dissabte, 28 de setembre del 2013

No a la privatització dels drets sexuals i reproductius



Avui, segueix sent necessari denunciar que una de les principals causes de morts maternes al món són els avortaments insegurs. El dret a l’avortament, en la majoria de països, també en el nostre, tant amb la llei de supòsits com amb la de terminis, en comptes de considerar-se un dret constitutiu dels drets humans, central entre els drets sexuals i reproductius, és un mecanisme al servei de les classes dominants per al control de la reproducció a través del cos de les dones.

A l’estat espanyol, la legislació en matèria d’avortament encara no ha sortit del Codi Penal. Ara, les interferències religioses i les pressions de les organitzacions catòliques fan que el govern de torn de l’oligarquia, pretengui reduir els supòsits que permetien l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquest canvi legislatiu amb la reducció del ja limitat dret a l’avortament, juntament amb l’aprofundiment de les privatitzacions dels serveis sanitaris públics, eliminarà de facto la possibilitat d’accedir a les IVE per a les dones treballadores i de les capes populars, col·locant-nos en la senda
 d’avortaments insegurs i perillosos o a la maternitat obligatòria.

Prohibir l’avortament és part de les pràctiques que tracten de controlar la sexualitat de les persones, en considerar que l’exercici d’aquesta sexualitat és únicament per a la reproducció. Sota l’orientació de la moral religiosa, el binomi sexualitat i reproducció, es converteix en factor clau al servei de les necessitats del capital, tant per controlar la reproducció de la mà d’obra segons les seves necessitats, com per a la submissió i disciplinament de la classe obrera a través del cos de les dones. Ens converteixen així a les dones, especialment a les treballadores, en mercaderies. Valorables per la nostra capacitat reproductiva, no podem no voler ni podem triar. Per a les qui no siguin suficientment dissuasòries les mesures punitives, per a les dones que no compten amb recursos econòmics suficients, és una condemna a mort o a greus seqüeles a través d’avortaments il·legals. 

Les principals afectades per aquesta forma de violència estructural, una vegada més, serem les dones treballadores, camperoles, immigrants i les més pobres en general. L’avortament és un dret i no un delicte. Per una llei de salut sexual i reproductiva que consideri la llibertat de les persones a decidir sobre el seu cos i les seves maternitats, que garanteixi l’accés segur i gratuït a la IVE en els serveis  públics de salut.

Pel dret a decidir

Parir és un dret, no una imposició

Per un avortament lliure, segur i gratuït

No som aparells reproductius al servei del capital