Durant més de tres dècades i mitja, l'oligarquia d'aquest país al so dels dictàmens dels grans interessos dels emporis europeus –a canvi de prebendes corporatives a famílies benestants–, ha aniquilat els drets i conquestes socials que la classe obrera, amb la seva lluita, havia arrencat a la burgesia enriquida amb el franquisme. L'oligarquia ha aconseguit instal·lar en el poder als representants de la plutocràcia, fent que els governs gestors de la dictadura del capital, a més d'això, es converteixin en guardians pretorians de camps de corrupció.
Primer van destruir la indústria productiva: tèxtil, acereries, mineria, construccions navals, part de l'agricultura... Convertint a Catalunya i Espanya en l'abocador contaminant d'Europa. Després la resta, atacant al patrimoni històric acumulat: sistema sanitari, règim de la seguretat social (pensions i llei de la dependència en les seves diverses variacions), educació, drets laborals i retallada de les llibertats cíviques.
La violència del capital, en aquesta situació d'alt grau d'esgotament històric, es torna més elevada per aplicar una de les seves estratègies fonamentals: l'abaratiment del preu del treball, la propietat més tangible dels treballadors. I per això recorre a les retallades de la negociació col·lectiva, per tal de retallar la capacitat d'autodefensa col·lectiva de la classe obrera, ofensiva ja iniciada amb les contrareformes laborals dels governs de l'oligarquia PSOE-PP i el suport incondicional de CiU.
Els canvis en la negociació col·lectiva pretenen deixar fora dels convenis col·lectius a milions de treballadors i treballadores. Arrabassant els drets conquerits a través d'aquests, per a retrotraure a la classe obrera als temps de l'autarquia franquista anterior a la Llei de Convenis Col·lectius, on les relacions laborals es regien a capritx del patró, que a aquest li atorgava el contracte de treball derivat de la violència dictatorial franquista. El que pretenen ara és un règim encara més arbitrari que posi les bases del contracte social a zero, amb jornades de treball interminables, acomiadament lliure i salaris paupèrrims.
El PCPC considera que, ni així, el capitalisme català, i de tot arreu, trobarà el camí per resoldre aquesta situació de crisi, que la solució a això només pot venir del poder obrer i popular cap a la societat socialista. El PCPC crida a la unitat de tots i totes els treballadors i treballadores en cada centre de treball al voltant dels Comitès d'Unitat Obrera (CUO) amb un sindicalisme classista i combatiu, sense distinció de credos ni afiliació sindical.
Cal convergir totes les lluites cap a la VAGA GENERAL pel dret a la negociació col·lectiva i contra els elements que encareixen les nostres vides: l'euro, la UE i l'OTAN.
Treballador, treballadora, la nostra consigna és: Socialisme o barbàrie!
COMITÈ EXECUTIU
DEL PCPC
Barcelona, 11 de juliol de 2013
Barcelona, 11 de juliol de 2013
