El passat dissabte 26 de gener a les 11:00 del matí va tenir lloc a la plaça de Sants
de Barcelona un míting del PCPC.
A l'acte, a més dels joves, militants i simpatitzants del PCPC, van acudir a
interessar-se els veïns del barri que havien estat convidats a través de les 1500
octavetes, repartides durant els dies previs pel barri, en què es feia una crida a l'organització i la lluita dels treballadors i treballadores davant la crisi capitalista.
Uns altres van acudir perquè havien vist alguna de les convocatòries que es van
realitzar per internet —a Twitter, Facebook, el blog i la web del PCPC— amb el
contundent lema "Capitalisme: un càncer a extirpar. Més que una opció, una
necessitat ". I, finalment, també van assistir-hi aquells que casualment passaven
per allà i, en sentir els ponents parlar a peu de carrer, megàfon en mà, van decidir
quedar-se de forma espontània.
Durant el desenvolupament del míting es va poder escoltar el discurs d'un
representant de la JCPC, les ponències de dos representants de la cèl · lula
Salvador Guinot i, finalment, la intervenció del Secretari General del PCPC. En ells,
es va explicar l'espoli que els partits al servei del gran capital estan sotmetent a la
classe obrera a través de la reducció salarial, la congelació de la revalorització de
les pensions, l'encariment dels serveis bàsics i el mercadeig amb la salut i
l'educació dels treballadors i els seus fills. Es va assenyalar als veïns del barri la
concreció física d'aquest saqueig en el seu entorn més immediat: un creixent
nombre de persones que dormen en els bancs i caixers del carrer Creu Coberta,
que rebusquen a les escombraries de carretera de Sants o que demanen pels bars i
terrasses dels voltants de l'estació de trens, petits comerços que es tanquen dia a
dia, l'obertura d'un centre comercial a plaça Espanya per les grans marques... I
finalment, es va oferir l'alternativa a la precarietat i misèria a la qual ens condemna
el sistema capitalista: l'organització de la classe obrera en un partit revolucionari
amb què conquerir el socialisme, pas previ al comunisme.
Després dels discursos, i sota l’assetjant mirada d'un grup de policies que van estar
constrenyent als assistents durant tot el míting per la seva ràpida dispersió, es van
alçar els punys i van onejar les banderes vermelles al so de la Internacional, que es
va fer petar a viva veu a la plaça de Sants. I llavors sí, es va donar l’acte per
conclòs.
