dimecres, 24 de juliol del 2013

Crònica de l'acte polític al barri de Sant Martí (Barcelona)



El passat dissabte 20 juliol, van tenir lloc dos mítings polítics a càrrec del PCPC i de les CJC-JCPC al barri de Sant Martí.
A les onze del matí, a la sortida del metro de La Pau, es van trobar militants i simpatitzants del PCPC i de les CJC-JCPC, per dirigir-se cap al Mercat de Provençals, en el qual tindria lloc el primer míting. Pel camí, alguns veïns i veïnes, que havien estat convidats a participar en l'acte durant els dies previs a través de més de 1.000 octavetes repartides pel barri i de diverses convocatòries realitzades per internet (Facebook, web, Twitter...), es van sumar al grup.
Durant el trajecte cap al mercat i en el propi desenvolupament del míting el grup va ser perseguit, intimidat i assetjat per diversos elements feixistes que, finalment, van provocar que, per motius de seguretat, se li hagués de donar a aquesta primera part de l’acte un final precipitat.
Posteriorment, cap a la una de migdia, va tenir lloc el segon míting al Mercat de Sant Martí que, aquest cop sí, va poder desenvolupar-se amb normalitat i amb una àmplia participació dels veïns que acudien a interessar-se pels discursos que van exposar dos militants del PCPC i un representant de les CJC-JCPC. Aquests van girar al voltant del record de l'heroica resistència d'un poble que fa 77 anys, un 18 de juliol de 1936, va patir la terrible envestida d'un cop militar feixista i li va plantar cara durant tres anys i de com, avui, de la mateixa manera, cal que la classe obrera torni a organitzar-se i a lluitar de nou contra la dictadura del capital. Una dictadura que sotmet als treballadors a través de la reducció dels seus salaris, la congelació de les seves pensions, l'encariment dels serveis bàsics i el mercadeig amb la salut i l'educació d'ells i els seus fills. Una dictadura que saqueja les arques públiques i espolia tot allò que ha estat construït amb la suor i la sang dels treballadors alhora que va augmentant la repressió exercida sobre ells. I, davant la precarietat, la misèria, la repressió i, en última instància, la violència feixista, que és l'únic que pot oferir el capitalisme, els ponents van llançar en els seus diferents discursos una alternativa: l'organització de la classe obrera en un partit revolucionari amb què conquerir el socialisme, previ pas al comunisme.
Finalitzats els discursos, i entre els aplaudiments dels militants, simpatitzants i veïns, es va donar per conclòs l'acte.