UNA ALTRA VEGADA ENS VOLEN ENGANYAR
COMITÈ EXECUTIU
Barcelona, 16 d'octubre de 2007
Dilluns passat dia 8 d'octubre, la Generalitat de Catalunya, la patronal de les empreses constructores, els sindicats majoritaris, i fins a un total de 30 entitats, van signar el Pacte Nacional de l'Habitatge, acord que ha de servir de base per a la Llei que s'està tramitant al Parlament de Catalunya.
Aquesta proposta que té la intenció de “solucionar” un problema tan greu com és l'accés de la ciutadania, i especialment dels joves a l'habitatge, ve acompanyada d'una sèrie de mesures i compromisos a curt termini.
Sense entrar a valorar l'oportunitat política del pacte, pràcticament ja estan en
precampanya per a les eleccions generals, des del punt de vista dels comunistes del PCPC, les mesures proposades no solucionen el problema, en tot cas, amaga alguns secrets inconfessables:
1r. Tots els signants tenen interessos particulars, directa o indirectament, vinculats a la construcció d'habitatge, en un moment d'una certa crisi del mercat immobiliari: els promotors per raons evidents, els sindicats i altres entitats perquè s'han convertit també en constructors mitjançant les seves cooperatives, etc.
2n. El pacte no pot solucionar el problema de l'habitatge, ja que el seu objecte és un altre, mitjançant el mecanisme de subvencionar al comprador, a causa de l'augment dels interessos i a la dificultat d'accés als préstecs hipotecaris, ha creat la impossibilitat de mantenir el creixement experimentat per aquest sector en els últims anys; d'aquí que l'objectiu vertader del pacte, sigui garantir el preu actual de l'habitatge, evitant una caiguda de preus i d'aquesta manera garantir la quota de benefici empresarial, donant-los algunes molles de sòl a les cooperatives perquè construeixin.
3r. La resta de mesures que acompanyen al pacte són simples floritures, la majoria d'aquestes ja estan sent aplicades, resultant evident el seu fracàs, ja que el problema continua existint: els pisos de lloguer per a joves durant 5 anys, s'ha demostrat ineficaç; les mesures de rehabilitació, només suposen un pegat, perquè en la majoria dels barris més degradats el problema és un altre, és estructural, s'anomena aluminosi; la proposta de posar ascensors no té objectivitat, ja que si veien als barris amb finques de menys de 125 m2 i dos pisos per planta, és materialment impossible posar l'ascensor; etc., etc.
4t. L'accés a l'habitatge dels col•lectius menys afavorits, no només és qüestió del preu de l'habitatge o dels lloguers, ja de per si important; sinó que hi ha altres factors que indirectament dificulten l'accés, com per exemple, els ingressos per poder pagar-la: amb salaris per sota dels mil euros mensuals, amb contractes de setmanes o de dies, amb un encariment constant dels productes de primera necessitat, etc.; es fa difícil accedir a l'habitatge independentment del preu.
5è. Els poders públics d'aquest país, des de la dreta fins a l'anomenada esquerra institucional, demostren la seva natura de classe al servei dels interessos capitalistes, ja que mitjançant els impostos que paguem els treballadors, volen subvencionar els guanys dels sectors especulatius privats de l'economia, mentre que d'altra banda, ens llancen globus sonda sobre la necessitat de copagament alguns serveis com la sanitat.
Els comunistes creiem que el problema de l'habitatge té solució, però per a això, l'esquerra plural (tripartit) ha de deixar de socórrer als interessos econòmics de les empreses privades, cada vegada que entren en crisi a causa de la seva insaciable avarícia de guanyar cada vegada més diners.
Més li valdria a la Generalitat de Catalunya emprar tots els milions d'euros que es gasta en subvencionar, directa o indirectament a les empreses privades, a promoure ella mateixa la construcció d'habitatges de primera residència a preu taxat, garantint d'aquesta manera l'accés de tota la població a la mateixa.
