Els Pressupostos Generals per 2013 són els pressupostos de la fam
El Comitè Executiu del PCPE ha analitzat el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per 2013, que marca la línia estratègica d'ofensiva econòmica en la guerra declarada pel bloc oligàrquic – burgès contra la classe obrera.
Al llarg de 2013, un de cada quatre euros de la despesa pressupostada anirà dirigit a pagar a l'oligarquia financera els 38.590 milions d'euros d'interessos, generats per un deute que aconseguirà el proper any el 90,5 % del Producte Interior Brut. Aquesta és la clara expressió del grau de fallida del sistema capitalista, també a l'Estat espanyol. La línia política marcada per la UE, de priorització absoluta del pagament del deute, per sobre de la solució a les necessitats de la majoria social, és el que es tradueix a nivell pressupostari en una retallada de les prestacions de desocupació (-6,3%), en una retallada de l'ocupació pública (-2,2%), en la congelació de les pensions i del salari mínim interprofessional, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu davant l'increment de la inflació, en una dràstica retallada en sanitat (-22,6%), educació (-31%), cultura (-19,6%) i en els serveis socials bàsics prestats pels Ajuntaments (-40%).
Les dades més recents del FMI vénen a ratificar aquesta situació de fallida, amb una recessió estimada per 2013 del -1,5%, i l'horitzó de 2018 perquè Espanya -hipotèticament- recuperi el PIB de l'any 2007. Continuarà la destrucció d'ocupació, amb reducció dels fons per al subsidi de desocupació, apropant-se la xifra d'aturats als sis milions. Continuarà l'abaratiment del preu de la força de treball, es generalitzaran els salaris de misèria.
La guerra contra la classe obrera s'endureix. Els obrers i obreres, treballadors i treballadores del camp, petits camperols, treballadors autònoms, dones treballadores i la joventut d'extracció popular, no podem seguir consentint aquest ordre de coses. En el capitalisme no hi ha cap futur per a la classe obrera.
Per la cancel·lació unilateral del deute
Els beneficis capitalistes es paguen amb el sofriment extrem de la nostra classe obrera i el nostre poble treballador. No han estat els obrers i els altres sectors populars els qui han generat el deute del capitalisme espanyol. Per tant, hem de negar-nos a realitzar qualsevol sacrifici dirigit a pagar aquest deute, absolutament impossible de pagar d'altra banda. El PCPE exigeix la cancel·lació unilateral del deute. Cridem a les majories treballadores a no acceptar cap retallada o reforma restrictiva tendent al pagament del deute o dels seus interessos a les sangoneres parasitaries que integren l'oligarquia financera.
Avui, sectors creixents del nostre poble comprenen i fan seva nostra lluita per trencar amb la Unió Europea, amb l'OTAN, amb l'euro i amb un sistema econòmic en el qual no hi ha sortida per a la classe obrera.
La burgesia avança cap a un estat autoritari
El temor de la burgesia a perdre la seva posició hegemònica en la societat, com a conseqüència de la deterioració de les condicions de vida de la classe obrera i d'amplis sectors populars en l'escenari de la crisi estructural del sistema capitalista, li porta a desenvolupar una elaborada estratègia per evolucionar cap a una forma autoritària de l'exercici del poder polític. Creient que amb aquesta deriva aconseguirà conjurar el procés de presa de consciència revolucionària de la classe obrera i el seu derrocament com a classe en el poder.
Amb aquest objectiu s'instrumentalitzen certs estats d'ànim social, de descontentament amb els elements formals de la democràcia burgesa, per legitimar aquesta deriva autoritària i d'exercici violent del poder.
Després d'episodis de mobilització social estranyament encoratjats, la repressió de la qual és àmpliament difosa pels mitjans d'agitació i propaganda del sistema, es procedeix a la publicació d'una sèrie de reformes del Codi Penal, que tenen com a objectiu central reprimir la lluita de la classe obrera pels seus drets i pel poder obrer. Es tanca així el cercle perfecte traçat des de les clavegueres de l'estat.
El present intent, en les eleccions catalanes, de tractar d'impedir la concurrència de les organitzacions revolucionàries -utilitzant paranys legalistes, amb l'empara de la Junta Electoral Central - és una expressió més d'aquesta deriva.
El capitalisme no pot mantenir ja, si més no, la seva vella democràcia formal. La classe obrera ha de ser conscient d'aquests nous temps històrics i adaptar les seves formes de lluita a l'actual forma concreta de la dictadura del capital.
La classe obrera ha de contraatacar sense demora
En els últims mesos les lluites socials s'han generalitzat. Però diferents forces sindicals i polítiques, subsidiàries avui del capitalisme, s'esforcen per evitar que la lluita vagi a l'arrel del problema, a confrontar amb l'explotació de l'home per l'home assentada en la propietat privada capitalista dels mitjans de producció, tornant-se en lluita pel poder obrer i popular. Per a això articulen un programa de menor resistència centrat a corregir suposats “excessos” del capitalisme, la crítica es col·loca en exclusiva en la gestió del sistema i no en el sistema mateix. Proposen mesures tendents a implantar un “capitalisme de rostre humà” en el qual es posi fre a la corrupció i al malbaratament i s'inverteixi en el que denominen economia productiva, defensant l'anomenat “Estat del Benestar” sota la tàctica oportunista del pacte social i la conciliació de classes.
