El
propassat 19 de Juny es va realitzar una taula rodona a la seu del
PCPC de Lleida amb el títol de “Les revoltes populars a
Brasil“. La introducció va ser a càrrec de Sisco García,
responsable de l'àrea antiimperialista del PCPC que va justificar
l´organització de l´acte en base a la necessitat de conèixer l'origen de les actuals revoltes a Brasil i analitzar si hi ha
algun tipus de similitud amb el que es va conèixer com “el
moviment dels indignats“ al nostre país.
- Per la seva part, Rhaysa Oliveira, membre de la Uniao da la Juventude Comunista (UJC-Brasil) I Partido Comunista Brasileño (PCB) va situar posteriorment alguns elements generals i històrics. Brasil, amb una superfície de 8´5 milions de Km2, és el 5è país més gran del món en área total (equivalent al 47 % del territori sudamericà). Compta amb 192 milions d´habitants i és la major economia d'Amèrica Llatina i de l'hemisferi sud, la 6ª major del món. Brasil fou descobert pels portuguesos l'any 1500. La colonització va suposar l'esclavatge de milions d'indígenes i dels esclaus negres provinents de l'Àfrica que van permetre als latifundistes grans beneficis, obtinguts per les exportacions de fusta (principalment de “panbrasil”, és una fusta noble), canya de sucre, cafè. Inicialment la distribució de terres a Brasil està en l'origen del “sistema sesmarial“, creat per a combatre la crisi agrícola i econòmica a Portugal. Actualment el 0'1 % de la població té el 46 % de les terres. Al 1882 Brasil obté la seva independència i després d'importants lluites per part dels esclaus s'arriba a l'abolició de l'esclavitud oficialment, encara que existeixen actualment situacions de semiesclavatge en les àrees controlades pels latifundistes. Entre el 1930-1945 amb l'inici de la política de Vargas (representava els propietaris centrats a produir per al mercat intern, que estaven associats amb l'emergent burgesia industrial, fou responsable d'acabar amb el monopoli del poder exercit pel latifundi agroexportador, i va promoure la conciliació entre la vella ordre i la nova ordre industrial. En tant que no es va realitzar la reforma agrària, Es va deixar intactes les terres dels latifundistes, que avui en dia fa que el país pagui un enorme tribut en termes de desigualtat social, violència misèria en el camp i en les grans ciutats.
- Dècada de 50 e 60: Brasil deixa de ser nació agrària per a ser nació industrial i es va transformar en un país marcadamentt urbà. ANYS 60-64: Augment de les lluites proletàries a Brasil. ANYS 64- 85: etapa de dictadura militar on hi ha una gran repressió als moviments socials, estudiantils, sindicals i partits polítics que lluitaven per un canvi social i que es van veure obligats a passar a la clandestinitat i on una bona part dels dirigents més compromesos amb la classe obrera i popular van ser assassinats, en aquell periode és va qualificar a Brasil com el país amb la distribució de renda més desigual del planeta. Posteriorment es van succeir alguns governs escollits a les urnes però que seguien obeint les directrius polítiques del FMI llur resultat fou el desordre de l'economia i la seva reestructuració centrada exclusivamente per al pagament dels serveis del deute extern. Al 2002, el líder sindical Luiz Inacio Lula da Silva, surt escollit president del país gràcies al suport de l´esquerra, dels moviments socials (destacant el paper del MST), dels intel·lectuals que estaven al carrer. Inclús el Partido Comunista Brasileiro (PCB) va donar suport al primer govern del PT perquè aquest tenia en el seu programa polític importants punts (reforma agrària, programes de salut, educació...) que beneficiaven als sectors més desfavorits de la població. Posteriorment el suport del PCB al PT es va acabar al constatar-se que el govern de Lula es caracteritzava per beneficiar a l'oligarquia i en fer una política populista i clientelar al donar "almoines" enlloc d´unes polítiques que ataquessin d'arrel les injustícies socials. L'any 2010 Dilma Rousev, succeix a Lula i suposa una continuïtat en la política neoliberal i en perpetuar el caràcter burgès de les estructures de l'estat. S'han seguit fent grans projectes per contentar als sectors influents de la societat i al mateix temps es retallaven les partides pressupostàries en l'educació i salut pública. L'any 2012 es va produir una vaga en el sector educatiu que va durar 3 mesos per confrontar-se a aquestes retallades. Al principi el govern de Dilma no es va sentar a negociar, va preferir