dijous, 26 de setembre del 2013

Crònica del darrer acte sobre Síria





El Partit Comunista del Poble de Catalunya i la joventut d’aquest, els Joves Comunistes del Poble Català (PCPC-JCPC) van convocar i participar a la Xerrada-Debat contra la Guerra Imperialista a Síria juntament amb d’altres organitzacions, persones i col·lectius antiimperialistes, inclosa la Comunitat Siria a Catalunya.

L’acte es va celebrar al local de l’Assemblea Veïnal de la Verneda Sant Martí (Barcelona) -recentment recuperat pel barri- i comptà amb un assistència d’unes 140 persones. Felicitem a l’Assemblea per la seva dedicació, organització i atenció a la causa antiimperialista i/o siriana.

Seguint la línia marcada per diversos col·lectius i organitzacions en la passada convocatòria contra la guerra imperialista a les portes del Consulat d’EEUU el passat dia 9 de setembre. Allà varem acordar tornar a convocar un acte explicatiu de la realitat de Síria i de l’amenaça d’intervenció imperialista per part de la Unió Europea i EEUU, aquest acte es desenvolupà amb la presència de diferents entitats cercant la creació d’un ens, una entitat, que torni a recuperar l’esperit antiimperialista, que aposti i lluiti per la pau, la solidaritat internacionalista i de classe, unitari, i que cerqui la unitat de classe contra la barbàrie imperialista.

El protagonisme de l’acte radicà en l’exposició del company Leonardo, Agregat al Consulat de Veneçuela a Barcelona i sobretot per part del Doctor Sarkis, metge i membre de la Comunitat Síria a Catalunya, lluitador contra les retallades i privatitzacions a Catalunya. Abans, el camarada Ferran Nieto va exposar la posició dels comunistes sobre la qüestió.

Efectivament, desprès d’unes breus introduccions, on es marcaren les pautes del debat i el per què de la imperiosa necessitat d’organitzar arreu del planeta la lluita antiimperialista, els assistents pogueren descobrir la realitat del país àrab i Veneçuela sobre la qüestió.

Reiteradament, els ponents van ser interromputs amb aplaudiments i consignes que als més veterans feien recordar la època de la campanya anti-OTAN, quan l’esquerra, en gran part avui dispersa, confosa o fins i tot en mans dels interessos imperialistes que equiparen agressor amb agredit, víctima amb botxí, carnisser amb vedell, es mobilitzava per Nicaragua, El Salvador, el Congo, Cuba i/o contra la OTAN i la UE.

Avui, de manera llastimosa, Plataformes pretesament anti guerra es mouen en direccions que només defensen la guerra i la mort. Res han aprés de la història aquests revolucionaris i/o gent progressista, o molt ràpid s’han venut gran part d’ells i s’han passat a l’altre bàndol, el dels tirans, els botxins, els enemics del poble i de la classe obrera internacional.

Només criden al cel contra la “tirania d’ Assad”, però poc s’escandalitzen de la realitat de la “resistència síria”. Que dels 9 grups armats contra el legítim govern sirià, 9 siguin salafistes (sunnites radicals) subvencionats en diners i homes per les teocràcies islamistes del Golf Pèrsic, i armats i entrenats per la CIA i el Mossad, als defensors de la llibertat de l’esquerra anticapitalista i de la progresia vària, no els importa.

Ells veuen revolucions on només hi ha la més bruta mà dels imperis ianquis, sionistes i europeus. Ells veuen rebel·lions que van ser sufocades a sang i foc per Assad i la seva tirania, bombardejant, gasejant, cremant vius com Hitler el seu propi poble. Fent cas així, i sent còmplice d’escampar-la, la propaganda desinformadora de la CNN, Media Pro, Canal Plus, A3, TVE, TV3 i el seu mentider patològic i crònic, el corresponsal a Orient Mitjà Joan Roura, convidat fins i tot a alguna xerrada per part d’algun grup vinculat a aquesta plataforma, com a ponent de luxe.

No han vist les proves de TeleSur, al Manar, Pravda, Tass-Tass i Red Voltaire, on es demostra amb tot luxe de detalls la mentida i falsejament de totes i cadascuna de les “proves” presentades pels revolucionaris de l’Islam. Proves que a més, demostren en molts casos, que en connivència amb EEUU i Israel, els terroristes han arribat a gasejar i torturar com a l’Edat Mitjana als ciutadans siris, practicant, fins i tot, l’antropofàgia.

Ells veuen aixecaments de masses en una manifestació contra les retallades i privatitzacions del govern siri que va acabar rebentada pels islamistes radicals per tal de tenir l’excusa per començar una campanya terrorista orquestrada i preparada des del 2001, amb l’objectiu de derrocar un govern del tot legítim, ensinistrats i finançats per Qatar, Aràbia Saudita, Kuwait, Turquia, EEUU i Israel.

Ells en cap moment no han vist el gasoducte. Ni els oleoductes que han d’unir i abastir la regió caucàsica, Turquia i el Golf. Tampoc han vist la importància geoestratègica de Síria a la ruta cap a Orient, ni l’encerclament d’Iran ni, molt menys, han parlat en cap moment de les dues eleccions guanyades en 2 anys per la coalició d’esquerres amb un 65% dels vots (des dels socialdemòcrates passant per nasserites, Baaz i comunistes), ni han vist la reforma constitucional, ni la retirada del paquet de privatitzacions.

Tampoc en parlen de la integració de la immensa majoria dels grups opositors (excepte dels islamistes radicals) en un govern de concentració nacional contra l’imperialisme, entenent aquesta oposició, encertadament, que no està en joc la participació democràtica o les discrepàncies casolanes, sinó la sobirania nacional i la independència del país.

Ni molt menys volen reconèixer les nombroses amnisties del govern als penedits terroristes.

Hem de dir prou a les ambigüitats!

Hem d’acabar amb la cultura de la reforma, del consens, del retall!

Només hi ha un camí per la pau, la justícia, la sobirania, la independència i la llibertat dels treballadors i les treballadores i les classes populars: l’internacionalisme proletari.

Per això, com així ho varem entendre els participants, veiem amb desolació l'absència d'un ens que sigui referent i organitzi a tots aquells i aquelles que ens reivindiquem antiimperialistes. Una organització que tingui com a propòsit primer la lluita més aferrissada contra l'imperialisme i les seves guerres de rapinya.