La sortida a la crisi estructural, sigui mitjançant una gestió capitalista -violenta i autoritària- basada en retallades i restriccions, com els aplicats pels governs del PSOE i el PP, o mitjançant una gestió capitalista expansiva, defensada ara per sectors del PSOE i per IU i altres forces petit burgeses, condueixen en el fons a tractar de reiniciar la reproducció ampliada del capital a costa de la classe obrera i del poble, augmentant la seva opressió i la seva explotació. A aquesta lògica responen les convocatòries exigint un referèndum ciutadà, que tracten, en el fons, de pressionar per a un canvi en la gestió de la crisi capitalista dins dels marges del sistema.
És hora de dir prou. Després de més de cinc anys de desenvolupament de la crisi estructural capitalista, s'ha pogut comprovar que aquest enfocament no té cap sortida per al moviment obrer i està condemnat a la derrota. Enfront de la lògica de la conciliació de classes i el pacte social, la lluita ha d'organitzar-se en termes de confrontació i de ruptura amb el capitalisme.
Exigir la convocatòria d'una vaga general és el primer pas
Després de les contundents mobilitzacions obreres realitzades abans de l'estiu, especialment l'heroica lluita de la mineria, les cúpules sindicals han reorientant la mobilització obrera a termes assimilables, admissibles per als capitalistes. No hem de consentir-ho. Mai en les últimes dues dècades va haver-hi tantes raons per convocar una vaga general, que ha de superar en organització i combativitat a les anteriors. En cada centre de treball, a casa sector, en cada mobilització, l'exigència de convocatòria de vaga ha de convertir-se en un clam que obligui a les burocràcies sindicals a formalitzar, JA, la convocatòria.
Els sectors més conscients de la classe obrera han de començar a preparar la vaga. Han de convocar assemblees, aprovar resolucions, discutir el programa de lluita, organitzar Comitès per a la Unitat Obrera, superadores del fraccionament sindical, amb l'objectiu de de impulsar i dirigir la lluita. Això és una part fonamental de l'estratègia de conformació del Front Obrer i Popular pel Socialisme, que serà l'expressió política de les aliances de la classe obrera cap a la societat socialista-comunista.
Defensar la pau i lluitar contra la guerra imperialista
Capitalisme és guerra. La sortida a la crisi capitalista, de no impedir-ho la classe obrera, pansa per la intensificació brutal de l'explotació de la força de treball i per la guerra imperialista. En els últims anys hem presenciat els atacs a Iugoslàvia, l'Iraq, Afganistan i, més recentment, contra Líbia. Els monopolis de les diferents potències busquen estendre el seu domini, accedir a nous mercats i matèries primeres abans que els seus competidors. Avui, l'OTAN està intervenint agressivament a Síria per desestabilitzar al govern i provocar la intervenció militar de potències estrangeres, al mateix temps que prepara una agressió a gran escala contra Iran.
La classe obrera és la més interessada a preservar la pau mundial. El PCPE crida a tots els treballadors i treballadores a mobilitzar-se contra la guerra imperialista, a denunciar els plans agressius de l'oligarquia i a manifestar la seva solidaritat activa amb els treballadors i treballadores dels països agredits.
La lluita contra la guerra ha de basar-se en un programa concret, que passa per exigir la tornada dels soldats espanyols de totes les missions d'ocupació imperialista en les quals estan participant, per exigir el tancament de les bases militars nord-americanes en territori espanyol, per la desvinculació de l'anomenat “escut antimíssils” que es té previst instal·lar a la Base de Rota, i per una lluita decidida per la sortida de l'aliança criminal i imperialista que és l'OTAN, i per la seva dissolució.
Enfortir el Partit Comunista, conquistar el poder obrer i popular.
Al nostre país estan donades les condicions objectives per eradicar, d'una vegada per sempre, el sofriment d'els qui es veuen en l'obligació de vendre la seva força de treball en condicions d'explotació. Avui existeixen els mitjans de producció i el desenvolupament científic–tècnic necessaris que permetrien satisfer les necessitats de la majoria social. No obstant això, el sofriment del poble creix perquè aquests mitjans estan en mans privades i es produeix exclusivament per omplir les butxaques dels capitalistes i no per satisfer les necessitats populars.
És necessari arrabassar el poder als capitalistes, la lluita ha d'apuntar a la conquesta del poder obrer i a la construcció del socialisme i el comunisme. Solament la nacionalització dels mitjans de producció estratègics i la planificació econòmica, a través d'un estat organitzat com a República Socialista garantirà el nostre futur i el de les properes generacions, solucionant d'una vegada per sempre la qüestió nacional a Espanya mitjançant el reconeixement del dret a l'autodeterminació, i contribuint a preservar la pau mundial.
El Comitè Executiu del PCPE crida a la classe obrera a lluitar pel següent programa:
- Nacionalització de la banca i dels sectors econòmics estratègics.
- Tota la sanitat i l'ensenyament públic.
- Derogació de les reformes laborals i de seguretat social.
- A baix les retallades.
- Cancel·lació unilateral del deute.
- Sortida de l'euro i ruptura amb la Unió Europea.
- Sortida i dissolució de l'OTAN.
- Pel poder obrer i popular, el socialisme i el comunisme.
Cridem a participar activament en les totes mobilitzacions obreres com a estratègia d'acumulació de forces cap a la vaga general. Cridem a reforçar el Front Obrer i Popular pel Socialisme (FOPS) per derrotar al sistema capitalista i avançar cap al poder obrer i el socialisme-comunisme.
Lluitant per la sortida de la UE, l'euro, i l'OTAN!
Tot per a la classe obrera!
Res es mou sense el nostre treball!
13 d'octubre de 2012
Comitè Executiu del PCPE