que hi hagués un desgast en les lluites dels manifestants i posteriorment aprovà punts en els quals no es contemplaven les demandes sol·licitades. A les mobilitzacions que s´han donat les darreres setmanes, aprofitant els espectacles futbolístics de la "copa de confederacions" en contra de l'augment del preu del transport públic (Moviment del "Paso libre" que demanen la gratuïtat del transport) si han sumat per tot el país altres reivindicacions que exigeixen una salut i una educació de caràcter públic i gratuït. Igualment contra l'explotació infantil, la prostitució, la misèria i per l´augment dels salaris. El salari mig estaria prop dels 678 reals (uns 237,57 Eu). El preu del bitllet normal de bus suposa 1'10 Eu aproximat. Les manifestacions són de caire pacífic i amb un civisme generalitzat encara que pugui haver elements marginals i reaccionaris que amb la seva violència, fan el joc als interessos de la burgesia que aprofita els fet per criminalitzar la revolta. La repressió policial s'ha pogut veure també en aquests dies. En qualsevol cas, en aquestes protestes es va visualitzar un malestar i una indignació social contra la classe política actual. Molts dels manifestants estan en contra de qualsevol bandera de partits. A Barcelona el 18/06 uns 500 ciutadans brasilenys es van concentrar al centre de la ciutat i van fer fora als joves comunistes dels JCPC/CJC segons informacions que li havien arribat a la camarada Rhaysa. Finalment Rhaysa Oliveira manifesta que tant el PCB i la UJC estan treballant per augmentar la cultura política de la població i per a que entengui que no millorarant venen el seu vot a canvi "d'una bossa de menjar". Cal trencar amb el capitalisme i apostar per la lluita que ens porti al socialisme. A la página del PCB es pot veure les consignes principals que es situen en aquestes lluites:
- El feixisme no passarà
- No a la criminalització dels Moviments Socials.
- Desmilitarització de la policia
- Per l'estatització del transport públic, la salut, l'educació i sota control dels treballadors.
- "El petroli és nostre"
- Per un Front de l'Esquerra Anticapitalista.
- Per un Govern Popular.
Posteriorment va haver un debat dels presents on es van
analitzar les semblances i diferències entre les revoltes populars a
Brasil i del Moviment dels Indignats (15 M) a Espanya i Catalunya. Es
parteix de la base de que són dues societats bastant diferents, així
com de la dificultat de no tenir informacions encara prou analitzades
sobre el moviment de protesta popular al Brasil. En el que si es
coincidia és en la intencionalitat dels diversos governs de
controlar i domesticar aquests tipus de moviments. Especialment al
nostre país, la majoria de les consignes d'aquest moviment, així
com el seu ideari, no demanaven la destrucció del sistema
capitalista, sinó que aquest es reformés doncs la "població no
es sentia representada". Cal afegir també que el subjecte polític
per a fer aquests canvis no era la classe obrera de les fàbriques
sinó "els ciutadans de totes les clases que es congregaven a les
places de les ciutats i pobles". Tanmateix en aquesta taula
rodona es reconeixia que el Moviment del 15 M i de les marees de
colors a Lleida i Catalunya havien perdut molta força. Un cop es va
passar de la primera etapa d'ocupar i discutir a les places, es va
passar a una segona etapa de descentralització als barris per tal de
fer un treball més de proximitat amb el veïnat. On existia una
tradició de lluita abans del 15 M i es comptava amb un bon gruix
d'activistes s'ha pogut mantenir o desenvolupar el moviment. Al
barri de Cap Pont existeix aquest experiència centrada en els
problemes socials (salut, educació...). La Plataforma d´afectats per
la Hipoteca (PAH), hereva d'aquell moviment s'ha centrat en el tema
de la lluita contra els desnonaments. Un debat que ha generat certa
polèmica és la demanda de la "dació en pagament" que no suposa
el garantir el dret a la vivenda digna per a tothom, encara que per
alguns afectats suposi alliberar-se d'una càrrega hipotecària molt
gran. Al barri de Sant Martí de Barcelona la lluita del moviment
("Moviment del Poble") té un clar caràcter de classe i amb un
programa reivindicatiu clarament anticapitalista.
Finalment dies després d'aquesta xerrada el Govern de
Brasil pretenia desactivar les protestes assumint part de les
reivindicacions dels manifestants i convocant a una reforma
constituent que portés finament a la redacció d'una nova
constitució.
PCPC-Ponent