COMITÈ EXECUTIU
Barcelona, 16 d'octubre de 2007
Dilluns passat dia 8 d'octubre, la Generalitat de Catalunya, la patronal de les empreses constructores, els sindicats majoritaris, i fins a un total de 30 entitats, van signar el Pacte Nacional de l'Habitatge, acord que ha de servir de base per a la Llei que s'està tramitant al Parlament de Catalunya.
Aquesta proposta que té la intenció de “solucionar” un problema tan greu com és l'accés de la ciutadania, i especialment dels joves a l'habitatge, ve acompanyada d'una sèrie de mesures i compromisos a curt termini.
Sense entrar a valorar l'oportunitat política del pacte, pràcticament ja estan en
precampanya per a les eleccions generals, des del punt de vista dels comunistes del PCPC, les mesures proposades no solucionen el problema, en tot cas, amaga alguns secrets inconfessables:
1r. Tots els signants tenen interessos particulars, directa o indirectament, vinculats a la construcció d'habitatge, en un moment d'una certa crisi del mercat immobiliari: els promotors per raons evidents, els sindicats i altres entitats perquè s'han convertit també en constructors mitjançant les seves cooperatives, etc.
2n. El pacte no pot solucionar el problema de l'habitatge, ja que el seu objecte és un altre, mitjançant el mecanisme de subvencionar al comprador, a causa de l'augment dels interessos i a la dificultat d'accés als préstecs hipotecaris, ha creat la impossibilitat de mantenir el creixement experimentat per aquest sector en els últims anys; d'aquí que l'objectiu vertader del pacte, sigui garantir el preu actual de l'habitatge, evitant una caiguda de preus i d'aquesta manera garantir la quota de benefici empresarial, donant-los algunes molles de sòl a les cooperatives perquè construeixin.
3r. La resta de mesures que acompanyen al pacte són simples floritures, la majoria d'aquestes ja estan sent aplicades, resultant evident el seu fracàs, ja que el problema continua existint: els pisos de lloguer per a joves durant 5 anys, s'ha demostrat ineficaç; les mesures de rehabilitació, només suposen un pegat, perquè en la majoria dels barris més degradats el problema és un altre, és estructural, s'anomena aluminosi; la proposta de posar ascensors no té objectivitat, ja que si veien als barris amb finques de menys de 125 m2 i dos pisos per planta, és materialment impossible posar l'ascensor; etc., etc.
4t. L'accés a l'habitatge dels col•lectius menys afavorits, no només és qüestió del preu de l'habitatge o dels lloguers, ja de per si important; sinó que hi ha altres factors que indirectament dificulten l'accés, com per exemple, els ingressos per poder pagar-la: amb salaris per sota dels mil euros mensuals, amb contractes de setmanes o de dies, amb un encariment constant dels productes de primera necessitat, etc.; es fa difícil accedir a l'habitatge independentment del preu.
5è. Els poders públics d'aquest país, des de la dreta fins a l'anomenada esquerra institucional, demostren la seva natura de classe al servei dels interessos capitalistes, ja que mitjançant els impostos que paguem els treballadors, volen subvencionar els guanys dels sectors especulatius privats de l'economia, mentre que d'altra banda, ens llancen globus sonda sobre la necessitat de copagament alguns serveis com la sanitat.
Els comunistes creiem que el problema de l'habitatge té solució, però per a això, l'esquerra plural (tripartit) ha de deixar de socórrer als interessos econòmics de les empreses privades, cada vegada que entren en crisi a causa de la seva insaciable avarícia de guanyar cada vegada més diners.
Més li valdria a la Generalitat de Catalunya emprar tots els milions d'euros que es gasta en subvencionar, directa o indirectament a les empreses privades, a promoure ella mateixa la construcció d'habitatges de primera residència a preu taxat, garantint d'aquesta manera l'accés de tota la població a la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada