatòria d'una vaga general, el Partit Comunista –complint el seu paper d'avantguarda política- mitjançant l'agitació política realitzi una labor instructiva i pedagògica de masses que permeti a la majoria social afectada objectivament per la crisi (classe treballadora, joventut obrera, estudiantat popular, autònoms, petits empresaris, pagesia, dones doblement oprimides), entendre que dins del sistema capitalista no hi ha, de cap de les maneres, futur favorable per als seus interessos.
Els i les comunistes anirem a la trobada de la nostra classe en els centres de treball, als polígons industrials, en els centres d'estudi i als barris populars per explicar-li el paper que entenem ha de jugar aquesta vaga general en el procés d'acumulació de forces que vam iniciar el passat 29 de Setembre de 2010 i que, al poc temps, es va veure frustrat per la no continuïtat de la lluita i la claudicació sindical en el pacte de les pensions. La vaga general no és un fet finalista, és un pas fonamental, però al cap i a la fi només un pas més, en el camí de la superació definitiva d'aquesta societat basada en l'explotació de les persones.
L'objectiu no és només derogar aquesta Reforma, ni tampoc derrotar al Govern del PP; la nostra lluita ha d'anar més enllà i qüestionar i confrontar de forma radical totes les institucions que estan protagonitzant la major agressió que, com a treballadors i treballadores, hem sofert des del cop militar feixista del 36. I, per tant, el que ha de continuar a aquesta Vaga General és un procés d'acumulació de forces i mobilització de masses sostingut i creixent, confrontant radicalment amb la dinàmica de pacte social.
La plataforma de lluita per unir a la classe treballadora en aquesta Vaga General ha de contenir almenys aquests tres aspectes bàsics:
- Derogació completa de la Reforma Laboral. Cap tipus de pacte per tractar de suavitzar algunes de les seves mesures; lluita fins a la seva total derogació.
- Prestació incondicional i indefinida de desocupació.
- Defensa de la negociació col·lectiva: doncs mitjançant aquesta, la patronal reconeix a les i els treballadors com una classe i negocia de classe a classe el preu de la venda col·lectiva de la força de treball. El contrari, és traslladar la lluita de classes a la desigual i injusta “negociació individual” entre patró i treballador/a.
L'euro, la Unió Europea, i l'OTAN, al costat del BCE, el FMI i tot l'entramat d'institucions públiques i privades que conformen el poder global de l'oligarquia europea i mundial, reserven a les baules més febles de la cadena imperialista un paper de comparsa, irreconciliable amb conceptes com a sobirania nacional i monetària. En l'imperialisme, la burgesia de països subsidiaris com l'Estat espanyol, només pot obeir i aplicar rigorosament els mandats d'els qui realment ostenten el poder. Però igual que no hi ha sobirania en el capitalisme global, tampoc és possible un desenvolupament social de la UE. Menteixen i enganyen els qui ens parlen de sortides socials a la crisi dins del sistema i de la necessitat de desenvolupar una Europa social dins de la UE. Té raó Rajoy quan al parlament li diu a Cayo Lara que no és possible augmentar la inversió pública; efectivament, en el capitalisme això no és possible! perquè aquesta societat i la seva economia no existeix per satisfer les necessitats de la majoria i només està per reproduir els interessos de la minsa minoria (en l'Estat espanyol 1.400 persones posseeixen un riquesa equivalent al 80% del PIB) que la domina i la determina en tots els seus aspectes.
Aquesta vaga general ha de ser una fita que propiciï properes experiències de confrontació de masses amb el sistema que vagin determinant la consciència d'els qui la protagonitzin. En els piquets i en les manifestacions s'està teixint ja l'experiència vital, individual i col·lectiva, que acabarà definitivament amb el derrotisme i obrirà horitzons de confiança en la possibilitat d'un canvi social radical. La classe obrera i el poble han de saber que si lluiten poden ser derrotats, però si no lluiten la derrota és segura.
La veritat és revolucionària i per això som molt clars definint la nostra tàctica de lluita orientada a acumular forces en un procés de lluita de masses i no serem menys explicant la nostra estratègia.
Si partim del fet que no és possible ni més democràcia ni cap avanç social més en el capitalisme, només ens queda concloure que vivim en el període històric de transició entre el capitalisme i al Socialisme i, conseqüentment, dins d'aquesta lògica, no hi ha més remei que adequar la nostra estratègia a la conquesta del poder per la classe obrera. Aquesta és la batalla que ens estem jugant quan parlem de futur! Socialisme o Barbàrie és la decisió que enfrontem i de la qual hem de parlar amb absoluta normalitat a la classe obrera i al poble per no enganyar-los com fan tots els dies el PSOE i la resta de forces oportunistes, amb IU al capdavant, prometent-li al poble que es mobilitza canvis quan ells gestionin el capitalisme.
I per portar a la classe obrera al poder polític, és necessari un reagrupament organitzatiu i polític de les forces combatives de la classe obrera i els sectors populars, per a la intensificació de la lluita obrera i, en claus de contraofensiva, avançar cap a la crisi revolucionària. És el que hem convingut a cridar Front Obrer i Popular pel Socialisme; unitat estratègica entorn de la classe obrera combatent organitzada en els Comitès per a la Unitat Obrera (CUO), dels sectors més avançats i organitzats de tots els sectors populars condemnats a la misèria i a l'explotació pel capitalisme.
Com ens ensenya la classe obrera grega, amb el PAME (front classista combatent) i el seu Partit Comunista, en la lluita està el camí i si lluitem és per vèncer
DAVANT EL NOSTRE ENEMIC DE CLASSE NI PACTE NI RENDICIÓ
PEL SOCIALISME I EL COMUNISME
TOT PER A LA CLASSE OBRERA
